Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Vicent Lassala i Santiago Palomares
Economia
Agronomia
Terratinent i dirigent i divulgador agrari.
President de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, des d’on promogué l’Exposició Regional 1867, antecedent de la del 1909, i de la Societat Valenciana d’Agricultura Publicista infatigable, collaborà en “Las Provincias” i publicà Memoria sobre el plan de enseñanza práctico agrícola más necesario y aplicable a los diferentes climas de España 1852, entre d’altres obres
Carta Social Comunitària
Economia
Declaració programàtica aprovada el 1989 per la Comunitat Europea (a excepció de la Gran Bretanya), que comprèn diversos apartats relatius als drets dels treballadors.
Aquests apartats són llibertat de circulació i d’accés condicions de vida i de treball seguretat social associació i negociació collectives formació professional igualtat d’home i dona informació, consulta i participació salut i seguretat al lloc de treball infants i adolescents vells i minusvàlids La carta es basa en el principi de subsidiaritat i té com a antecedent la Carta Social Europea aprovada pel Consell d’Europa el 1961
Manuel Sánchez Ayuso
Economia
Política
Economista i polític.
Es llicencià en dret per la Universitat de València i es doctorà en ciències econòmiques per la de Madrid Catedràtic de política econòmica a Bilbao 1970, dos anys després es traslladà a València, on fou degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials Autor de diversos llibres sobre política econòmica Por un socialismo de izquierdas , 1976 Socialismo y crisis Reflexiones para una alternativa , 1980, el 1970 ingressà al Partido Socialista del Interior PSI, antecedent immediat del Partido Socialista Popular i fou després president de la Federació del PSP del País…
acceptació de lletra de canvi
Economia
Dret mercantil
Acte pel qual el lliurat d’una lletra de canvi signa aquesta per assumir l’obligació de pagar-la quan arribarà el seu venciment.
Antigament, les lletres podien ésser acceptades verbalment —especialment a les fires— o bé posant-hi les mans al damunt, i és coneguda una ordinació de la ciutat de Barcelona, de l’any 1394 el primer antecedent català de la lletra de canvi, que disposava que es tingués per acceptada si aquell a qui fos presentada no manifestava la seva oposició dins les vint-i-quatre hores següents Però la llei uniforme de Ginebra del 1930 unificà, entre altres aspectes de la lletra de canvi, les formalitats de l’acceptació i actualment, aplicats els acords de Ginebra pels estats signataris, l’…
Pere Gil i Babot
Economia
Empresari i mecenes.
Establert a Barcelona l’any 1814, un any abans havia iniciat un negoci de construcció naval que amplià amb altres activitats comercials Amb els anys, anà estenent els seus negocis a Madrid, Andalusia, les Balears, Navarra i, fora de l’Estat espanyol, a París, Londres i l’Havana, entre altres Fou un dels principals introductors del gas a Barcelona quan avalà Charles Lebon amb una fiança per a presentar-se al concurs per a l’enllumenat amb gas de Barcelona 1841, que guanyà i li permeté adjudicar-se la primera contracta Dos anys després es constituí la Societat Catalana per a l’Enllumenat per…
cooperació econòmica internacional
Economia
Conjunt d’accions tendents a regular les relacions econòmiques internacionals entre els estats.
Concretament, hom parla de cooperació econòmica internacional a partir de la Segona Guerra Mundial, quan les relacions entre els estats foren institucionalitzades en forma d’organitzacions econòmiques internacionals Antecedents de la cooperació internacional, bé que qualitativament diferents, ja es poden trobar des de fa segles en els simples acords i tractats comercials signats entre alguns països Un antecedent més recent data del sǏX, quan s’inicià una nova etapa en què, junt als tractats tradicionals, se celebraren conferències intergovernamentals i es crearen organismes…
borsa

Interior de la borsa de Nova York
© Fototeca.cat-Corel
Economia
Mercat organitzat i abstracte, en el qual es reuneixen professionals, de forma periòdica, per tal de realitzar compres i vendes de valors (públics o privats) o productes.
És organitzat per l’existència d’una reglamentació i la presència de mitjancers, i és abstracte per tal com les operacions s’estableixen sense que calgui la presència material de les mercaderies Dins la borsa, la presència de mitjancers que relacionen venedors i compradors esdevé una característica predominant Quant a l’objecte de les transaccions, es distingeix entre la borsa de mercaderies , coneguda usualment per llotja , i la borsa de valors En les borses de mercaderies s’intercanvien essencialment productes agrícoles, certs minerals, etc Les borses de treball, en què la mercaderia és…