Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Viktor Valentinovič Novožilov
Economia
Matemàtiques
Economista i matemàtic soviètic.
Professor a les universitats de Kíev, Rostov i Leningrad, en la qual substituí Nemčinov A partir del 1939 aparegueren els seus treballs sobre programació en la determinació del procés de producció òptim En l’obra Procediments per a la mesura de les despeses i els seus resultats en una economia socialista per determinar l’eficàcia de les noves tècniques 1958 introdueix elements com l’escassetat i l’eficàcia per a seleccionar les inversions que cal dur a terme Una gran part de les seves aportacions, però, no foren difoses fins al reconeixement de les tesis sobre l’assignació de recursos de…
Igor Ansoff
Economia
Economista i matemàtic nord-americà d’origen rus.
Establert als EUA durant la guerra civil que seguí la Revolució Russa, fou professor del Carnegie Institute of Technology, i després fundà la Graduate School of Management de la Universitat Vanderbilt Nashville, de la qual fou el primer degà Són conegudes les seves aportacions en el camp de la gestió estratègica i de la planificació corporativa, de les quals va ser pioner Entre els seus llibres més destacats es troben Corporate Strategy 1965, From Strategic Planning to Strategic Management 1976 i Behaviour of US Manufacturing Firms 1946-65 1971
Vasilij Pavlovič Voroncov
Economia
Comunicació
Economista i publicista rus.
Ideòleg del populisme liberal, postulava la impossibilitat del desenvolupament del capitalisme a Rússia, atesa la inexistència de mercats exteriors i, per tant, la impossibilitat d’obtenir una certa plusvàlua Contrari a la industrialització a gran escala, era partidari de la petita producció i del petit comerç, i idealitzà l' obščina camperola Les seves idees —exposades en diverses revistes i diversos escrits, com Sud’by kapitalitzma v Rossii ‘Els destins del capitalisme a Rússia’, 1822, Krest’ janskaja obščina ‘L' obščina camperola’, 1892— foren durament criticades…
Aleksandr Andrejevič Baranov
Economia
Geografia
Explorador i comerciant rus.
Fou director de la Russian American Company i promogué el comerç de Rússia amb la Xina i Califòrnia El 1799 prengué possessió d’Alaska en nom del seu país
Max Adler
Economia
Filosofia
Política
Economista, polític i filòsof austríac.
Membre de l’escola austromarxista i del partit socialista austríac S'oposà a la forma com fou instaurat el règim socialista a Rússia Lenin el criticà durament Com a filòsof, féu un estudi comparat del pensament de Kant i del de Marx austromarxisme , i, com a sociòleg, analitzà les conseqüències socials de la crisi del 1929, que afeblí la classe obrera
països en transició
Economia
Expressió amb què el Banc Mundial anomena un conjunt de 28 països que entre el 1917 i el 1950 desenvoluparen un sistema d’economia planificada i que a partir de la dècada dels noranta han començat una transformació vers la instauració d’un sistema de lliure mercat.
Es tracta d’un procés que requereix canvis molt profunds i que és tutelat pels principals organismes internacionals Aquest grup és format per 10 països de l’Europa de l’est i central Albània, Bulgària, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Hongria, Macedònia, Polònia, Romania i la República Txeca, els 15 sorgits de la disgregació de l’URSS Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Estònia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Letònia, Lituània, Moldàvia, Rússia, Ucraïna, Uzbekistan, Tadjikistan, Turkmenistan, la Xina, Mongòlia i Vietnam
Mikhail Borisovič Khodorkhovski
Economia
Financer rus.
Graduat el 1986 en Químiques a l’Institut Mendelejev de Moscou, estudià també a l’Institut Plekhanov, el principal centre de formació de directius de l’URSS Durant els anys d’universitari fou dirigent del Komsomol Joventuts Comunistes Amb la perestroika , l’any 1989 fundà Menatep, un dels primers bancs privats de l’URSS, i durant els anys de privatitzacions de les antigues empreses soviètiques es convertí, gràcies als seus contactes de joventut, en un dels més prominents membres de la nova casta de multimilionaris anomenats popularment “oligarques” La seva fortuna augmentà encara més quan el…
default
Economia
Situació en què un emissor de deute, com ara un bo o un préstec, no pot pagar els interessos compromesos o el capital.
És una situació perillosa quan es tracta de deute sobirà, emès per un estat o administració, perquè perd tota credibilitat per a atraure capitals És el que passà amb Rússia a l’agost del 1998, com a conseqüència de la crisi del sud-est asiàtic que començà al juliol del 1997 i que féu que l’estat assumís els deutes interns, però no pas els externs El 2002, l’Argentina, dins d’un programa contra la crisi del país que provocà l’anomenat corralito bancari per a evitar fugides de capital, féu default per valor de 1 000 milions de dòlars amb un deute que tenia amb el Banc Mundial
Antoni Bonaventura Gassó
Economia
Història
Comerciant matriculat i home públic.
Fou vocal i després secretari de la junta de comerç de Barcelona 1792-1817 El 1808 formà part de les corts de Baiona, però no hi pogué arribar a causa dels aixecaments nacionals A Barcelona es negà al jurament a França i, escollit com a ostatge i tancat a la Ciutadella, obtingué la llibertat pel fet d’ésser cònsol de Rússia Sense ésser advocat defensà dos individus acusats d’anar contra França i escriví Defensa ante comisiones militares francesas 1808 També és autor d’ España con industria, fuerte y rica 1816 El seu fill Pau Fèlix Gassó el succeí com a secretari de la junta de…
acumulació primitiva
Economia
Acumulació del capital no fonamentada en les relacions de producció capitalistes, és a dir, que no té el seu origen en la producció de plusvàlua, per tal com aquesta és un producte de l’ordre econòmic capitalista.
Marx l’anomenà primitiva o originària i Adam Smith, prèvia L’acumulació primitiva és una condició necessària per al sorgiment del capitalisme Fou realitzada per diversos camins entre d’altres, el gran comerç i la pirateria a partir del descobriment d’Amèrica i dels viatges a l’Índia, l’espoliació de les noves colònies fins a la destrucció de l’economia autòctona, i les revolucions agràries dels s XV i XVI que crearen una classe d’agricultors-comerciants deslligada de la noblesa, que obtingué beneficis extraordinaris en períodes de crisi de subsistències i que expulsà la gent del camp…