Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
adob
adob natural d’origen argànic
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Substància orgànica o mineral que conté un o diversos elements químics indispensables per al creixement dels vegetals, i que, addicionada al sòl, el compensa de les deficiències que pugui tenir d’aquests elements.
L’adob, per tant, augmenta la fertilitat d’un terreny Els elements químics que en més gran quantitat extreuen els vegetals del substrat per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores són el nitrogen, el fòsfor i el potassi Consegüentment seran aquests els elements que més sovint escassejaran a les terres de conreu, atesa l’explotació intensiva a què són sotmesos Els adobs, fonamentalment, pretenen de corregir aquesta escassesa o mancança, bé que a vegades també forneixen altres elements secundaris, que normalment ja són en quantitat suficient al sòl Sovint també aporten calci, el…
càlcul econòmic
Economia
Quantificació, comparació i regulació de dades econòmiques a fi de calcular una òptima assignació de recursos productius, atenent al valor del cost dels recursos i al valor creat per aquests.
El càlcul econòmic tracta de quantificar com més acuradament millor el valor creat per un recurs i el valor de cost d’aquest recurs D’altra banda, la realització del càlcul econòmic en el conjunt d’un sistema econòmic recorda d’una manera isomorfa la regulació automàtica, en tant que té en compte l’acoblament d’elements relacionats pel vincle causa-efecte Oscar Lange els sistemes econòmics posen les condicions perquè la realització d’un cert càlcul sigui una conseqüència inevitable de les premisses collocades L’estudi del problema del càlcul econòmic depèn d’una anàlisi prèvia del valor, puix…
necessitat
Economia
Concepte que expressa tant l’estat psicològic de desig de satisfer una necessitat com els béns i els serveis que satisfan i que estimulen aquests desigs.
El concepte de necessitat , relacionat amb el d’escassetat, és el centre de l’economia anomenada subjectiva, que defineix l’objecte d’aquesta ciència com a estudi del comportament humà que relaciona les necessitats i l’ús alternatiu dels mitjans escassos Hom obté la racionalitat científica quan es maximitza les satisfaccions d’aquestes necessitats a través d’una optimació en l’assignació dels recursos escassos
nacionalització

Nacionalització de Red Eléctrica Internacional a Bolívia
© Agencia Boliviana de Información
Economia
Dret internacional
Apropiació dels mitjans de producció, del capital, etc, estrangers per part de l’estat on radiquen aquests béns o per part dels membres d’aquest mateix estat.
Dues resolucions de l’Assemblea de les Nacions Unides han accentuat el dret sobirà dels estats a disposar lliurement de llur riquesa fan referència també al deure de la indemnització, bé que aquest punt no fou acceptat pels anomenats països socialistes
país menys desenvolupat
Economia
País que, segons l’Organització de les Nacions Unides, ocupa les posicions inferiors en l’escala del desenvolupament econòmic i humà.
Hom considera que la situació d'aquests estats compromet la viabilitat i el futur de la seva població, ja que la sumeix en una pobresa crònica sense possibilitat de millora Per tal d’establir la pertinença a aquest grup de països, la UNCTAD pren en consideració tres criteris, que es reflecteixen a partir d’índexs diversos Aquests tres criteris són PIB per habitant, desenvolupament humà compost de diversos índexs, com són la ingesta de calories, la mortalitat infantil, l’alfabetització, etc, i la vulnerabilitat econòmica exposició a les catàstrofes naturals i a les…
monopoli senyorial
Economia
Història
Monopoli que tenia el senyor feudal en la creació d’establiments i en l’explotació de serveis d’interès comú (molí, forn, forja).
L’explotació directa d’aquests o llur arrendament a tercers reportaven al senyor una part considerable dels seus ingressos, atès que els habitants del domini senyorial havien de servir-se necessàriament dels establiments o serveis objecte del monopoli Ja des de la segona meitat del s XI els diversos pobles i viles senyorials intentaren que aquests monopolis fossin abolits i reclamaren la possibilitat d’utilitzar lliurement altres establiments o de construir-los
liquiditat internacional
Economia
Volum de mitjans de pagament acceptats per la generalitat de països per a saldar els deutes entre ells.
Aquests mitjans estan constituïts per l’or, les monedes de reserva o de circulació internacional, en particular el dòlar nord-americà A fi de resoldre el problema de la insuficient expansió d’aquests actius per a les necessitats del comerç internacional, han estat creats els drets especials de gir dret 6 Referida a un sol país, la seva liquiditat internacional és constituïda pels saldos de comptes mobilitzables a la vista a fi d’efectuar pagaments a d’altres països
Fons Estructurals de la Unió Europea
Economia
Nom que reben els antics Fons Estructurals de la Comunitat Europea
.
Són quatre el FEDER Fons Europeu de Desenvolupament Regional , l’FSE Fons Social Europeu, el FEOGA-O Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola , Secció Orientació i l’IFOP Instrument Financer d’Orientació de la Pesca Aquests fons es regulen a través del Marc d’Actuació Comunitària, que té una durada de sis anys i on es concreten els objectius als quals es poden destinar aquests recursos L’any 1997 representaren un 33% del pressupost de la Unió Europea
risc de mercat
Economia
Possibilitat per a un inversor que les condicions del mercat en què es negocien uns actius en modifiquin el valor.
Es poden produir per tres factors essencials, externs a les pròpies característiques de l’actiu una variació de la cotització en el mercat, modificacions en els tipus d’interès i modificacions en els tipus de canvi quan les inversions no es fan amb la moneda pròpia És possible que un d’aquests actius es vegi afectat per més d’un d’aquests riscs a la vegada També és conegut com a risc sistemàtic perquè no pot evitar-se amb la diversificació, com succeeix en el cas dels riscs específics
desintermediació
Economia
En el sistema bancari, procés pel qual els demandants i els oferents de recursos financers organitzen la cessió d’aquests directament, és a dir, evitant que passin per les entitats de crèdit.
A l’Estat espanyol, aquest ha estat el cas dels pagarés del tresor i dels pagarés d’empresa, collocats directament per llurs emissors entre el públic inversor i que han substituït el finançament que abans rebien del sistema bancari
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina