Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Josep Daurella i Franco
Economia
Empresari.
L’any 1953, amb el seu germà Francesc , es féu càrrec de l’empresa embotelladora Cobega , fundada el 1951 pel seu pare Santiago Daurella i Rull per a la distribució de la beguda Coca-Cola a l'Estat espanyol L’empresa familiar participà, a més, en les nombroses companyies concessionàries amb llicència per a distribuir la beguda També aconseguí concessions per a la fabricació i distribució de Coca-Cola a Dinamarca i a gran part de França, i també en diversos països africans Poc després de la reestructuració de l’empresa en una sola embotelladora per a Espanya i…
Facund Bacardí i Massó
Economia
Empresari.
Fill d’una família de comerciants de vins de Tarragona S'establí a Cuba el 1830 amb la seva família A Santiago exercí com a importador de vins, vers el 1840 Começà a experimentar el procés de destillació del rom, l’aiguardent de canya de sucre, fins a obtenir-ne una beguda molt més suau Adquirí una destilleria i el 1861 constituí l’empresa Bacardí El 1876, deixà la companyia en mans dels seus fills Emilio, Facundo i José Bacardí Moreau
Cobega
Economia
Concessionària i distribuïdora de refrescos i begudes.
Una de les concessionàries de Coca-Cola més importants d’Europa, fou constituïda el 1951 amb el nom de Cobega , amb seu inicialment a Barcelona i des del 2007 a Esplugues de Llobregat Baix Llobregat L’empresa, controlada per la família Daurella , estengué el seu àmbit d’actuació de Catalunya i Andorra a Aragó, les Balears i les Canàries per a la beguda de cola que començà a fabricar per al mercat espanyol el 1953 i totes les seves altres marques, com ara Fanta, etc, i llançà altres begudes com la tònica Finley 1969, Sprite 1975, Aquarius 1991, Nestea 1993, etc El 1997 dugué a…
cacau
cafè
El Cafè de les Delícies de Barcelona (segle XIX)
© Fototeca.cat
Art
Economia
Establiment on hom serveix la beguda anomenada cafè, i també licors, refrescs, etc.
L’existència del cafè com a establiment públic és documentada a l’Aràbia des del segle XV D’allà passà a Turquia, des d’on es difongué a Europa a través de Venècia a mitjan segle XVII A Anglaterra, en fou l’introductor el grec Pas Rosee, el qual obrí un establiment a Londres 1652 foren també importants el Saint James i el Rose A Alemanya, el primer lloc on hom obrí un cafè fou a Leipzig 1674, seguit de Ratisbona i de Stuttgart A França fou el sicilià Francesco Procopio dei Coltelli qui obrí 1702, a París, diversos establiments d’aquesta mena, tals com el de la rue de Tourmon i el de la…
te

Te gelat
© Corel
Alimentació
Economia
Producte obtingut per preparació amb fermentació o sense de fulles joves i gemmes o brots de te.
La qualitat del te depèn del lloc de producció, l’època de collita, la part de la planta i el mètode d’elaboració Segons aquest darrer, pot ésser verd no fermentat, negre fermentat i oolong semifermentat El te verd és obtingut per enrotllament i dessecació de les fulles després d’haver-ne inactivat els enzims per escaldament amb vapor d’aigua, amb posterior escalfament fins que adquireix un color verd fosc eventualment és aromatitzat amb flors camèlies o magnòlies L’elaboració del te negre el més corrent als Països Catalans comprèn les següents operacions emmusteïment de les fulles,…
cafè
Grans de cafè, verd i torrat
© Fototeca.cat
Alimentació
Economia
Gra del cafè.
El seu ús és testimoniat des del segle VIII, de primer com a aliment, després com a base d’una beguda fermentada i com a medicina, i finalment en infusió Actualment el cafè sol ésser objecte d’una preparació abans del consum després de treure’n la polpa, a fi d’eliminar l’exocarp del fruit, i d’una fermentació espontània, tolerada a fi de fluïdificar el mesocarpi, hom procedeix a un rentatge, que deixa el gra lliure, i a un assecatge ulterior Els grans, aspres i amargants, rarament són consumits així cafè verd , bé que han estat emprats com a febrífug i antireumàtic generalment hom els…