Resultats de la cerca
Es mostren 3792 resultats
Empresa Nacional de Hulleras del Norte
Economia
Mineralogia i petrografia
Empresa espanyola creada per decret del 1967 per reestructurar el sector miner asturià.
La participació inicial de l’INI el 72,9% fou ampliada el 1970 al 100% El 1985 produí 3,6 milions de t d’hulla, i amb un volum de vendes de 59545 milions de pessetes és la primera empresa minera de l’Estat espanyol
La Hispano Suïssa
Economia
Fàbrica d’automòbils creada el 1899 pel capità d’artilleria Emilio La Cuadra, en unió amb el tècnic suís Marc Birkigt.
En fallir La Cuadra el 1901, un dels principals creditors, J Castro, continuà el negoci amb el nom de J Castro, Societat en Comandita, Fàbrica Hispano Suïssa d’Automòbils, amb la participació de Marc Birkigt com a soci industrial La societat fallí el 1904 i sorgí La Hispano Suïssa, Fàbrica d’Automòbils, de la qual fou principal accionista i president Damià Mateu i Bisa, que es dedicà a la fabricació de vehicles de gran luxe i participà en l’establiment de companyies de transport de viatgers de sis línies el 1909, el 1910 arribà a trenta, servides per 64 cotxes òmnibus Creà la sucursal de…
Hidroeléctrica Española
Economia
Empresa, fundada el 1907, dedicada a la producció i distribució d’energia elèctrica.
Està vinculada al Banco de Vizcaya És la primera empresa privada del sector Té 93 centrals hidràuliques en explotació a les conques del Tajo, Xúquer, Segura, Millars, Guadiana i Túria centrals tèrmiques a Castelló, Escombreras i Aceca, i centrals nuclears a Almaraz i Cofrents El seu mercat és Madrid 42% de la província, el País Valencià, Múrcia, Terol, Conca, Guadalajara, Toledo i una part de les comarques de Tarragona El 1985 produí 22973 milions de kWh El 1984 adquirí el 80% del capital d’Hidroelèctrica de Catalunya i també entrà a formar part de l’accionariat de Forces Elèctriques de…
Hidroelèctrica de Catalunya
Economia
Empresa creada a Barcelona el 1946 en adquirir els actius elèctrics de la Catalana de Gas i Electricitat.
Té centrals hidroelèctriques a les conques de l’Éssera —Campó, Argoné, Seira—, de la Noguera Pallaresa —Espot, Lladres, Sant Maurici, Esterri, Unarri, Torrassa— i del Ter —Sau, Susqueda i Pasteral I— A través de Tèrmiques del Besòs SA 50% participa a les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Foix Té el 23% d’Hispanofrancesa d’Energia Nuclear —Hifrensa— amb central a Vandellòs i intervé igualment a la central nuclear de Vandellòs II Estava estretament vinculada a Catalana de Gas i Electricitat i al Banco Urquijo, fins que el 1984, i com a conseqüència d’un fort endeutament, el seu…
El Guaiaba
Economia
Nom donat al taller de Joan Vidal i Ventosa, situat a la plaça de l’Oli de Barcelona.
El nom provenia d’una corrupció humorística del Walhalla wagnerià Llogat el 1901, fou punt de reunió d’artistes i universitaris, com Joaquim Borralleras, Jacint i Ramon Reventós, Dídac Ruiz, Eugeni d’Ors, JF Ràfols, P Ynglada, Nonell, F Laberta, JM Junoy, Feliu Elias, Manolo Hugué, D Carles, E Monegal, I Smith, I Pascual, Picasso, JM Folch i Torres, etc Fou en certa manera l’hereu d’Els Quatre Gats, tot i que, ací, ja no hi assistien els artistes de la generació pròpiament modernista Més endavant ~1908 passà a un altre local de la Riera de Sant Joan, que, com l’anterior, desaparegué a…
Gremi de Fabricants de Sabadell
Indústria tèxtil
Economia
Entitat que té origen en el gremi de paraires de Sabadell, constituït el 1559.
El 1565 aixecà uns estricadors per a l’assecatge de les peces, i el 1581 un rentador Fundà la confraria de Sant Roc i Sant Sebastià a la capella de l’Hospital 1566 El 1732 obtingué noves ordinacions Amb les disposicions de llibertat de treball de les corts de Cadis, tingué un llarg període de crisi, que tanmateix superà El 1863 fundà l' Institut Industrial de Sabadell El 1879 escometé una profunda reorganització, i creà la Unió Llanera Espanyola 1881 i La Invalidesa i Foment de la Indústria 1883 Essent-ne president Joan Sallarés i Pla, creà la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell…
Gran Metropolità de Barcelona SA
Economia
Societat creada a Barcelona el 1921 per a la construcció i l’explotació del ferrocarril subterrani metropolità (metro) en les línies de Lesseps-Correus i Lesseps-Liceu, amb enllaç a Aragó, iniciades el 1924 i acabades el 1934 i el 1946, respectivament.
El 1961 la societat fou absorbida per la del Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA
Gosplan
Economia
Organisme principal de planificació a l’URSS, creat el 1921.
La seva tasca era de fer la síntesi de tots els plans econòmics, culturals i socials la coherència dels quals era determinada mitjançant els balanços materials, a partir dels quals hom cerca una previsió dels recursos i de les assignacions, l’elaboració del pla general i el control de la seva execució a través dels representants del Gosplan a les diverses repúbliques de l’URSS Deixà d’existir al desembre del 1991, amb la dissolució de l’URSS
Gosbank
Economia
Banc central de l’URSS, creat el 1921.
Durant el règim soviètic depengué del ministeri de finances i fou l’òrgan de planificació i responsable de l’emissió de moneda Monopolitzava el crèdit, redistribuïa els fons del pressupost i controlava les reserves d’or i de divises Gorbačov li disminuí les atribucions, i posteriorment la dissolució de l’URSS 1991 i la creació del Banc de la Federació Russa com a banc central el feren entrar en una greu crisi
Goodyear Tire and Rubber Company
Economia
Empresa nord-americana dedicada a la producció de cautxú i articles derivats.
Creada el 1898 per F Seiberling, prengué el nom de Charles Goodyear, descobridor 1839 del procés de vulcanització del cautxú