Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
bescanvi
Economia
Compravenda de mercaderies en la qual no intervé el diner.
En el comerç internacional el concepte presideix certs acords bilaterals i de contingent
economia de bescanvi
Economia
Procés de circulació de mercaderies en el qual no intervé el diner com a mesura de valor.
Com a sistema econòmic, constitueix la forma més simple de tràfic mercantil, per la qual cosa ha estat identificat amb l’economia natural, bé que aquesta implica la inexistència de la divisió del treball L’economia de bescanvi és vigent en moltes zones del món d’una manera més o menys encoberta, i també a l’interior de comunitats tancades de caràcter agrícola i ramader Com a fenomen marginal també apareix en les societats desenvolupades quan són sotmeses a situacions anormals guerres que comporten l’alteració o la paralització dels mecanismes econòmics i del circuit monetari
intercanvi
Economia
Transferència d’una mercaderia, un servei o diner d’un subjecte a un altre en canvi d’una altra mercaderia, d’un altre servei o altre diner.
Hom anomena economia de bescanvi la que es basa en el bescanvi de mercaderies, i economia de canvi aquella en què l’ús del diner és generalitzat
Karl Bücher
Economia
Historiografia
Economista i historiador, membre destacat de la jove escola històrica alemanya.
Estudià l’evolució de la població de Frankfurt als ss XIV i XV i altres temes d’història medieval Seguint Johann Karl Rodbertus, féu una interpretació de l’esclavitud, i configurà tres fases de la història econòmica, segons les quals, en el període de l' oîkos , el bescanvi no fa cap paper significatiu a l’economia de les ciutats medievals hi ha un cert bescanvi de productes finals, però hom no treballa per a aquest bescanvi el tret característic de l’economia moderna és que l’intercanvi passa a primer pla i fins i tot els productes semielaborats s’orienten cap al mercat Els…
canvi
Economia
Forma de la distribució de les mercaderies dins la societat.
La superació d’una economia d’autoconsum amb la introducció de la divisió del treball exigí històricament l’aparició del canvi, instrumentat d’antuvi pels procediments de bescanvi o barata economia de bescanvi i, posteriorment, per la introducció del diner En ambdós casos, el problema que el canvi implicava consistia en la determinació d’un indicador general de l’estructura de relacions d’equivalència entre els distints béns produïts dins una comunitat econòmica, és a dir, el valor de canvi relatiu de cada bé o mercaderia Dins l’escola clàssica, el canvi aparegué com…
circulació econòmica
Economia
Conjunt d’activitats relatives a la transmissió i bescanvi de béns econòmics.
El concepte de circulació —com a fenomen que uneix els extrems de la producció i del consum, i que recull la imatge de la circulació sanguínia, com a funció fonamental d’un cos en aquest cas, el cos social— brolla del canvi que la divisió del treball i el creixement industrial comportaren respecte al sistema antic, basat en la propietat de la terra Amb els precedents de Pierre de Boisguilbert i Richard Cantillon, els primers a formalitzar-ne la noció foren François Quesnay i Karl Marx
Banco Bilbao Vizcaya Argentaria
Economia
Grup bancari, fruit de la fusió el 1999 entre el Banco de Bilbao Vizcaya i Argentaria.
L’entitat començà a operar al principi de l’any 2000 amb aquest nom Juntament amb el Banco Santander Central Hispano, ocupa el primer lloc a l’estat espanyol per valor de capitalització uns 57000 milions d’euros i per resultats, més de 4600 milions d’euros de beneficis nets el 2010 Aquest any el nombre d’accionistes superava el milió, tenia uns 47 milions de clients repartits en 37 països El nombre d’empleats era d’uns 107000 i la xarxa d’oficines superava les 7000 Des de la fundació el grup han estat presidents Francisco González 2000-18 i Carlos Torres Vila des del 2019 Els serveis centrals…
comerç
Economia
Conjunt d’activitats de compra i venda, i de bescanvi de productes naturals o industrials amb l’objectiu de connectar la producció amb el consum o la inversió.
Hom pot trobar l’origen de l’activitat comercial en els pobles més antics de l’Orient A la Mediterrània, tingué una gran expansió amb els fenicis, els grecs i els romans, a la qual seguí un parèntesi en temps de la dominació àrab A partir del segle XI, és remarcable l’activitat dels mercaders italians, que enriquiren la pràctica comercial amb el crèdit i la societat per accions, i més tard la dels catalans Amb la descoberta d’Amèrica les vies de comunicació s’amplien vers l’Atlàntic, i Sevilla i Lisboa esdevenen centres comercials de més importància Posteriorment, els capdavanters del comerç…
Joan Güell i Ferrer

Joan Güell i Ferrer
© Fototeca.cat
Economia
Fabricant i economista, brillant polemista i figura central del proteccionisme.
El 1809 s’inicià en el negoci del seu pare, el comerciant Pau Güell i Roig, emigrat a la República Dominicana, i passà amb ell a Amèrica Tornà molt aviat a Catalunya amb la finalitat de fer estudis de pilot a l’Escola de Nàutica de Barcelona En morir el seu pare, arruïnat, es traslladà a Cuba el 1818, on residí més de quinze anys A partir de 1821 es dedicà de ple a l’activitat empresarial, i arran de la seva capacitat arribà a monopolitzar pràcticament el mercat de l’Havana i s’enriquí esdevingué cap de l’associació del grup d’empreses comercials de la ciutat El 1835 tornà de nou a Barcelona…
Junta de Comerç Exterior
Economia
Organisme creat a Barcelona pel decret del 15 d’octubre de 1936 del govern de la Generalitat de Catalunya per organitzar qualsevol importació o exportació i estimular el bescanvi de productes amb l’exterior.
Era formada per un representant de les conselleries d’economia n'era el president, finances, agricultura i proveïments tingué delegacions a París, Londres, Praga, Brusselles i Buenos Aires Fou dissolta pel decret del 14 d’agost de 1937 i substituïda per l’Oficina de Comerç Exterior, que deixà d’existir quan la direcció del comerç exterior tornà a mans del govern de la República