Resultats de la cerca

Els seus treballs sobre minerals i transmutació de metalls Actorum laboratorii chymici, 1669, primer intent d’unificar la física i la química, haurien restat oblidats si no haguessin servit de base a Georg Ernst Stahl per a anunciar la teoria del flogist , última etapa de l’alquímia Considerat sovint l’economista més destacat del cameralisme , defensà l’exportació, i proposà mesures restrictives amb vista a la importació La seva contribució més notable fou l’estudi sobre les diferents formes de mercat, amb la distinció entre el monopoli, el polipoli o mercat de lliure competència i el…

Membre de l’Assemblea prussiana i ministre del culte i de la instrucció 1848, partidari de la unificació alemanya Abandonà la vida pública i es dedicà a l’estudi de temes socials fou el primer representant alemany del socialisme teòric Introduí la consideració que si els salaris no augmenten proporcionalment a la producció, es poden originar crisis generals del sistema a causa d’una superproducció, perquè es produeix més que no es pot consumir Publicà Soziale Briefe an von Kirchmann ‘Cartes socials a von Kirchmann’, 1850

Especialista en qüestions agràries, fou predecessor de les modernes teories de localització industrial En la seva obra principal, Der isolierte Staat in Beziehung auf Landwirtschaft und Nationalökonomie ‘L’estat aïllat respecte a l’agricultura i l’economia nacional’, 1826-63, s’interessà per les causes que determinen els millors conreus, bàsicament en funció de la distància al mercat Emprà per primera vegada el càlcul infinitesimal i formulà una teoria de la renda pròxima a la concepció ricardiana, i desenvolupà una anàlisi de la productivitat marginal

El primer gran cameralista fou l’austríac Johann Joachim Becher 1635-82, que veia en l’estat el motor per a obtenir el major poblament, i alhora propugnava una organització gremial i mercantil controlada per l’estat per tal d’evitar els perills de la competència Von Hörnigk 1638-1712 mostrà el lligam del cameralisme amb el nacionalisme radical i autàrquic, amb el títol de la seva obra Österreich über alles, wenn es nur will ‘Àustria per damunt de tot, només que ho vulgui’ El darrer gran cameralista, JHG von Justi 1705-71, admeté ja el paper de la competència i del principi de l’…

Estudià l’evolució de la població de Frankfurt als ss XIV i XV i altres temes d’història medieval Seguint Johann Karl Rodbertus, féu una interpretació de l’esclavitud, i configurà tres fases de la història econòmica, segons les quals, en el període de l' oîkos , el bescanvi no fa cap paper significatiu a l’economia de les ciutats medievals hi ha un cert bescanvi de productes finals, però hom no treballa per a aquest bescanvi el tret característic de l’economia moderna és que l’intercanvi passa a primer pla i fins i tot els productes semielaborats s’orienten cap al mercat Els…

Encara que el terme fou divulgat per Marx per blasmar alguns pensadors del s XIX, com Owen o Fourier i, en general, tots els socialistes no marxistes, la tradició de l’utopisme socialista o comunista es remunta a la República de Plató, i fou continuada pels escrits renaixentistes de Thomas More, de Campanella i de Winstanley igualment, a la França del s XVIII diversos autors —Meslier, Morelly, Mably— proposaren diferents formes de societat comunista igualitària, que, en certa manera, tractà de portar a la pràctica Gracchus Babeuf amb la conspiració dels Iguals del 1796 Tanmateix, el…

Aquest concepte econòmic ha estat emprat amb una amplitud i un criteri molt distints segons les èpoques i els autors Per a l’escola clàssica, que, d’acord amb la realitat del seu temps, identificava l’empresari amb l’empresa, el benefici englobava la retribució de l’empresari i l’interès del capital esmerçat La distinció entre aquests dos conceptes començà ja amb Jean Baptiste Say Habitualment hom considera que, en sentit estricte, el benefici d’una empresa, en un determinat període de temps, és la diferència entre els seus ingressos i les despeses totals, però deduïts bé que l’empresari, el…