Resultats de la cerca

Hi ha tècniques centrades en l’oferta i d’altres de centrades en el client Les primeres es caracteritzen pel fet que el venedor centra els esforços a presentar els avantatges i les bones condicions de l’oferta Una de les tècniques més divulgades és coneguda amb la sigla AIDA atenció, interès, desig, acció En les tècniques centrades en el client, el venedor adapta l’actuació a la situació i les circumstàncies específiques del client Analitza prèviament el desig i les necessitats del client, per tal d’oferir-li després el producte adequat

S'inicià com a comerciant i residí alguns anys a Andalusia Es llicencià en dret, a Barcelona, el 1860 Liberal-conservador, entre el 1860 i el 1876 defensà el proteccionisme als debats de l’Ateneu Català, després Barcelonès Professà economia política i dret mercantil en diverses entitats catalanes, entre les quals l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País, que presidí Polemitzà amb Moret contra el lliurecanvisme a l’ajuntament d’Alacant Considerat un dels pocs oradors nats catalans, participà en congressos, protagonitzà mítings ressonants i…

Fill d’un artesà i viticultor, es llicencià en economia i matemàtiques a la Universitat de Würzburg, i l’any 1955 fundà Sirius-Film, una distribuïdora de cinema –un dels seus primers èxits fou l’adquisició dels drets d’emissió de La Strada , de FFellini– al voltant de la qual bastí un imperi mediàtic que acumulà el fons de pellícules més gran d’Europa Això i les seves bones connexions amb els polítics de la CDU i la CSU bavaresa li permeteren, els anys vuitanta, crear la primera cadena alemanya privada d’àmbit estatal, Sat 1, i posteriorment la plataforma de televisió digital DF1…

Fill de Joan Maragall Estudià dret i filosofia i lletres Director propietari de la Sala Parés de Barcelona des del 1925, fou el principal marxant de la generació postnoucentista Membre d’Acció Catalana, el 1933 reingressà a la Lliga Durant la Guerra Civil de 1936-39 serví a la zona de Burgos, i fou secretari d’Eugeni d’Ors en la Dirección General de Bellas Artes Fou comissari de la secció espanyola de la Biennal de Venècia 1938 i directiu de diverses entitats President de l’Orfeó Català, acadèmic de Sant Jordi 1968 i de Bones Lletres 1971, corresponent de l’Academia de San…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona 1857, on es doctorà en dret civil i canònic 1865 Fou redactor del Diario de Barcelona  1863-69, en què publicà la notícia biogràfica i crítica de catorze personalitats catalanes, sota el títol genèric de “Galerías de escritores catalanes”, entre les quals hi havia les de Jaume Balmes i Urpià, Pau Piferrer i Fàbregas, Ramon Martí i d’Eixalà, Jaume Tió i Noè i Josep Sol i Padrís, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la Revista de Cataluña  des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, La Defensa de la Sociedad  i la Revista de…

Fou funcionari municipal des del 1840 fins al 1843 Entrà en el món de la borsa i aprofità el boom de 1843-46 per a fer-se una posició —primer com a collaborador d’algun corredor, però des del 1846 pel seu compte—, la qual cosa consolidà els anys posteriors mitjançant bones jugades El 1852 inaugurà la seva casa de banca, que esdevingué, la dècada dels seixanta, una de les més importants del Principat S'especialitzà en les inversions borsàries Imprimí a l’estalvi català una preferència vers els valors de renda fixa, sobretot en obligacions ferroviàries, i fou sempre enemic de les…

Augustinià 1788 fins a la seva exclaustració 1821 doctor en teologia amb Centum propositiones 1805 Intervingué en cerimònies religioses de caire liberal, com ho mostra el seu Elogio fúnebre para Luis de Lacy 1820 Professor d’economia civil a Palma Oración inaugural, 1814 i d’economia política a la Junta de Comerç de Barcelona Oración inaugural , 1814 durant els anys 1814-24 i 1835-40, ho fou també de dret polític des del 1820 Lligat a la seva tasca de professor, publicà Rudimentos de economía política 1816, una versió prohibicionista de Say, Curso elemental de economía política 1836, Curso…

Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, en el Diario de Barcelona 1948, El Sol 1850, El Áncora 1852 i La Renaixença , de la qual fou redactor de temes econòmics Membre de diverses entitats econòmiques, fou secretari de l’Institut Industrial i del Foment de la Producció, i a través de la Revista del Fomento de la Producción Española , que dirigí fins el 1882, La Verdad Económica i altres periòdics econòmics, divulgà l’ideari proteccionista El 1854 publicà, en castellà, el llibre de poemes Fuegos fatuos , en el qual inclogué, en català, “Cants…

Estudià farmàcia i medicina a Cervera i a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona A Cadis, durant la guerra del Francès, fou secretari del Diario de las Sesiones de las Cortes 1808-14 exercí d’apotecari als Prats de Rei 1814-20 i, entre el 1820 i el 1823, fou de nou redactor al Diario de Sesiones de les corts i diputat Liberal exaltat i francmaçó, el 1823 s’exilià al Regne Unit, on visqué fins el 1833 Installat en gran part a Knaresborough, Yorkshire, traduí per encàrrec de la Societat Bíblica Britànica i Estrangera el Nou Testament 1829-31, amb la collaboració de Ramon Bussanya  i  Antoni…

Llicenciat en dret a Barcelona 1946 i doctor per Madrid 1953 amb La reforma tributaria de 1845 1972, fou molt rellevant la seva tasca acadèmica, des de la qual introduí i difongué el pensament de l’escola històrica i institucionalista John Kenneth Galbraith i de Joseph Alois Schumpeter , de qui prologà Capitalisme, socialisme i democràcia 1966  Fou catedràtic d’economia política 1956-60 i de política econòmica 1960-62 a Saragossa, on exercí una gran influència Posteriorment, a la Universitat de Barcelona, fou degà de la facultat d’econòmiques 1962-65, que contribuí a impulsar, vicerector…