Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
autoassegurança
Economia
Procediment pel qual una empresa assegura els propis riscs, mitjançant la constitució d’unes reserves que li permetin d’atendre els eventuals sinistres.
No és ben bé una assegurança, car hi manquen els principals elements inherents al mecanisme de l’assegurança pròpiament dita Una forma indirecta d’autoassegurança consisteix en la creació d’una societat captiva d’assegurances, filial destinada a cobrir els riscs del grup o societat matriu
xec confirmat
Economia
Xec en què el banc lliurat registra o confirma, mitjançant una declaració escrita en el mateix document, l’existència de fons per a atendre el pagament.
tresor públic
Economia
Dret administratiu
Departament de l’administració pública d’un estat (sovint amb categoria de ministeri) que el representa en les seves relacions financeres amb els ciutadans, amb el banc central i amb altres països; també fa funcions de control i d’administració amb relació a la caixa de l’estat, el deute públic i altres aspectes de les finances públiques
.
El tresor públic té en diversos països —com és ara l’Estat espanyol o els EUA— el privilegi d’emissió de la moneda metàllica dins el límits que assenyalen les respectives legislacions Les operacions que efectua el tresor públic com a caixer de l’estat exerceixen una influència en el circuit monetari El tresor públic intervé en la recaptació d’imposts, la distribució de la despesa pública, la política d’endeutament de l’estat —emissió i reemborsament del deute públic, crèdit del banc central—, els moviments de les reserves de caixa de l’estat, etc L’emissió de deute públic afecta directament…
carta ordre de crèdit
Economia
Dret mercantil
Carta que un comerciant lliura a favor d’un altre a fi que aquest pugui obtenir del destinatari fins a l’import màxim que hi consta, per atendre operacions de comerç.
És un precedent dels actualment més usats xecs i targetes de crèdit
amortització financera
Economia
Liquidació de l’actiu fix, o sigui, conversió periòdica d’aquest en disponibilitats que proporcionen a l’empresa recursos líquids per a realitzar nous finançaments, inversions o repartiments als accionistes.
Aquest sistema d’amortització és especialment aplicable en el cas que els elements patrimonials hagin estat finançats mitjançant préstecs a llarg termini o emprèstits en aquest cas les quotes d’amortització han d’atendre no solament el reintegre del capital prestat sinó a més a més les càrregues financeres inherents Per aquest motiu, l’amortització de préstecs i emprèstits és la segona accepció important del terme amortització financera El fonament d’aquest tipus d’amortització és la concepció del bé patrimonial com un capital fructífer que necessita destinar part de la utilitat que produeix…
teoria monetària
Economia
Part de la teoria econòmica que estudia els problemes referents al valor de la moneda i els efectes de la quantitat de diner en el sistema econòmic.
Abans de Keynes el diner era considerat solament com a mitjà de pagament generalment acceptat, i l’àmbit d’estudi de la teoria monetària es reduïa a l’anàlisi de les variacions del poder adquisitiu del diner o del nivell general de preus La influència de l’aportació de Keynes en el camp de la teoria monetària pot ésser resumida dient que la major part dels treballs actuals d’investigació sobre el diner poden ésser considerats aplicacions, ampliacions o crítiques de l’aportació keynesiana keynesianisme La importància creixent dels fenòmens monetaris en les economies avançades inflació de la…
fisc
Economia
Dret fiscal
Conjunt dels recursos de què disposa l’estat, provinents de la recaptació d’imposts; sovint hom considera que inclou també els ingressos no impositius, i llavors s’identifica amb el tresor públic.
El mot fisc que significava ‘bossa per a guardar-hi els diners’, originàriament, en el dret romà, es referia al tresor públic Des de l’inici de l’època imperial, hom distingeix el tresor públic del de l’emperador, i el nom de fisc restà per a aquest, mentre que aquell era anomenat erari públic del poble romà Aquesta distinció es mantingué en el dret visigòtic, bé que d’una manera no tan clara Tot el fisc corresponia al rei, però hom feia distinció entre el patrimoni del rei i el de la corona el primer corresponia als hereus, en morir el rei, mentre que l’altre passava al successor en el regne…