Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
Bernat Joaquim Danvila i Villarrasa
Economia
Història del dret
Jurisconsult i economista.
Es doctorà en jurisprudència i dret canònic a la Universitat de València, d’on fou catedràtic Passà a Madrid com a catedràtic de filosofia moral i dret públic, al seminari de nobles Publicà les Lecciones de economía civil o del comercio 1779, en les quals donà a conèixer les doctrines econòmiques franceses de Condillac i dels fisiòcrates i les britàniques de Hume i Cantillon El 1778 publicà a València una adaptació al dret castellà dels comentaris del jurista holandès Arnold Vinnen
Josep Antoni de Cabanyes i Ballester
Economia
Literatura
Comerciant i escriptor.
Residí a Holanda 1817-20 i viatjà per Europa Reuní a la seva casa pairal de Vilanova i la Geltrú una biblioteca romàntica en llengua original i una important collecció de pintura catalana i europea Escriví poesies en català i en castellà traduccions de Goethe, Walter Scott, Boileau, etc, inèdites l’obra, també inèdita, Noticias cronológicas, genealógicas, biográficas, e histórico-económicas de la casa de Cabanyes en Vilanueva y Geltrú i Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca, publicada el 1970
Bernardo de Ulloa
Economia
Història
Economista i polític andalús.
Féu costat a Felip V durant la guerra de Successió i arribà a veinticuatro de Sevilla i a procurador a corts Deixeble de Jerónimo de Uztáriz y Hermiaga , fou un dels exponents màxims del colbertisme castellà Publicà Restablecimiento de las fábricas y comercio español, errores sobre las causas de su decadencia y los medios de que florezca 1740, on fa una anàlisi de l’economia peninsular i de les Índies, i Del comercio y tráfico marítimo que tiene España en las naciones y en la América 1741
Juan del Río y González
Economia
Història
Política
Financer i polític.
Durant la guerra de Successió féu importants préstecs a la tresoreria de Felip V, que el creà marquès de Campo Florido 1707 Fou cap de la Tesorería Mayor de Guerra filipista 1707-09, president del Consejo de Hacienda 1709-13 i secretari de finances de Felip V arran de l’expulsió d’Orry 1715 La seva intervenció féu reduir els imposts sobre béns confiscats al País Valencià, que havien provocat el descontentament entre els filipistes valencians El 1717 abolí algunes de les duanes interiors que dificultaven el comerç entre els Països Catalans i Castella
Amerigo Vespucci
Economia
Història
Navegant i mercader italià, pertanyent a una noble i antiga família vinculada als Mèdici, fill de Stagio Vespucci i d’Elisabetta.
Rebé una bona educació clàssica, sota la direcció del seu oncle, Giorgio Antonio Vespucci, dominicà i humanista, alhora que un altre oncle, Guido Antonio Vespucci, polític i diplomàtic, l’inicià en els negocis públics En 1478-80 acompanyà a París el seu oncle Guido, aleshores ambaixador de Florència a França, en qualitat de secretari El 1484 passà al servei dels Mèdici, i el banquer Lorenzo Pier Francesco de Mèdici li confià els seus negocis com a administrador-comerciant Durant aquest període, com a agent dels Mèdici, els afers mercantils el portaren 1492 a Sevilla, a la casa del banquer…
Xavier Regàs i Castells
Economia
Teatre
Comediògraf i empresari.
Fill de Miquel Regàs i Ardevol Es llicencià en dret el 1925 i collaborà assíduament a “La Publicitat”, “La Ciutat”, “L’Opinió” i “L’Esport Català” El 1935 Enric Borràs li estrenà la seva primera comèdia, Cèlia, la noia del carrer Aribau Després de la guerra actuà com a empresari i organitzà, no sense polèmiques, els cicles de teatre llatí Estrenà, alhora, diverses comèdies, de les quals no sempre és fàcil saber quines són originals El marit que ve de visita 1952, Camarada Cupido 1956, El capità Mascarella 1957 Escriví també en castellà El elefante blanco 1966
Material y Construcciones SA
Economia
Empresa metal·lúrgica, els orígens de la qual es remunten a l’any 1857 amb la fundació de la Herrería Barcelonesa, controlada des del 1862 pels germans Ignasi i Casimir Girona.
El 1881 fou creada la societat Material per a Ferrocarrils i Construccions SA, productora de material ferroviari i productes siderúrgics que, el 1947, en fusionar-se amb Construccions Devis, de València, prengué el nom actual Les seves installacions actuals són al barri barceloní del Poblenou, a València i Alcázar de San Juan Castella-la Manxa i produeix laminats, automotors, vagons de ferrocarril, ballestes, construccions metàlliques i escales mecàniques, amb una forta activitat exportadora Pertany al grup del Banc Central La xifra de vendes assolí 10 452 milions de pessetes el 1985 i donava…
Francesc Alguer
Economia
Tractadista econòmic.
De notable formació matemàtica i humanística, ingressà el 1821 a la Societat Econòmica d’Amics del País de València És autor de diversos treballs sobre matemàtiques comercials, enginyeria industrial i agronomia, que són conservats manuscrits a l’arxiu de l’esmentada institució La crisi de la indústria sedera valenciana dels anys 1826-29 fou el motiu immediat de la seva obra principal Memorias sobre los medios más fáciles y realizables de emplear y mantener a un tiempo a los individuos del arte de la seda en Valencia 1826 Escriví, a més, la comèdia La criada fiel y la esposa prudente, o la…
Vidal Yosef ben Labí
Economia
Literatura
Judaisme
Escriptor i financer jueu.
Fill de Benvenist de la Cavalleria, fou educat per Šelomó ben Mešullam de Piera Sembla que és ell qui es convertí al cristianisme arran de la disputa de Tortosa i adoptà el nom de Gonçal de la Cavalleria al maig del 1414 ja apareix documentat amb el nom cristià Fou racional de Saragossa 1415 i tresorer 1430 de l’impost del fogatge dels municipis aragonesos Poeta, és autor, a més a més, de la traducció a l’hebreu d’una obra mèdica Gérem ha-ma'alot , ‘Substància dels mèrits’ atribuïda a Jeroni de Santa Fe, i, al castellà, dels De Officiis i el De amicitia de Ciceró, ambdues avui perdues, però…
La Farga Casanova
Economia
Empresa fundada el 1875 a Campdevànol (Ripollès) i constituïda en forma de societat anònima el 1924.
Era l’antiga farga de Campdevànol, la qual produí ferro fins el 1875, que fou transformada pels seus darrers fargaires, els Casanova i Costa, en fàbrica d’eines, activitat que dugué a terme fins el 1939, i a partir d’aquest any centrà les activitats en la producció de peces forjades i estampades en calent destinades a la indústria de l’automòbil i a la mecànica general Posseeix, a més de la de Campdevànol, fàbriques a Ripoll i a Reinosa Castella El Banc Industrial de Catalunya hi tingué una participació, traspassada el 1985 a Forjas Nasarre, Afora i Fundiciones Echevarría L’INI té el 25% del…