Resultats de la cerca

El seu pare, Esteve Fontfreda, establí una empresa tèxtil a Tortellà 1914, posteriorment dedicada a la fabricació de calçat funcional amb una sola de goma Als anys quaranta la direcció de l’empresa passà als seus fills Joan i Lluís Tortellà, Garrotxa 1922 – Barcelona, Barcelonès, 12 de gener de 1997, els quals convertiren el calçat en una bota de lona amb sola vulcanitzada procedent de pneumàtics, i que registraren com a Chiruca, diminutiu de Merè nom de la seva mare en gallec Pel seu baix cost, resistència i funcionalitat fou popular als anys seixanta i setanta, especialment…

A onze anys entrà al seminari de Girona, i es llicencià en filosofia i teologia a Roma, on s’ordenà sacerdot A banda, obtingué també la llicenciatura en ciències polítiques per la Universitat de Ginebra Vicari a la Bisbal d’Empordà, a Canet de Mar i a Calella de Mar, el 1969 se secularitzà per fundar el Centre d’Estudis Tècnics Turístics CETT, dedicat a la formació d’empresaris en el sector turístic, que es diversificà i s’amplià a altres branques Destaquen l’Escola  d’Hoteleria i Turisme CETT i l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT, amb prop de 2000 alumnes i uns 300 docents Creà…

De família acabalada, en la joventut es dedicà al comerç a Osuna Andalusia, on la seva família tenia un establiment dedicat a la fabricació i la venda de teixits i altres gèneres De nou a Olot, milità en el partit conservador i formà part del Centre Catalanista Dirigí El Olotense 1881-83 i El Eco de la Montaña 1892-98 Fou delegat per la Unió Catalanista d’Olot a l’assemblea de Manresa del 1892 L’any 1896 es traslladà a Girona, on regentà una sucursal de casa de banca familiar, constituïda tres anys abans sota el nom de Fills de Jordi Monsalvatje a Olot Fou regidor i alcalde de Girona per la…

Es dedicà al comerç i fundà a Barcelona la sastreria El Águila, que obrí nombroses sucursals L’any 1860 rebé les nocions doctrinals bàsiques del proteccionisme i el lliurecanvisme Seguí la polèmica de Joan Güell i Ferrer amb el capdavanter de l’escola lliurecanvista Luis Pastor Amb la revolució del 1868 La Gloriosa, les doctrines econòmiques de la llibertat mercantil internacional s’introduïren dins l’administració Proteccionista, lluità contra tota mena de reforma lliurecanvista i fundà el Fomento de la Producción Nacional 1869, entitat que havia de comprendre centres similars escampats…

Llicenciat en dret i doctor en ciències econòmiques, el 1965 guanyà la càtedra de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona i fou degà de la seva facultat 1970-73 i 1979-84 director de l’obra collectiva El desarrollo industrial de Cataluña 1968-70 i de la revista Cuadernos de Economía , fundà l’Institut d’Economia Regional Regidor de Barcelona 1979 i diputat al Parlament català per Esquerra Republicana de Catalunya 1980 i 1984, renuncià a l’escó el 1984 en ésser nomenat conseller d’indústria i energia de la Generalitat de Catalunya, càrrec al qual renuncià el 1987 en ésser elegit…

El 1890 emigrà a l’Argentina Hi obrí a un petit establiment de venda de tabac, que amb el temps esdevingué una important indústria de fabricació de cigarros Amb la finalitat de promoure els seus productes, el 1900 i 1901 organitzà concursos de cartells per als “Cigarrillos París” Enriquit amb els seus negocis, tornà a Catalunya el 1913 i s’establí a la seva ciutat natal Entre 1916 i 1925 promogué i urbanitzà, dins la modalitat de ciutat jardí, l’eixample d’Olot cap al sud-oest de la ciutat, a banda i banda del riu Fluvià, el que és actualment l’Eixample Malagrida, obra de l’arquitecte Joan…

Feu el batxillerat a Girona, i més tard es traslladà a Barcelona com a comerciant de vi Fou monàrquic, contrari al parlamentarisme, crític envers el liberalisme de Cánovas del Castillo i de Sagasta, i contrari al moviment vaguista Opinava que calia donar prioritat a l’economia per sobre de la política, i atacà el que considerava la decadència d’Espanya Españolizando , Barcelona, 1913 Partidari tenaç de la industrialització i admirador de H Krupp Hacia la industrialización de Madrid, el centro y el sur de España , Madrid, 16 de juny de 1909, preconitzà la necessitat del proteccionisme El seu…

Fou creada l’any 1982, com a iniciativa d’un grup de professionals de l’Hospital Psiquiàtric de Salt Girona, amb l’objectiu de cobrir el buit assistencial de persones amb discapacitat psíquica i amb malaltia mental de la comarca de la Garrotxa i proporcionar-los un lloc de treball digne El psicòleg clínic Cristóbal Colón n’és el principal impulsor i president fundador S’inicià a Olot en uns locals de l’ajuntament, i en un principi es dedicà a treballs de jardineria El 1984, amb la collaboració d’una entitat bancària i l’Administració pública adquirí la finca agrícola Els Casals, i l’any…

Fou fundada l’octubre del 1987 per Joan Fausto Martí i Eusebi Subirós Té com a objectiu representar i defensar davant dels agents socials i l’administració els interessos dels empresaris i les agrupacions empresarials d’aquesta regió, als quals procura també assessorament i formació Inclou agrupacions territorials de la Cerdanya, el Pla de l’Estany, l’Alt Empordà, la Garrotxa, la Selva i el Ripollès Té representació en diversos àmbits institucionals administracions central i catalana, Diputació, Ajuntament i Universitat de Girona, etc i també a les patronals CEOE , CEPYME, i…

Des dels temps més antics, la progressiva divisió social del treball donà lloc a la celebració de reunions de mercaders amb una certa periodicitat, normalment setmanal, per tal d’oferir llurs productes Des de l’imperi Romà el desenvolupament dels mercats obligà a la intervenció de l’estat o d’altres organismes públics per tal de controlar els intercanvis i d’evitar els abusos en els pesos i les mesures emprats Amb la decadència de l’imperi Romà i el procés de feudalització que experimentà l’Europa occidental des de les invasions fins al segle XI els intercanvis experimentaren un retrocés que…