Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
automatització
Economia
Sociologia
Tecnologia
Aplicació d’automatismes per tal d’aconseguir que parts importants, i àdhuc la totalitat, d’un procés de producció augmentin la rendibilitat fent que es mantingui un nivell uniforme de qualitat.
Es porta a terme amb una producció sense pertorbacions de servei, amb simplificacions en el sistema de treball i amb disminució o anullació de la intervenció de l’home com a element de producció L’automatització, possible gràcies al gran desenvolupament experimentat per l'automàtica durant la primera meitat del s XX, és aplicable especialment en tots aquells processos continus o respectius que presenten un programa únic d’elaboració Així, doncs, són especialment adequades per a l’automatització les produccions en gran sèrie d’una peça mecanitzada, les plantes…
punt mort
Economia
Situació, en el compte de resultats, de l’equilibri entre els ingressos totals i els costs totals (beneficis nuls; per haver-se acabat de cobrir els costs fixos), per a una determinada xifra de negoci (punt en la gràfica).
Enllà d’aquest punt llindar de rendibilitat s’entra a la zona de benefici des de la zona de pèrdua L’anàlisi del punt mort és útil en l’avaluació de les decisions sobre el llançament de nous productes, la introducció d’automatització en les línies productives o el redimensionament de l’activitat de l’empresa
en sèrie
Economia
Tecnologia
Forma d’organització i realització del procés de treball que, mitjançant la utilització intensiva de maquinària, té com a resultat l’elaboració de productes (peces, màquines, objectes, etc) idèntics, no diferenciables.
La producció en sèrie, que suposa l’obtenció de grans quantitats d’un mateix producte, comporta la utilització de mà d’obra poc o gens qualificada i la realització del treball en forma de cadena El mètode és caracteritzat per l’elevat grau d’automatització del procés i per la supressió de l’ajustatge i de la rectificació de les peces produïdes, per tal com les peces defectuoses són simplement rebutjades
Jevsej Grigor’jevič Liberman
Economia
Economista ucraïnès.
Professor a la Universitat de Kharkiv des del 1957 Publicà Camins per a millorar la rendibilitat de les empreses socialistes 1956 i Principals problemes de la mecanització i automatització de la producció 1961 cal destacar-ne també, especialment, l’article Pla, benefici i bonificacions 1962, que obrí la polèmica sobre la concessió d’incentius a les empreses segons llur productivitat, així com la flexibilitat de la planificació central respecte a la gestió empresarial Molt discutida a Occident, la seva idea fou recollida per Nemčinov i assajada en algunes empreses soviètiques
Standard Eléctrica
Economia
Empresa espanyola fundada a Madrid l’any 1926 com a filial de la ITT.
Tingué com a objectiu la fabricació i venda de tota mena d’elements de telefonia i transmissió Desenvolupà un paper destacat en l’ampliació i automatització de la xarxa telefònica a tot l’Estat espanyol i la Companyia Telefònica fou un dels seus primers clients L’empresa ITT utilitzà Standard Eléctrica com a vehicle per a la seva penetració en alguns mercats europeus i llatinoamericans El 1980 començà a travessar una crisi aguda que la conduí a formular, a partir del 1982, un pla de reestructuració El 1987 passà sota el control d’Alcatel NV, una empresa nova constituïda per la…
Mecalux
Economia
Empresa catalana de sistemes d’emmagatzematge.
L’origen fou un petit taller per a fer prestatges lleugers fundat al final de la dècada de 1960 per José Luis Carrillo a Barcelona L’empresa, transformada en especialista en sistemes d’emmagatzematge, es començà a internacionalitzar entre els anys vuitanta i noranta del segle passat, un procés que s’intensificà els anys posteriors amb la sortida a borsa el 1999 Un dels grans salts el féu el 2005 amb la compra del grup Esmena, especialitzat en la producció i la installació de grans obres, i amb l’adquisició d’una divisió d’automatització de magatzems de ThyssenKrupp La família…
Jaume Casademont i Perafita

Jaume Casademont i Perafita
© Família Casademont
Economia
Empresari i polític.
Llicenciat en Peritatge mercantil, l’any 1956, juntament amb la seva esposa, Teresa Ruhí, fundà un petit negoci de producció i venda d’embotits El 1967 l’expansió de l’empresa portà a la construcció d’una factoria a Constantins, origen d’Indústries Càrnies Casademont, posteriorment una de les empreses del sector més importants de Catalunya, exportadora a més de 40 països Fou també president dels empresaris càrnics de Girona i participà en la fundació del Banc de la Petita i la Mitjana Empresa 1978 En política fou un dels primers presidents intercomarcals de Convergència Democràtica de…
revolució industrial
Economia
Canvi radical en l’estructura i el mode de producció d’un país, una regió, etc., que té com a model típic la Revolució Industrial anglesa.
Des del començament del segle XXI hom ha emprat també aquest terme per a construir una periodització dels avenços tecnològics com a impulsors determinants de models successius de l’economia i la societat Així, la primera revolució industrial fou iniciada al final del segle XVIII i s'identifica amb la Revolució Industrial anglesa, considerada prototípica Impulsada per la màquina de vapor, donà lloc a la primera producció mecanitzada i en sèrie La segona revolució industrial , iniciada vers el 1870, comportà l’ús de l’electricitat com a font d’energia predominant La tercera revolució…
renda bàsica
Economia
Ingrés regular que tot ciutadà percep individualment de l’Estat independentment dels ingressos que obté d’altres fonts (laborals, herències, negocis de compravenda, etc.) i de l’edat, la situació laboral, etc.
Projecte sorgit sobretot en medis universitaris els anys cinquanta i encara no portat a la pràctica, alguns mecanismes comptables o fiscals s’hi apropen de manera parcial o condicionada, com ara l’impost negatiu sobre la renda i els complements salarials Els defensors de la renda bàsica justifiquen la mesura, en primer lloc, com una manera d’eliminar la pobresa i també els cercles viciosos que en molts casos impedeixen sortir-ne Igualment consideren que amb la seva aplicació molts dels serveis bàsics de l’ estat del benestar resultarien superflus, amb la consegüent simplificació i estalvi de…