Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Agenda 2000
Economia
Programa de reforma de polítiques comunitàries per a l’ampliació de la Unió Europea
.
El 26 de març de 1999, el Consell Europeu de Berlín arribà a un acord polític per tal d’establir les prioritats comunitàries durant el període 2000-06 amb l’objectiu d’adaptar les polítiques comunes al nou entorn i establir un marc financer que preveiés l’ampliació de la UE Els aspectes fonamentals de l’agenda tenen a veure amb les reformes de les polítiques agràries, l’augment de l’eficàcia dels fons estructurals Fons Estructurals de la Unió Europea i de cohesió, i el reforçament de les estratègies encaminades a enfortir els països candidats a adherir-se a la UE La reforma de la política…
Caixa d’Estalvis de Terrassa
Economia
Entitat financera domiciliada a Terrassa i fundada per iniciativa ciutadana, el 1877.
L’estructura del seu passiu, totalment en línia amb la de la mitjana de les caixes catalanes, és parallela a un actiu en el qual destaquen la forta inversió creditícia i de descompte comercial i l’alta productivitat de la seva cartera d’actiu La millora de la tecnologia i l’expansió era uns dels objectius d’aquesta entitat, que disposava, a mitjan de la primera dècada del segle XXI, d’una xarxa de 130 oficines, la meitat de les quals fora del seu sector territorial històric El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 12490 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del…
Jaume Casademont i Perafita
![](/sites/default/files/media/FOTO/Jaume_Casademont_Perafita.jpg)
Jaume Casademont i Perafita
© Família Casademont
Economia
Empresari i polític.
Llicenciat en Peritatge mercantil, l’any 1956, juntament amb la seva esposa, Teresa Ruhí, fundà un petit negoci de producció i venda d’embotits El 1967 l’expansió de l’empresa portà a la construcció d’una factoria a Constantins, origen d’Indústries Càrnies Casademont, posteriorment una de les empreses del sector més importants de Catalunya, exportadora a més de 40 països Fou també president dels empresaris càrnics de Girona i participà en la fundació del Banc de la Petita i la Mitjana Empresa 1978 En política fou un dels primers presidents intercomarcals de Convergència…
Caixa d’Estalvis Laietana
Economia
Entitat financera domiciliada a Mataró i fundada el 1863.
Des de la comarca d’origen, el Maresme, s’ha expandit per altres àrees de Catalunya i fins i tot és present a Madrid De l’estructura del passiu destaca el fort pes dels dipòsits a termini, superior a la mitjana dels bancs catalans El 1959 instituí el premi Iluro de monografia històrica, pel qual el 2009 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi Aquests any els actius totals sumaven 9191,184 milions d’euros i el resultat consolidat de l’exercici fou de 15,890 milions d’euros El nombre d’oficines era de 264 i el d’empleats de 1119 L’any 2010 acordà amb Caja Madrid i cinc entitats…
cafè
Grans de cafè, verd i torrat
© Fototeca.cat
Alimentació
Economia
Gra del cafè.
El seu ús és testimoniat des del segle VIII, de primer com a aliment, després com a base d’una beguda fermentada i com a medicina, i finalment en infusió Actualment el cafè sol ésser objecte d’una preparació abans del consum després de treure’n la polpa, a fi d’eliminar l’exocarp del fruit, i d’una fermentació espontània, tolerada a fi de fluïdificar el mesocarpi, hom procedeix a un rentatge, que deixa el gra lliure, i a un assecatge ulterior Els grans, aspres i amargants, rarament són consumits així cafè verd , bé que han estat emprats com a febrífug i antireumàtic generalment hom els…
Promotora d’Exportacions Catalanes
Economia
Empresa de la Generalitat de Catalunya creada el 1986 per la Presidència de la Generalitat per al servei de les cooperatives agràries i de l’empresa agroalimentària petita i mitjana.
Té com a objecte social la promoció de l’exportació de productes agroalimentaris, i de les campanyes de normalització d’aquests productes
botiga
Economia
Establiment mercantil per a la venda directa a la menuda.
Sol tenir un caràcter personal o familiar Antigament la botiga, com a unitat mercantil parada o oberta al públic, es contraposava al magatzem del mercader a l’engròs En sentit estricte, era botiga l’establiment dedicat a la venda de teixits de llana, de seda, teles botiguer, però en un sentit més ampli també el dedicat a la venda de drogues, cera, etc, i, especialment, de comestibles i merceria Com encara actualment, les botigues podien constituir negocis de volum molt diferent, des d’aquelles formades per una simple taula o taulell, fins a les que utilitzaven normalment les lletres de canvi…
Grup Bon Preu
Economia
Cadena de supermercats.
Fou fundada el setembre del 1974 pels empresaris torellonencs Josep i Joan Font i Fabregó, amb un primer establiment d’autoservei a Manlleu El 1988 l’empresa obrí el primer hipermercat Esclat a Vilafranca del Penedès El 1995, a Malla Osona, entrà en funcionament la primera gasolinera vinculada als establiments del grup Esclatoil Els anys 1998-2011 mantingué una cadena de supermercats de superfície mitjana Orangutan, posteriorment reintegrada a la xarxa de supermercats Bonpreu El 2004 obrí un magatzem i un obrador de carn a Balenyà Osona, on installà plaques fotovoltaiques, i el 2007 posà en…
Mercè Pàniker i Alemany
![](/sites/default/files/media/FOTO2/paniker_MERCE.jpg)
Mercè Pàniker i Alemany
© Família Pàniker
Economia
Empresària i activista social.
Filla de l’empresari indi establert a Catalunya Sri Ramuni Paniker i germana del sacerdot i filòsof Raimon Panikkar i del filòsof Salvador Pàniker, durant la Guerra Civil Espanyola estudià en un internat prop de Bonn Llicenciada en ciències químiques per la Universitat de Barcelona 1943, s’incorporà a l’empresa de tints i coles fundada pel seu pare el 1922 Pániker SA, que dirigí a la mort d’aquest, del 1954 al 1974 El 1950 cofundà l’Asociación Química Española de la Industria del Cuero AQEIC, que presidí a la primera meitat dels anys setanta En 1975-77 fou presidenta de la Unió Internacional…
hipoteca d’alt risc
Economia
Préstec, especialment hipotecari, que s’atorga a persones amb historials dolents de crèdit o bé amb una incerta capacitat de retorn del deute.
Té, per tant, un elevat risc d’impagament i, per això, té un tipus d’interès més elevat que la mitjana del mercat Aquestes hipoteques, conegudes també amb el nom d’hipoteques subprime , es generalitzaren als EUA amb la gran expansió del mercat immobiliari com a mitjà dels bancs per a incrementar el negoci en una etapa en què el preu del diner anava a la baixa i, per tant, els marges eren estrets Del maig del 2000 al juny del 2003, els tipus d’interès als EUA baixaren del 6,5% a l’1% Les hipoteques d’alt risc passaren de suposar una quota del total del mercat de préstecs del 7% el…