Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
impost sobre successions i donacions
Economia
Dret
Impost directe, personal i progressiu del sistema fiscal espanyol que grava l’augment de la renda com a resultat d’una herència o una donació.
Fou creat per la llei 29/1987, i per la llei 21/2001 la recaptació i la capacitat de modificar-ne els barems i la deducció sobre l’import fou transferida a les administracions de les comunitats autònomes Com a resultat, des d’aleshores existeixen grans diferències a l’Estat espanyol mentre que en algunes comunitats és virtualment inexistent, en d’altres el seu manteniment ha estat objecte de fortes controvèrsies, com és el cas de Catalunya, on ha estat objecte de successives reduccions l’any 2005 fou aprovada una primera reforma que eliminava gran part de la pressió fiscal sobre l’habitatge…
Francesc Lliset i Borrell
Economia
Literatura
Jurista, economista i escriptor.
Llicenciat en ciències econòmiques i en ciències polítiques i doctor en dret 1976, fou professor de dret administratiu a la Universitat de Barcelona Secretari de primera categoria d’administració local 1962 i interventor de fons de l’administració, exercí als ajuntaments de Ripoll i Sitges, a la Corporació Metropolitana de Barcelona, com a secretari general tècnic de la Conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya i com a secretari general de l’Ajuntament de Barcelona 1999-2002 Rebé diversos premis pels seus estudis sobre règim local És autor d’una àmplia obra sobre temes de…
Fons de Compensació Interterritorial
Economia
Instrument de la política regional espanyola per a finançar inversions públiques i transferències de capital a comunitats autònomes endarrerides.
És dotat anualment pels pressuposts estatals amb el 30% de la inversió pública i aplicat a través de les administracions autonòmiques a infraestructures urbanes, regadius, medi ambient, etc Afecta 1992 a nou comunitats als Països Catalans, només al País Valencià i té un volum de 128 000 milions de pessetes
Institut Català de Finances
Economia
Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya adscrit al Departament d’Economia i Finances, amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat d’obrar pública i privada, creat el 1985.
Representà, en absorbir les seves funcions, la dissolució legal automàtica del Consell Assessor Econòmic-Social i Financer establert el 1984 Les funcions d’aquest nou Institut són la direcció i la coordinació de les activitats de les institucions públiques de crèdit depenents de la Generalitat i el control de llur gestió funcions de tresoreria de la Generalitat i concessió de crèdits i avals en favor d’entitats autònomes, de corporacions públiques i d’empreses públiques o privades El finançament inicial provenia de la dotació inicial de 2000 milions de les antigues pessetes uns 12 milions d’…
Francesc Homs i Ferret
Economia
Política
Economista i polític.
Llicenciat en ciències econòmiques, fou professor d’economia industrial a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1987 Un any abans fou elegit diputat a Corts per Convergència i Unió CiU Ponent de diversos projectes de llei de temes econòmics, entre els quals cal esmentar el pacte de Toledo Reelegit el 1993 i el 1996, en la legislatura 1993-96 fou un dels responsables per part de CiU, juntament amb Macià Alavedra i Josep Sánchez i Llibre, de negociar el finançament autonòmic, amb la controvertida decisió de cedir trams de l’IRPF a les comunitats autònomes Fou membre de la Delegació…
impost sobre la renda de les persones físiques
Economia
Impost directe i personal que grava la renda de les persones físiques ateses les seves circumstàncies personals i familiars.
És el principal tribut directe del sistema fiscal espanyol, amb ingressos al voltant dels 36 000 milions d’euros Amb la progressiva translació del pes de la imposició directa a indirecta, l’impost sobre el valor afegit, IVA, l’ha guanyat en importància Amb tot, l’IRPF continua essent el tribut amb més impacte, perquè grava les rendes ingressades al llarg del període impositiu, tot i que les que més pes hi tenen són les del treball La llei bàsica que el regula s’aprovà el 1991 No obstant això, el 1998 se'n féu una profunda modificació, que entrà en vigor el 1999, amb la llei 40/1998 de 9 de…
Guillem López i Casasnovas
Economia
Economista.
Llicenciat en ciències econòmiques 1978 i en dret 1979 per la Universitat de Barcelona , es doctorà en economia a la Universitat de York Gran Bretanya l’any 1984 Fins a l’any 1991 desenvolupà la seva carrera acadèmica i docent a la Universitat de Barcelona, d’on el 1987 fou nomenat professor titular Posteriorment, passà a la Universitat Pompeu Fabra , d’on és catedràtic des del 1992 i de la qual en el període 1994-97 fou vicerector i degà de la Facultat d’Economia i Relacions Internacionals Ha estat professor titular d’hisenda pública de la Universitat de Barcelona i visiting scholar a l’…
economia global
Economia
Relació d’intercanvis econòmics i financers entre tots els països del món.
La caiguda del mur de Berlín i del bloc soviètic comportà l’eliminació de l’últim gran obstacle per a l’extensió del capitalisme a escala mundial On es manté el comunisme, com és el cas de la Xina, s’ha permès una certa afluència de moviment dels capitals mitjançant polítiques d’aproximació a l’economia de mercat En altres àrees del món menys desenvolupades, com ara l’Àfrica o l’Amèrica Llatina, organismes supranacionals com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial s’han encarregat de mirar d’estendre el sistema Aquesta dinàmica implica un funcionament transnacional del capital sense…
espai
Economia
Geografia
Suport de les relacions entre els sistemes físic i humà, objecte de la geografia i d’una branca de l’economia.
L’espai geogràfic és fet i evoluciona a partir dels conjunts de relacions, però sempre dins la superfície de la Terra és canviant i diferenciat i la seva forma exterior és el paisatge Antigament els geògrafs reduïen l’estudi de l’espai a l'ecumene, però actualment hom eixampla aquest estudi a tot l’espai accessible a l’home, que és tota la superfície de la Terra Cada punt de l’espai pot ésser localitzat mitjançant les coordenades, l’altitud i l’emplaçament, i el que importa és la seva situació respecte al conjunt on s’inscriu i amb el qual es relaciona la posició, que és canviant Els fets…
caixa d’estalvis
Economia
Institució financera de caràcter inicialment no lucratiu destinada a l’administració de dipòsits d’estalvis de primer grau a profit dels imposants (pagant-los més interessos que la banca) i de la comunitat.
A diferència de la resta d’intermediaris financers, els beneficis o excedents són destinats a obres benèfiques, culturals, sanitàries i socials en general els directius han d’ésser representatius dels imposants i de les institucions locals i fer la gestió gratuïtament, i s’han de vincular als projectes privats i públics, tant socials com financers, de la localitat, la comarca, la regió o l’estat on són Llur funció econòmica bàsica és de fomentar l’estalvi i canalitzar-lo cap a la inversió, evitant la tesaurització Les inversions, fetes sempre amb les màximes garanties de seguretat, són…