Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Institut d’Estadística de Catalunya
Economia
Organisme autònom de caire administratiu amb personalitat jurídica pròpia constituït el 1989 pel Departament d’Economia i Finances.
Les seva funció és, com a òrgan estadístic de la Generalitat, l’elaboració d’estadístiques geogràfiques, econòmiques, demogràfiques i socials encomanades pel Pla Estadístic de Catalunya, i des d’un punt de vista menys concret, elaborar, coordinar i difondre l’estadística a Catalunya
Lev Abramovič Leont’ev
Economia
Economista soviètic.
Membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS 1939, fou autor de nombrosos treballs sobre l’economia política en els sistemes capitalista i socialista Participà en l’elaboració del programa d’ensenyament de l’economia política a l’URSS Fonaments d’economia política marxista , 1965
Comissió Econòmica per a Europa
Economia
Suborganització econòmica continental del Consell Econòmic i Social de l’ONU creada el 1947.
Té seu a Ginebra i és formada per quaranta estats Els seus objectius són l’enfortiment de les relacions econòmiques, l’estudi dels problemes econòmics i tecnològics d’Europa, i l’elaboració d’estadístiques tecnològiques i econòmiques Entre els seus resultats es pot citar la normalització TIR trànsit fronterer de camions Des de 1990 assumeix, com a tasca primordial, la promoció de la transició i integració dels estats excomunistes d’Europa a l’economia europea i mundial
Gosplan
Economia
Organisme principal de planificació a l’URSS, creat el 1921.
La seva tasca era de fer la síntesi de tots els plans econòmics, culturals i socials la coherència dels quals era determinada mitjançant els balanços materials, a partir dels quals hom cerca una previsió dels recursos i de les assignacions, l’elaboració del pla general i el control de la seva execució a través dels representants del Gosplan a les diverses repúbliques de l’URSS Deixà d’existir al desembre del 1991, amb la dissolució de l’URSS
mantega de cacau
Alimentació
Economia
Greix contingut en el cacau.
És separat parcialment, normalment per pressió, a partir de la pasta de cacau o dels grans torrats i espellofats És una massa sòlida que es fon al paladar, de color blanc groguenc, amb olor i gust de cacau En la indústria alimentària és utilitzada quasi exclusivament en l’elaboració de la xocolata i d’altres productes derivats del cacau d’alt contingut en greix En farmàcia és molt emprada com a excipient de supositoris i pomades i, en forma de barreta, per a amorosir els llavis tallats
Josep Ignasi Aguiló i Fuster
Economia
Política
Economista i polític.
Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials a la Universitat de les Illes Balears, on féu de professor des del 1991 fins al 2011 També fou director de l’Escola d’Estudis Empresarials 1995-2003, vicerector de Planificació Econòmica Administrativa 2003-07 i president de la Comissió de Treball per a l’Elaboració de la Memòria del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears 2003-07 El 2011 passà a formar part del Govern Balear encapçalat per Josep Ramon Bauzà PP com a titular de la Vicepresidència Econòmica, de Promoció Empresarial i d’Ocupació
flux
Economia
Corrent de recursos establert entre sectors, agents econòmics o àrees geogràfiques.
Hom parla de fluxos reals quan són recursos físics béns i serveis, i de fluxos monetaris si hom es refereix a actius líquids Les magnituds flux representen un moviment més o menys regular de béns que engrosseixen un determinat fons o estoc Aquests estocs capital, patrimoni, productes emmagatzemats només es poden incrementar mitjançant la incidència de magnituds flux renda, ingressos, productes acabats, que l’expressen sempre en quantitat per unitat de temps El concepte de flux és utilitzat per la comptabilitat estatal per a determinar macromagnituds, com el PNB, i per a l’elaboració…
Jérôme Adolphe Blanqui
Economia
Economista francès.
Fou professor d’història econòmica a París El 1833 succeí Jean-Baptiste Say al Conservatoire National d’Arts et Métiers Redactor en cap del “Journal des Économistes”, fou membre de l’Académie des Sciences Morales et Politiques Entre les seves obres destaca Histoire de l’économie politique en Europe depuis les anciens jusqu'à nos jours 1837-45, primer intent sistemàtic d’elaboració d’una història de l’economia política, en la qual seguia fidelment les idees propugnades per Jean-Baptiste Say, obra que aconseguí un èxit notable Era lliurecanvista, bé que admetia límits a aquesta…
Vicente Alcalá Galiano
Economia
Economista castellà.
Fou secretari 1784 de la Sociedad Económica de Amigos del País de Segovia, de la qual redactà les Actas 1785-93 Escriví una sèrie de memòries econòmiques Sobre la industria 1785 Sobre la economía política 1785 Perjuicios del antiguo sistema de rentas provinciales 1787, amb Vicente Matecón de Arce Sobre la necesidad y justicia de los tributos 1793 El seu pensament, inicialment neomercantilista, acabà essent el millor exponent de l’elaboració del liberalisme econòmic d’Adam Smith al s XVIII a Espanya Parallelament, seguí una carrera administrativa a la secretaria de finances, fins…
Estée Lauder
Economia
Empresària nord-americana.
Sota la influència del seu oncle John Sotz, un químic que havia elaborat diverses cremes per a les mans, a partir de la dècada del 1920 començà a elaborar cremes facials de manera artesanal L’any 1946, gràcies al suport de l’empresari holandès Arnold Lvan Ameringen, creà l’empresa que porta el seu nom Pionera de les promocions personals dels seus productes a les consumidores i de l’elaboració de cosmètics per a homes, amb els anys, l’imperi Estée Lauder, que comprèn cinc companyies independents Estée Lauder, Clinique, Prescriptives, Aramis i Lauder for Men, es convertí en un…