Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Thomas Mun
Economia
Economista anglès.
Director de la Companyia de les Índies Orientals i el més famós dels mercantilistes anglesos, la seva obra serví de base a la crítica d’Adam Smith contra els mercantilistes Oposat a les tesis dels bullionistes, afirmà que la importació de mercaderies en canvi de metalls preciosos acabaria beneficiant l’economia, i destacà la importància de la utilització de l’or com a factor de producció Són obres seves England’s Treasure by Foreign Trade 1644 i A Discourse of Trade from England into the East Indies 1621
avantatge competitiu
Economia
Avantatge que es produeix quan una empresa o bé els seus productes o serveis tenen característiques que els diferencien de la competència i els situen en una millor situació de mercat.
Una característica singular esdevé un avantatge competitiu quan s’aplica a una indústria i es trasllada a un mercat Michael EPorter afirma que hi ha tres mètodes d’aconseguir el manteniment de l’avantatge competitiu al llarg del temps de manera global com a empresa, que és l’objectiu que es persegueix uns costos inferiors als de la competència per a produir o oferir els mateixos productes o serveis similars, una clara diferenciació que permiti donar imatge de singularitat i exclusivitat en el mercat i la focalització en una mena de clients, productes o serveis o zones geogràfiques
revolució de preus
Economia
Procés inflacionari que es desenvolupà a Europa, i principalment a la península Ibèrica, durant el segle XVI.
Les causes d’aquesta alça, que arribà a quadriplicar els preus, cal cercar-les en l’arribada d’or de les Índies, en el gran augment del deute públic principalment al regnat de Carles I i en el gran increment de la demanda degut al mercat americà i a l’increment de la població Ja al s XVI el teòleg navarrès Azpilcueta i el francès Jean Bodin formularen la teoria que l’alça de preus era deguda a l’arribada de metall americà Earl Hamilton estudià també 1929 l’estreta correlació entre l’arribada de l’or indià i la inflació castellana i afirmà que l’extensió del procés inflacionari arreu d’Europa…
Thomas Robert Malthus

Thomas Robert Malthus
©
Economia
Demografia
Economista i demògraf anglès.
Fou pastor anglicà És conegut primordialment per la seva teoria de la població, que exposà per primera vegada, anònimament, a An Essay on the Principle of Population as it Affects the Future Improvement of Society 1798 Hom ha interpretat aquesta teoria fonamentada en la seva tesi, fatalista, que, mentre la població augmenta en progressió geomètrica, els recursos per a mantenir-la ho fan només en progressió aritmètica com una reacció davant el liberalisme del seu pare —amic de David Hume i deixeble de Rousseau—, les doctrines de la Revolució Francesa i els escrits del pensador llibertari…
Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols
Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols, segons un retrat del segle XIX
© Fototeca.cat
Economia
Història del dret
Jurista, polític i economista.
Estudià a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres, del qual escriví un elogi, el 1777 Doctorat el 1765, el 1770 era professor ajudant de dret canònic, però tornà a Barcelona per ajudar el seu germà Ignasi, assessor jurídic de la Junta de Comerç Tanmateix, tornà una altra vegada a Cervera 1776 com a catedràtic de decretals i de dret civil Ordenat el 1795, la seva obra principal és Instituciones del derecho público general de España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado en nou volums, acabada el 1793, però que…
mercantilisme
Economia
Corrent de pensament econòmic, dominant a Europa del segle XV al XVIII, caracteritzat pel principi que la riquesa d’un estat depèn del seu comerç exterior i és directament proporcional al volum de reserves de metalls preciosos (especialment l’or), així com pel fet de fomentar les exportacions i de reduir les importacions (proteccionisme de l’estat, dirigit a assolir una balança de pagaments favorable).
Hom ha interpretat el naixement del mercantilisme com una conseqüència de l’aparició, a la darreria de l’edat mitjana, d’un nou tipus d’estat i del capitalisme comercial A causa de llur estreta visió “nacionalista”, els mercantilistes no examinaren el comerç des d’un punt de vista internacional i no comprengueren, per tant, els defectes de llur esquema si un estat assolia una balança de pagaments positiva, ho feia en detriment de la balança d’un altre estat, la qual cosa implicava la possibilitat de guerres aranzelàries i d’una minva considerable dels intercanvis comercials internacionals El…
Josep Leopold Feu
Economia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Sociologia
Història del dret
Filosofia
Advocat, economista, sociòleg, filòsof, crític literari i historiador de la literatura.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona 1857, on es doctorà en dret civil i canònic 1865 Fou redactor del Diario de Barcelona 1863-69, en què publicà la notícia biogràfica i crítica de catorze personalitats catalanes, sota el títol genèric de “Galerías de escritores catalanes”, entre les quals hi havia les de Jaume Balmes i Urpià, Pau Piferrer i Fàbregas, Ramon Martí i d’Eixalà, Jaume Tió i Noè i Josep Sol i Padrís, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la Revista de Cataluña des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, La Defensa de la Sociedad i la Revista de…
, ,
consum
Economia
Apropiació final dels béns o serveis per a ús o propietat del públic.
El consum, malgrat la seva importància, fou menystingut per l’economia política dels s XVIII i XIX com a categoria econòmica independent I bé que per a Adam Smith constitueix l’única finalitat de la producció, els autors clàssics anglesos en parlaren només d’una manera indirecta, en tractar d’altres temes i similarment cal dir dels corrents liberals i dels socialistes Al s XX, l’aparició d’una teoria tècnica de la utilitat, el desenvolupament de la ciència psicològica, l’interès per la dinàmica en la vida econòmica i la reconsideració del problema del benestar n'han impulsat l’estudi Hom hi…
Zusammenbruchstheorie
Economia
Teoria econòmica que formalitzà les aportacions de Marx sobre la impossibilitat del creixement indefinit del sistema capitalista: afirmà que el final d’aquest seria conseqüència inevitable de l’existència de successives crisis econòmiques, cada cop més greus, que el sistema no podria superar.
Si bé Marx parlà del fet que el desenvolupament de les forces productives seria obstaculitzat per les relacions capitalistes de producció i que aquestes serien substituïdes per les relacions de producció socialistes, no en detallà el procés La controvèrsia sobre el suposat enderrocament fou iniciada per Eduard Bernstein , a qui hom ha atribuït aquesta teoria i aquest terme Interpretant que Marx havia afirmat l’enderrocament inevitable del capitalisme i creient que l’evolució econòmica el negava, en proposà l’abandó El marxisme ortodox reaccionà en contra, i en les aportacions de H Cunow i…
salari
Economia
Dret del treball
Rendes rebudes pel treballador en contrapartida a la seva col·laboració al procés productiu.
Aquestes rendes poden referir-se a un cert període de temps salari per temps i s’anomenen jornal, setmanada o mesada segons el període a què faci referència poden referir-se a una feina feta salari a preu fet , i salari a la part , si hom paga un percentatge respecte al valor del producte obtingut Cal distingir també entre salari monetari , si indica un muntant d’unitats monetàries corrents, sense cap referència al poder adquisitiu que es deriva de la seva tinença, i salari monetari deflacionat , segons la variació dels preus La teoria econòmica, principalment de la revolució industrial…