Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
mercantilització
Economia
Atribució d’un valor comercial, determinat per l’oferta i la demanda, a béns, recursos, activitats i serveis anteriorment considerats no comercialitzables.
Societat Catalana d’Economia
Economia
Entitat creada el 1987 com a filial de l’Institut d’Estudis Catalans.
Anteriorment fou la la Secció d’Economia de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics Econòmics i Socials Publica un Anuari amb les conferències, debats i seminaris que organitza la Societat, un Quadern de Recerca d'estudis monogràfics Des del 1996 publica bianualment el Premi Societat Catalana d’Economia, alternat amb el Premi Catalunya d'Economia Amb uns 300 membres a la segona dècada del 2000, n'han estat presidents Antoni Serra i Ramoneda 1985-1987 Joaquim Muns i Albuixech 1987-1993 Josep Jané i Solà 1994-2000 i Pere Puig i Bastard 2000-2010 Des del 2010 ocupa el càrrec…
concentració parcel·lària
Economia
Agronomia
Assignació, feta als propietaris de parcel·les de dimensions reduïdes, d’una superfície equivalent (en classe de terra i conreu) a la que posseïen anteriorment.
Amb la política de concentració hom intenta de posar remei als mals d’una parcellació excessiva, en racionalitzar l’explotació agrícola i l’augment dels rendiments i en augmentar el rendiment de la terra El 1952 fou promulgada a Espanya, amb caràcter experimental, la primera llei de concentració parcellària, establerta definitivament el 1955
Grup Pronovias
Economia
Empresa tèxtil especialitzada en vestits de núvia amb seu a Barcelona.
En fou el fundador, propietari i màxim responsable Alberto Palatchi Bienveniste, arribat el 1914 a Catalunya procedent de Turquia, el qual obrí un establiment tèxtil, que el 1964 introduí el prêt-à-porter als vestits de núvia, sota la marca Pronovias El 1968 obrí la primera botiga exclusivament de vestits de núvia al passeig de Gràcia de Barcelona, amb la qual inicià l’expansió a l’Estat espanyol i també internacional El 1969 Alberto Palatchi Ribera, fill del fundador, succeí el seu pare al capdavant de l’empresa Amb 45 botigues pròpies i uns 3800 punts de venda independents a mitjan segona…
Antonio García Quejido
Història
Economia
Dirigent socialista castellà.
Tipògraf, ingressà el 1876 a l’Asociación del Arte de Imprimir i fou un dels fundadors del nucli socialista madrileny del 1879 i un dels informadors de la Comissió de Reformes Socials 1884 Era secretari de la Federació Tipogràfica quan, pel maig del 1886, anà a València a organitzar, juntament amb Antoni Cortès, l’Agrupació Socialista Valenciana Del 1887 al 1897 residí a Barcelona, on impulsà la creació del PSOE local i de la UGT, de la qual fou president 1888-92 i secretari 1894-97, i encapçalà l’Agrupació Socialista de Barcelona També destacà en la consolidació de l’Agrupació Socialista de…
William Gates
Economia
Electrònica i informàtica
Empresari informàtic nord-americà, conegut com a Bill Gates
.
El 1971 creà la seva primera empresa, Traf-O-Data El 1975 abandonà els estudis a la Universitat de Harvard per a fundar, amb el seu soci Paul Allen, la companyia Microsoft , que presidí del 1982 al 2008, dedicada al desenvolupament de programes per a microordinadors, i que s’ha consolidat com la primera empresa informàtica des del 1980, que llançà el sistema operatiu MS-DOS i, el 1987, el Windows Especialment amb el segon, aconseguí un predomini pràcticament incontestat en el software per als ordinadors personals, cosa que l’ha convertit juntament amb Microsoft en objecte freqüent d’…
autofinançament
Economia
Inversió interna realitzada per una empresa mitjançant l’operació de deduir una part dels guanys a repartir i destinar-la a l’esmentada inversió.
En tècnica comptable és la dotació d’un fons de reserva i previsió a càrrec de determinats guanys obtinguts anteriorment La finalitat bàsica de l’autofinançament és de poder realitzar les inversions sense necessitat de recórrer a mitjans exteriors i evitar el cost financer corresponent És particularment interessant per a les petites empreses, les quals tenen un accés limitat o àdhuc impossible a d’altres fonts de finançament, i és igualment una de les formes financeres més emprades per les grans unitats econòmiques dels països desenvolupats L’expressió concreta de l’…
mercat

Parada de fruita i verdura al mercat de la Boqueria
© Lluís Prats
Arquitectura
Economia
Lloc públic on són fetes les transaccions comercials.
Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de mercats ja…
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics
Economia
Organisme econòmic internacional que té com a objectiu promoure el creixement econòmic i l’augment del nivell i la qualitat de vida generals de la població.
Per a l’assoliment d’aquests objectius, estimula els intercanvis econòmics internacionals sobre bases multilaterals, realitza i impulsa estudis i formula recomanacions de polítiques econòmiques als estats membres Edita moltes publicacions, entre les quals són ben conegudes les seves anàlisis anuals sobre l’economia de cadascun dels estats membres, i també de la resta del món, els estudis conjunturals, els informes sobre diversos indicadors clau com l’educació, la distribució de la renda, etc, així com un gran nombre de recopilacions estadístiques a partir de bases de dades exhaustives i…
Foment del Treball Nacional
Economia
Entitats culturals i cíviques
Confederació d’organitzacions empresarials i d’empreses de Catalunya.
Continuació de la Reial Companyia de Fils i Teixits de Cotó 1771, successivament ampliada rebé els noms de Comissió de Fàbriques de Fils, Teixits i Estampats de Catalunya, Junta de Fàbriques de Catalunya, Institut Industrial de Catalunya, Foment de la Producció Nacional, Institut de Foment del Treball Nacional i, a partir del 1889, Foment del Treball Nacional, any que incorporà el Foment de la Producció Espanyola El seu òrgan principal fou la revista El Trabajo Nacional , que aparegué a partir del 1892 el 1942 adoptà el nom d’ Información Económica , el 1943 recobrà el nom primitiu i el 1970…