Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
lliura esterlina
Economia
Unitat monetària principal del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (£) des del 1707.
El 1816 hom li adoptà el sistema del patró or, basat en el sobirà, moneda d’or amb un contingut de 7,988 g de metall, dividit en 20 xílings o 240 penics aquesta divisió fou mantinguda fins el 1971, que fou establerta la decimal, de 100 penics Des de la darreria del s XIX fins al 1914 la lliura esterlina ocupà un lloc de privilegi dins el sistema monetari internacional, en garantir el manteniment del patró or la majoria de les transaccions financeres internacionals eren fetes en lliures, considerades com a moneda de reserva forta En la Primera Guerra Mundial la lliura abandonà el patró or, i…
Associació Europea de Lliure Comerç
Economia
Associació europea de lliure comerç creada a Estocolm pel novembre del 1959, amb la participació inicial de la Gran Bretanya, Àustria, Suïssa, Suècia, Dinamarca, Noruega i Portugal.
Entrà en vigor el 1960, i posteriorment hi entraren Finlàndia 1961, Islàndia 1970 i Liechtenstein 1991 Fou creada per establir una zona industrial de lliure comerç, a través d’una reducció gradual dels aranzels, objectiu que s’assolí el 1966 Els països membres conservaren, però, llur independència en el comerç amb tercers La seva gestió fou confiada a un consell de ministres L’ingrés de part dels seus membres a la Comunitat Econòmica Europea, des del 1993 Unió Europea el 1972, la GranBretanya i Dinamarca el 1985, Portugal, i el 1995, Àustria, Finlàndia i Suècia,…
Abbey
Economia
Entitat bancària de la Gran Bretanya.
Fundada el 1849 amb el nom de National Freehold Land Society, el 1944 es fusionà amb l’Abbey Road Building Society per a crear Abbey National, que posteriorment s’anomenà Abbey, i se situà entre les sis primeres entitats financeres del Regne Unit El 1989 fou la primera entitat hipotecària que es convertí en societat anònima i entrà a cotitzar a la borsa de Londres Al novembre del 2004 fou adquirida pel grup espanyol Santander Central Hispano
certificat de dipòsit
Economia
Títol-valor d’import elevat, negociable a curt termini (d’un a dotze mesos) o a mitjà termini (fins a cinc anys), amb un rendiment marcat pel mercat monetari i que és emès per una entitat bancària per tal de finançar la seva tresoreria.
Als Estats Units d’Amèrica, on fou creat, el 1961, és negociable als mercats secundaris també ho és a l’euromercat i a la GranBretanya El risc és associat al banc i la negociació li dóna una gran liquiditat, aprofitada per les empreses en llur gestió de tresoreria A la GranBretanya fou implantat el 1966 a Espanya, el 1969, i a França el 1985
Grup dels Set
Economia
Fòrum internacional format per set de les primeres potències econòmiques del món.
Celebra anualment, des del 1975, una cimera, a la qual assisteixen els respectius caps d’estat o de govern dels membres fundadors Alemanya, els Estats Units, França, la GranBretanya, Itàlia i el Japó, més el Canadà, que s’hi afegí l’any següent Des del 1979 hi assisteixen també regularment el president de la Comissió Europea i el president de torn de la Unió Europea que a partir del 2010 fou succeït pel president del Consell Europeu També hi són presents, d’una manera no permanent, representants d’altres estats directament afectats pels temes de debat, com també les…
premi Nobel d’economia
Entitats culturals i cíviques
Economia
Premi concedit pel Banc Nacional de Suècia, des del 1969, en memòria d'Alfred Nobel a figures destacades en el camp de les ciències econòmiques.
És gestionat per l’Acadèmia Sueca de Ciències, i s’atorga anualment a Noruega Relació de premis Nobel d’economia 1969 Ragnar Frisch Noruega, Jan Tinbergen Països Baixos 1970 Paul Anthony Samuelson Estats Units d’Amèrica 1971 Simon Kuznets Estats Units d’Amèrica 1972 John Richard Hicks GranBretanya, Kenneth Joseph Arrow Estats Units d’Amèrica 1973 Wassily Leontief Estats Units d’Amèrica 1974 Friedrich August von Hayek Àustria, Karl Gunnar Myrdal Suècia 1975 Tjalling Charles Koopmans Estats Units d’Amèrica, Leonid Vitalovic Kantorovic URSS 1976 Milton Friedman Estats…
Colin Grant Clark
Economia
Economista australià.
S'educà a la GranBretanya, on residí fins el 1937, que es traslladà a Austràlia El 1953 tornà a la GranBretanya per fer-se càrrec, fins el 1969, de l’Institute for Research in Agricultural Economics, d’Oxford Des d’aleshores residí, novament, a Austràlia Fou fellow de l’Econometric Society El 1932 publicà els primers càlculs de la renda nacional britànica The National Income, 1924-31 En la seva obra The Conditions of Economic Progress 1940 fixà una tipologia dels sectors econòmics primari, secundari i terciari, des d’aleshores molt…
insider trading
Economia
Expressió anglesa que significa ‘un de dins que fa negoci’, donada a la persona que per la seva situació professional s’aprofita de la informació econòmica confidencial per a fer guanys, mitjançant la venda o la compra de valors, tant directament com per mitjà d’un còmplice testaferro.
Aquesta actuació és perseguida per la llei en molts països Estats Units d’Amèrica, Alemanya, GranBretanya, Suïssa, etc A Espanya, la culpabilitat depèn del criteri de la Comissió Nacional del Mercat de Valors
corba de Phillips
Economia
Representació gràfica de la relació existent entre el percentatge d’atur i la taxa d’augment dels salaris segons A.W.Phillips, el 1958.
Demostrà que en el període de 1861-1957, a la GranBretanya, la relació d’aquestes dues variables fou inversa d’una manera estable, la qual cosa contradeia la recomanació, fins aleshores ortodoxa, que per a reduir l’atur calia abaixar els salaris
tontina
Economia
Història
Operació financera, ideada per l’italià Lorenzo Tonti, antecessora de l’assegurança de vida i de vellesa, en la qual, mitjançant el pagament d’una quota determinada durant un nombre d’anys per part de diverses persones que s’associen per a aquest fi, es constitueix un capital que, acumulat amb els seus interessos, es reparteix entre els supervivents al final dels contractes respectius.
La primera experiència tontine royale francesa, autoritzada pel cardenal Mazzarino el 1653, de cara a obtenir préstecs, fracassà Posteriorment, amb retocs, fou àmpliament difosa a França i a la GranBretanya tant per procurar fons a l’estat com per socórrer empreses privades en perill
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina