Resultats de la cerca

Estretament lligat a la indústria tèxtil llanera, entre el 1882 i el 1906 es dedicà a la compra i venda de llana, activitat que també portà a terme a través d’una sucursal a Buenos Aires 1891-94 Defensà els interessos llaners prop del govern, especialment per mitjà de Joan Sallarès i Pla El seu creixement s’inicià arran dels avantatges de la nova ordenació bancària del 1962 Des de l’any 1999 el president de l’entitat és  Josep Oliu i Creus Cotitza en borsa des de l’abril del 2001, i el juliol del 2004 s’incorporà a l’IBEX 35 A l’Estat espanyol ha dut a terme una política d’expansió a través…

El 1565 aixecà uns estricadors per a l’assecatge de les peces, i el 1581 un rentador Fundà la confraria de Sant Roc i Sant Sebastià a la capella de l’Hospital 1566 El 1732 obtingué noves ordinacions Amb les disposicions de llibertat de treball de les corts de Cadis, tingué un llarg període de crisi, que tanmateix superà El 1863 fundà l' Institut Industrial de Sabadell El 1879 escometé una profunda reorganització, i creà la Unió Llanera Espanyola 1881 i La Invalidesa i Foment de la Indústria 1883 Essent-ne president Joan Sallarés i Pla, creà la Cambra Oficial de Comerç i…

Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell i, com el seu germà Frederic Oliver i Buxó —llicenciat en dret—, fou deixeble de Josep Margalef i pintor de temes casolans i religiosos d’un realisme detallista i clar

Josep Corominas i Humbert Sabadell 1797 — 1874 hi installà, el 1820, un taller rudimentari El seu fill Joan Baptista Corominas i Pla Sabadell 1823 — 1887 continuà l’activitat del pare i construí el vapor Corominas, també conegut per l’ Esmolet Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell 1881 El seu fill Manuel Corominas i Ferret Sabadell 1868 — 1931 i el seu net Manuel Corominas i Sánchez Sabadell 1895 — 1943 continuaren l’empresa, que girà sota el nom de M Corominas El primer fou president de la Caixa d’Estalvis de …

L’any 1939 s’incorporà al  Banc de Sabadell , dins del qual ascendí gradualment El 1972 fou designat director general adjunt, el 1976 director general, i el 1981 conseller director general En aquest càrrec pilotà, junt amb el president Joan Corominas i Vila, l’expansió de l’entitat que la convertí en un dels primers bancs de l’Estat espanyol des de mitjan anys seixanta fins el 1990, que cessà en el càrrec i es jubilà, els fons propis passaren d’uns dos milions a 53 mil milions de pessetes i el nombre de treballadors d’uns 150 a quasi 4000 Del 1990 al 1996 exercí la…

Besnet d’un dels fundadors del Banc de Sabadell  el 1881, Joan Baptista Corominas i Pla , es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona Molt vinculat també pels lligams familiars al sector tèxtil del Vallès Occidental, la seva actuació com a representant del Gremi de Fabricants , patronal associada a Foment del Treball, fou essencial per a negociar amb les autoritats franquistes les indemnitzacions que permeteren a la indústria de la comarca refer-se de les riuades del 1962 L’any 1969 s’incorporà al consell d’administració del Banc de Sabadell, i el 1976 en…

Fill del director del Banc Sabadell   Joan Oliu i Pich , es llicencià en econòmiques a la Universitat de Barcelona, féu el doctorat a la Universitat de Minnesota i més tard obtingué la càtedra de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona 1982 Fou director d’estudis i estratègia 1983-84 i director de planificació de l' Instituto Nacional de Industria 1984-86, abans que el 1986 s’incorporés al Banc Sabadell en qualitat de secretari general tècnic Quatre anys després succeí el seu pare en els càrrecs de conseller delegat i director general, des d’on ha dirigit l’…

Nebot de Marià Burguès, continuà el seu negoci del Faianç Català i el convertí en important galeria d’exposicions El 1915 fundà les Galeries Laietanes , també a Barcelona, mentre nous establiments, La Basílica —d’antiguitats decorat amb murals de Xavier Nogués i Manuel Humbert— i la botiga de marcs i estampes La Pinacoteca, completaven la seva cadena d’establiments artístics Promogué revistes com La Cantonada —dirigida per Utrillo—, Picarol , Revista Nova i Vell i Nou Fou el més decidit promotor de l’art noucentista català Una bona part de la seva important collecció d’art català fou llegada…

El 1906 emigrà a Xile Es dedicà al comerç, també fou propietari d’una oficina dedicada al negoci d’exportació de fruits xilens i exercí d’administrador civil de la intendència de l’exèrcit xilè Amic personal del president de Xile, Carlos Ibáñez del Campo, el Ministeri d’Educació el nomenà examinador de les escoles públiques de Providencia, càrrec que exercí durant 10 anys Fou un dels pocs catalans condecorats amb la Medalla del Mèrit, distinció atorgada als estrangers que més s’han destacat en el progrés xilé Dins de la vida catalana en aquest país, fou soci fundador del Centre…