Resultats de la cerca

La seva aplicació a operacions creditícies equival a una prima sobre el risc En altres casos hom en cobra per efectes, per valors, per canvi de divises, per domiciliació de rebuts, etc Les comissions són determinades en llur quantia màxima per l’òrgan competent, però són de lliure aplicació

La seva finalitat és donar solidesa a l’entitat bancària, garantir la seguretat dels dipòsits i aplicar la política monetària del govern N'hi ha de diversos tipus, entre els quals cal assenyalar el coeficient de caixa, el de garantia, el d’inversió obligatòria, el d’actius morosos i dubtosos, el de divisió de riscs, el de liquiditat general i el de reserva obligatòria

Als Estats Units d’Amèrica, on fou creat, el 1961, és negociable als mercats secundaris també ho és a l’euromercat i a la Gran Bretanya El risc és associat al banc i la negociació li dóna una gran liquiditat, aprofitada per les empreses en llur gestió de tresoreria A la Gran Bretanya fou implantat el 1966 a Espanya, el 1969, i a França el 1985

Procedent d’una família d’empresaris ben relacionada amb el franquisme, es llicencià en Dret per la Universitat Complutense de Madrid 1959 Fou procurador a Corts i, després del franquisme concentrà l’activitat professional a Hidroeléctrica Española , on estava vinculat des del 1959, i del 1985 al 1991 en presidí el consell d’administració Posteriorment fou president d' Iberdrola 1992-2006 i aquest any defensà el rebuig de l’opa de Gas Natural sobre Iberdrola Fou també president d’UNESA 1987-89,  1996-98 i 2002- 06, la patronal del sector hidroelèctric espanyol Fou també membre del Consejo del…

Graduat a la Univeristat Luigi Bocconi de Milà 1965, amplià estudis a la Universitat de Yale, i el 1969 inicià l’activitat docent universitària El 1985 s’incorporà com a catedràtic d’economia política a la Univeristat Luigi Bocconi de Milà, d’on ha estat rector 1989-94 i de la qual és president des del 1994, en successió de Giovanni Spadolini A la dècada dels anys vuitanta fou en nombroses ocasions assessor del Govern italià en temes financers i vicepresident de la Banca Commerciale Italiana Del 1995 al 1999 fou comissari per al mercat intern de la Comissió Europea sota la…

L’any 1963 es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Harvard, on es doctorà l’any 1968 en economia i fou professor ajudant fins el 1970, que passà a la Universitat de Minnesota Posteriorment ha exercit la docència a les universitats de Yale 1990-99 i Princeton des del 1999 Especialitzat en econometria i macroeconomia, la seva aportació principal és la dels models dels vectors autoregressius, a través dels quals hom defineix la interdependència entre sèrie temporal múltiples Pel disseny d’aquest model li fou atorgat el premi Nobel d’economia l’any 2011, que compartí amb Thomas John…

L’any 1964 es llicencià a la Universitat de Berkeley Califòrnia i es doctorà a la de Harvard 1968 Ha estat successivament professor a les universitats de Pennsilvània 1970-71, Minnesota 1971-87, Chicago 1991-98, Stanford 1998-2002 i Princeton 2009, i és també és professor a la Universitat de Nova York des del 2002 Ha fet aportacions cabdals en macroeconomia, especialment a la teoria de les expectatives racionals L’any 2011 rebé el premi Nobel d’economia, que compartí amb Christopher Albert Sims És membre de l’Econometric Society 1976 i de l’American Academy of Arts and Sciences 1983

A disset anys heretà del seu pare l’empresa Hughes Tool Company, que patentà una perforadora per a l’extracció de gas i petroli, base de la seva gran fortuna L’any 1927 anà a Hollywood on fins als anys cinquanta produí una vintena de pellícules, dues de les quals, Hell’s Angels 1930 i The Outlaw   1943, dirigí Projectà a la fama alguns actors i actrius, com ara Jane Russell , Robert Mitchum , Jean Harlow o Paul Muni Entre el 1948 i el 1955 controlà la productora de Hollywood RKO L’any 1932, quatre anys després d’obtenir la llicència de pilot, fundà l’empresa Hughes Aircraft Company, que…

Es formà com a pastisser al negoci que la seva família tenia a Lleida, i l’any 1957 s’establí a Barcelona, on obrí una pastisseria al carrer Gran de Gràcia, a partir de la qual creà una xarxa d’establiments de botigues i passà a la confecció industrial de pastissos i al sector dels gelats Introductor dels gelats i de la pastisseria congelada per a la restauració i l’hostaleria, l’any 1982 obrí una fàbrica a Montgat Maresme i el 1993 fundà la filial Farggi, dedicada als gelats de qualitat, amb la qual accelerà el creixement de la seva empresa i es convertí en un dels líders del sector a la…

A disset anys obrí una perruqueria als baixos de la casa familiar Per tal de subministrar els productes necessaris per a aquesta activitat, viatjà sovint a França Amb el temps, la venda d’aquests i altres productes, inexistents tant a Andorra com a Espanya durant els primers anys del franquisme, es convertí en la base del negoci  Finalment centrada en la branca de la perfumeria, aprofità el turisme comercial que, impulsat per la prosperitat dels anys seixanta, trobava al Principat d’Andorra uns preus i un assortiment de productes inexistents a l’Estat espanyol L’obertura d’una perfumeria el…