Resultats de la cerca

L’accelerador, juntament amb el multiplicador i la funció de consum, són els instruments bàsics de l’anàlisi keynesiana de les relacions entre consum, inversió i renda

Per a mesurar-lo hom utilitza un índex que és l’expressió sintètica dels preus dels béns considerats bàsics De la seva homogeneïtat depèn la validesa de les comparacions internacionals

Per a confegir-lo, hom treballa sobre una mostra que té en compte els preus de determinats béns i serveis prèviament seleccionats com a bàsics, el nivell de consum de cada període, els salaris i el pes relatiu de cada grup socioeconòmic en la població total

Azpilicueta i Bodin enunciaren l’existència d’una relació quantitativa entre els preus de diferents béns, principi que Petty, Locke i Cantillon reformularen, introduint els elements bàsics amb els quals Fisher elaborà el seu enumerat definitiu Malgrat els forts atacs fets a la teoria quantitativa després del 1929, principalment per Keynes, autors com Simons, Viner, etc, sostingueren la validesa de la seva formulació, fins que ha estat represa per l’escola de Chicago encapçalada per Milton Friedman

L’agent econòmic determina el seu comportament d’acord amb normes, regles i valors, i també d’acord amb les relacions que manté amb altres agents Per exemple, l’ètica del treball, els principis de confiança i reciprocitat, de cooperació i competència, de solidaritat i ajuda En teoria econòmica es parla de dos agents econòmics bàsics l’individu consumidor i la unitat de producció ambdós pertanyents al sector privat, als quals alguns autors afegeixen l’estat sector públic

Es compon fonamentalment de l’equipament infraestructural transports, comunicacions i installacions energètiques L’avaluació de la seva contribució al procés productiu, a partir de la informació del mercat preus, és considerablement imprecisa, atesa la dificultat d’aïllar els seus efectes sobre l’activitat econòmica en conjunt La natura dels serveis que se'n deriven, el volum de recursos necessaris per a la seva entrada en rendiment, la seva importància per al control econòmic i polític, juntament amb el fet que la seva producció és difícilment diversificable, han constituït les raons…

Hom parla de preferència temporal per fer referència a l’elecció d’uns béns determinats, independentment de llur preu Se suposa que el subjecte actua perquè hi ha —temporalment—factors que, per ell tenen més per que les variacions dels preus Són sempre factors subjectius inseguretat, previsió—fonamentada o no—d’augments de preus, o de necessitats futures, etc La prefeència revelada és el principi que explica el comportament de la demanda fonamentat-se en dos principis bàsics la racionalitat del consumidor individual i la possibilitat d’ordenar objectivament les seves preferències…

El fons és destinat a crear infraestructures econòmiques i socials als països en vies de desenvolupament associats a la Comunitat Europea que havien estat colònies dels països membres Els tractats bàsics d’ajut són coneguts amb el nom de les ciutats on foren signats i en determinen les etapes de constitució Yaoundé I 1963 i Yaoundé II 1969, Lomé I 1975 i Lomé II 1979 L’ajuda que el FED aporta als països beneficiaris és distribuïda en forma de subvencions, préstecs especials i capitals de risc Hom destina una part de les subvencions a compensar les caigudes de preus de productes…

Es distingeixen dos tipus bàsics de mercats de crèdit d’acord amb el període de durada dels crèdits el mercat de diners i el mercat de capitals El mercat de diners és el dels préstecs a curt termini, en el qual s’estableix el tipus de descompte com a preu del diner Els oferents són, fonamentalment, els estalviadors privats que tenen dipòsits als bancs i les empreses que colloquen fons disponibles als bancs Els demandants són les empreses que necessiten fons de tresoreria, els bancs, que desitgen liquiditat, els particulars que volen finançar llur consum i també l’estat i les…

L’estat du a terme les privatitzacions a través de dos procediments la venda directa de les seves empreses o la liberalització del mercat Hom acostuma a justificar les operacions de privatització per l’elevat cost i les pèrdues associades al manteniment de determinats serveis del sector públic i la mala gestió conseqüència de la posició de monopoli que sovint té l’empresa pública Les privatitzacions són també per a l’estat una forma ràpida d’aconseguir ingressos elevats Els seus detractors, però, assenyalen la tendència a accentuar les desigualtats quan s’apliquen a serveis molt bàsics…