Resultats de la cerca

Fill d’un advocat d’origen jueu, convertit al protestantisme, estudià dret, per indicació del seu pare, a les universitats de Bonn i Berlín Molt aviat, però, s’interessà per la filosofia i s’incorporà a l’esquerra hegeliana Privat d’iniciar una carrera com a professor universitari a causa de la reacció política dominant, Marx desenvolupà la seva crítica al que considerava un sistema polític irracional des del diari Rheinische Zeitung Gaseta Renana del gener del 1842 al març del 1843, òrgan de la burgesia liberal renana, que aviat fou prohibit per les autoritats prussianes Aquesta…

Estudià l’evolució de la població de Frankfurt als ss XIV i XV i altres temes d’història medieval Seguint Johann Karl Rodbertus, féu una interpretació de l’esclavitud, i configurà tres fases de la història econòmica, segons les quals, en el període de l' oîkos , el bescanvi no fa cap paper significatiu a l’economia de les ciutats medievals hi ha un cert bescanvi de productes finals, però hom no treballa per a aquest bescanvi el tret característic de l’economia moderna és que l’intercanvi passa a primer pla i fins i tot els productes semielaborats s’orienten cap al mercat Els…

Diputat socialdemòcrata en el Reichstag 1907 Fou canceller de la República Austríaca 1918-20 i president del Nationalrat 1931-33 Partidari, en un principi, de l' Anschluss unió d’Àustria amb Alemanya, en acabar la Segona Guerra Mundial fou elegit president de la nova República

Treballà al Reichsbank 1920-29, al Banc de Pagaments Internacionals 1930-34, i dirigí el Reichsbank 1937-39 Destituït, passà a ocupar alts càrrecs dins empreses i bancs Unilever, Daimler Benz AG, Deutsche Unionbank, etc Del 1958 al 1969 fou president del Deutsche Bundesbank, des d’on afavorí la revaluació del marc Fou, també des del 1958, un dels directors del Banc de Pagaments Internacionals

Professor a Friburg i a Heidelberg, ha estat un dels fundadors de l’escola històrica alemanya És autor de Die politische Ökonomie vom Standpunkte der geschichtlitchen Methode ‘L’economia política des del punt de vista del mètode històric’, 1853 i de Geld und Kredit ‘Diner i crèdit’, 1873-79

A Erläuterungen zu David Ricardos Grundgesetzen ‘Anotacions sobre els principis de David Ricardo’, 1905 revalorà les argumentacions clàssiques dins les noves tendències alemanyes Unes altres obres seves importants són Proudhon 1888-96 i el manual Theoretische Nationalökonomie ‘Economia nacional teòrica’, 1916-33

Afiliat al partit socialdemòcrata des del 1930 i diputat 1936-38 i 1944-47, des de la presidència de la comissió governamental per a la planificació econòmica i el ministeri de comerç i indústria 1945-47 fou un dels impulsors de l’anomenat model suec del socialisme Secretari executiu de la Comissió Econòmica de l’ONU per Europa 1947-57, professor d’economia política 1933-50 i d’economia internacional 1960-67 a la Universitat d’Estocolm, destaquen els seus estudis sobre els problemes del desenvolupament Monetary Equilibrium 1939, An American Dilemma 1944, An American Dilemma Revisited 1970,…

Membre de l’Assemblea prussiana i ministre del culte i de la instrucció 1848, partidari de la unificació alemanya Abandonà la vida pública i es dedicà a l’estudi de temes socials fou el primer representant alemany del socialisme teòric Introduí la consideració que si els salaris no augmenten proporcionalment a la producció, es poden originar crisis generals del sistema a causa d’una superproducció, perquè es produeix més que no es pot consumir Publicà Soziale Briefe an von Kirchmann ‘Cartes socials a von Kirchmann’, 1850

Intentà de conciliar el positivisme de Comte amb el materialisme de Feuerbach Fou atacat pel partit socialista, i en especial per Engels Entre les seves obres cal destacar Natürliche Dialektik ‘Dialèctica natural’, 1865 i Wirklichkeitsphilosophie ‘Filosofia de la realitat’, 1895

És la part realitzada d’una Economia concebuda el 1844 i concretada el 1857, en sis parts el capital, la propietat territorial, el treball assalariat, l’estat, el comerç exterior i el mercat mundial Fins el 1861 Marx no pogué treballar en El capital , que portà el subtítol de Crítica de l’economia política i que considerava com a continuació del seu llibre del mateix títol del 1859 N’enllestí el primer llibre, El procés de producció dels capitals , que fou publicat el 1867, i escriví els dos llibres següents que componien un volum, El procés de conjunt del capital en 1860-75 i 1869-79,…