Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
companyia mercantil
Economia
Associació de dues, tres o més persones per a realitzar un negoci en comú, al qual cada un dels membres aporta capital o treball o ambdues coses.
En les legislacions modernes rep generalment el nom de societat Als Països Catalans, a l’edat mitjana, la duració de la companyia era d’un a cinc anys, prorrogables, al cap dels quals eren repartits els beneficis Durant el s XIII el benefici anava generalment a mitges entre soci capitalista i soci gestor Als s XIV i XV la companyia es complicà sovint una quarta part del benefici total net, dita quart diner , era repartida entre els socis gestors, si n'hi havia més d’un, en proporció a llur diferent aportació de treball o responsabilitat i la resta del benefici era repartida entre tots els…
negociació col·lectiva
Economia
En una empresa capitalista, establiment de normes sobre regulació de salaris i altres aspectes laborals elaborades per acord entre la part social i l’empresarial.
El reconeixement d’aquesta forma de negociació de les condicions laborals ha donat lloc a la promulgació de normes legals específiques per canalitzar les aspiracions d’ambdues parts
OSSA
Economia
Acrònim de la societat anònima Orfeo Sincronic, empresa fabricant de motocicletes.
Fundada l’any 1928 per la família Giró, es dedicà inicialment a la fabricació d’aparells sonors per a la indústria cinematogràfica En aquest vessant, arribà a cobrir més de la meitat de la demanda del mercat espanyol Manuel Giró fill, de la segona generació de l’empresa i afeccionat a la nàutica, contractà als anys trenta Ricardo Soriano, dissenyador de forabords, que l’empresa començà a construir L’any 1943, aprofitant la tecnologia d’aquests motors, inicià la producció de motocicletes, en les quals obtingué un gran èxit Juntament amb Montesa i Bultaco dominà el mercat espanyol de…
accionariat obrer
Economia
Conjunt dels treballadors que participen a l’administració i la propietat de l’empresa mitjançant la possessió d’accions integrants del capital.
Constitueix una de les formes de la cogestió d’empreses i entra en el que hom anomena capitalisme popular La possessió de les accions s’esdevé generalment en la forma de cessió per part de l’empresa, com a participació en els beneficis, o bé facilitant als treballadors un tipus especial de tracte que els permet d’adquirir accions a termini Ambdues formes són modernament pràctiques molt usuals en nombroses empreses dels EUA, la Gran Bretanya i la República Federal d’Alemanya
cànon
Economia
Pagament a empreses estrangeres (o també, de vegades, entre empreses d’un mateix país) que es deriva de contractes d’assistència tècnica, de cessió de tecnologia, per a l’ús d’una patent, d’una marca comercial, etc.
Conegut internacionalment pel terme original anglès royalty , la quantia total de les regalies que paga un país pot ésser interpretada com un índex de la seva dependència tècnica Les regalies tenen un paper important en les relacions entre els països en vies de desenvolupament i repercuteixen negativament sobre la balança de pagaments Contractualment, la regalia s’estableix bé a base d’una quantitat única determinada patents d’invenció, en una sèrie de pagaments periòdics cessions de marques comercials, o bé aplicant ambdues formes de pagament cessió de tecnologia o know-how
neokeynesianisme
Economia
Corrent de la teoria econòmica, iniciat cap a la meitat dels anys seixanta del segle XX, seguidor de les aportacions de John Maynard Keynes.
En recull sobretot la seva visió de l’equilibri macroeconòmic es distingeix dels seus seguidors immediats, anomenats simplement keynesians , perquè considera que no han mantingut l’esperit i les aportacions veritablement renovadores de Keynes El keynesianisme suposà una alternativa a la visió neoclàssica dominant fins a la Segona Guerra Mundial, sobretot amb referència a la política econòmica en casos de recessió A partir dels anys cinquanta es generalitzaren els intents de síntesi entre ambdues actituds, els més coneguts dels quals són els dels economistes John Hicks, Paul…
Time Warner
Economia
Grup empresarial multimèdia dels Estats Units, amb seu a Nova York.
Té l’origen en la fusió de l’editorial Time i el grup Warner Communications 1989 Les divisions del negoci són 2016 Home Box Office HB0, servei de continguts per televisió de pagament Turner, que inclou sobretot serveis de notícies, entre d’altres Cable News Network CNN, i la productora Warner Bros Entre les línies de negoci anteriors cal esmentar la xarxa de telecomunicacions per cable Time Warner Cable fins el 2009 i l’editora Time fins el 2014, que publica la revista del mateix nom El 2000 es fusionà amb AOL , primera empresa en serveis d’internet, per crear AOL Time Warner…
Vidal Yosef ben Labí
Economia
Literatura
Judaisme
Escriptor i financer jueu.
Fill de Benvenist de la Cavalleria, fou educat per Šelomó ben Mešullam de Piera Sembla que és ell qui es convertí al cristianisme arran de la disputa de Tortosa i adoptà el nom de Gonçal de la Cavalleria al maig del 1414 ja apareix documentat amb el nom cristià Fou racional de Saragossa 1415 i tresorer 1430 de l’impost del fogatge dels municipis aragonesos Poeta, és autor, a més a més, de la traducció a l’hebreu d’una obra mèdica Gérem ha-ma'alot , ‘Substància dels mèrits’ atribuïda a Jeroni de Santa Fe, i, al castellà, dels De Officiis i el De amicitia de Ciceró, ambdues avui…
Hidroeléctrica Española
Economia
Empresa, fundada el 1907, dedicada a la producció i distribució d’energia elèctrica.
Està vinculada al Banco de Vizcaya És la primera empresa privada del sector Té 93 centrals hidràuliques en explotació a les conques del Tajo, Xúquer, Segura, Millars, Guadiana i Túria centrals tèrmiques a Castelló, Escombreras i Aceca, i centrals nuclears a Almaraz i Cofrents El seu mercat és Madrid 42% de la província, el País Valencià, Múrcia, Terol, Conca, Guadalajara, Toledo i una part de les comarques de Tarragona El 1985 produí 22973 milions de kWh El 1984 adquirí el 80% del capital d’Hidroelèctrica de Catalunya i també entrà a formar part de l’accionariat de Forces Elèctriques de…
Eugeni Domingo Solans
Economia
Economista.
Llicenciat en ciències econòmiques i comercials per la Universitat de Barcelona 1968, es doctorà el 1975 a la Universidad Complutense de Madrid Exercí com a professor d’hisenda pública en ambdues universitats El 1983 aconseguí la càtedra d’economia aplicada de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universidad Autónoma de Madrid, i en 1979-86 fou director del Servei d’Estudis de l’Instituto de Estudios Económicos IEE També treballà per a l’administració pública com a economista del Gabinet d’Estudis de la Comissaria del Pla de Desenvolupament Econòmic i Social…