Resultats de la cerca

L’existència dels assalariats com a classe és una de les condicions necessàries per a l’existència del règim de producció capitalista capitalisme, obrer

Per tal que es doni la figura jurídica del treballador, cal que hi hagi un contracte de treball entre aquest i l’empresari, però el sol fet de treballar per compte d’altri ja fa sorgir la figura del treballador El treballador pot ésser fix, eventual o temporer Com a contraprestació del seu treball, l’empresari satisfà un sou al treballador Són considerats treballadors els aprenents, encara que no rebin salari, els obrers i operaris, especialitzats o no, en oficis i professions manuals o mecàniques, els encarregats d’empreses i els caps de tallers o d’oficines, els empleats de banca, comerços…

Les fonts del dret del treball tenen un caràcter fonamentalment estatal, amb l’excepció de les fonts d’origen professional, com és ara els convenis collectius i els reglaments de règim interior de les empreses, malgrat que, en l’elaboració dels primers, els òrgans de l’estat hi tenen un paper extremament important La natura d’aquest dret és qüestió molt discutida, car hi ha autors que argumenten doctrines privatistes pel fet del parallelisme entre el contracte de treball i la figura civil de l’arrendament de serveis, i uns altres afirmen la vinculació del dret del treball amb el dret públic,…

Començà la seva trajectòria laboral com a aprenent a l’Empresa Nacional Bazán, que el 2000 es fusionà amb Astilleros Españoles i constituí Izar Construcciones Navales El 2005, la societat pública SEPI el prejubilà i s’integrà a Comissions Obreres CCOO, sindicat del qual formava part des del 1970, com a assalariat El 1972 fou acomiadat i empresonat per la seva participació activa en la vaga general de Ferrol com a militant de base del sindicat Després de sortir de la presó, com a president del comitè intercentres de l’empresa Bazán, visqué en la clandestinitat durant quatre anys…

És la part realitzada d’una Economia concebuda el 1844 i concretada el 1857, en sis parts el capital, la propietat territorial, el treball assalariat, l’estat, el comerç exterior i el mercat mundial Fins el 1861 Marx no pogué treballar en El capital , que portà el subtítol de Crítica de l’economia política i que considerava com a continuació del seu llibre del mateix títol del 1859 N’enllestí el primer llibre, El procés de producció dels capitals , que fou publicat el 1867, i escriví els dos llibres següents que componien un volum, El procés de conjunt del capital en 1860-75 i…

Segons la legislació vigent a l’Estat espanyol, només hi té dret el treballador, a seixanta-cinc anys, si ha cotitzat a la seguretat social uns mínims fixats

Fill d’un advocat d’origen jueu, convertit al protestantisme, estudià dret, per indicació del seu pare, a les universitats de Bonn i Berlín Molt aviat, però, s’interessà per la filosofia i s’incorporà a l’esquerra hegeliana Privat d’iniciar una carrera com a professor universitari a causa de la reacció política dominant, Marx desenvolupà la seva crítica al que considerava un sistema polític irracional des del diari Rheinische Zeitung Gaseta Renana del gener del 1842 al març del 1843, òrgan de la burgesia liberal renana, que aviat fou prohibit per les autoritats prussianes Aquesta…

El treball no consisteix únicament a apropiar-se els productes de la natura, sinó a transformar-los amb la finalitat d’augmentar-ne la utilitat En el cas de l’home, aquesta activitat es distingeix d’activitats semblants fetes per altres animals pel seu caràcter intelligent i finalista Com que no és dirigit i limitat per l’instint, el treball humà esdevé indeterminat, i les formes concretes que pot prendre no depenen tan sols de factors biològics, sinó, sobretot, d’un conjunt complex de factors tecnològics i socials Gràcies a aquesta indeterminació, hom pot obtenir del treball humà una gran…

La tècnica avançada exigeix d’utilitzar mitjans de producció de cost elevat, allò que no és a l’abast de tothom, per la qual cosa la propietat privada d’aquests mitjans significa propietat d’alguns i no propietat de la resta de la població, que es veu forçada a vendre als primers la seva força de treball Resten així configurades dues posicions en el procés de la producció, les quals divideixen la societat fonamentalment en dues classes capitalista posseïdors i proletària no posseïdors, amb desigual participació en la distribució dels béns i amb interessos objectivament antagònics Notes…