Resultats de la cerca

Fou catedràtic d’economia política i finances públiques a la Universitat d’Oviedo El 1879 defensà públicament el socialisme de càtedra i la seva adhesió al krausisme en el seu discurs rectoral El socialismo de cátedra Difongué l’obra dels grans economistes alemanys de l’època com Adolf Wagner i Albert Schäffte De les obres més conegudes és la seva apassionada biografia de Flórez Estrada 1885 També escriví La quinta esencia del socialismo, Manual de economía política i Memoria de la información agraria en Andalucía y Castilla 1904

Ocupà la càtedra de metafísica de Nàpols 1738-53 i fou acusat d’heretge per l’empirisme de la seva obra Disciplinarum metaphysicarum elementa 1743-52 Posteriorment exercí d’advocat, i, com a conseqüència d’un discurs sobre l’agricultura, Intieri féu crear per a ell, a Nàpols, la primera càtedra europea d’economia política 1754 En la seva obra més important, Delle lezioni di commercio 1765, recomanà l’expropiació dels béns eclesiàstics i l’abolició dels drets feudals i establí un precedent de la teoria subjectiva del valor

Graduat en dret, estudià ciències polítiques i estadística a Alemanya El 1904 guanyà la càtedra d’economia política de Barcelona i començà una notable tasca pedagògica, que continuà a Madrid, on guanyà la mateixa càtedra el 1920 Com a tècnic del ministeri de finances i assessor del govern en qüestions fiscals i econòmiques, desenvolupà un treball importantíssim, entre el 1905 i el 1936 Els seus escrits més coneguts són l’article Sobre una dirección fundamental de la producción rural española 1926 i el Dictamen de la Comisión para el estudio de la implantación del…

Precursor de Böhm Bawerk, en l’obra Lectures on Political Economy 1834 destacà la importància del concepte de cost de producció i elaborà una primera aproximació al d’utilitat marginal

Representant de l’escola clàssica, les seves aportacions des de la càtedra d’Oxford creada el 1825 constituïren les bases d’inflexió cap al marginalisme Rebutjà la concepció ricardiana del valor-treball exposant la teoria de l’abstenció, com a justificació dels beneficis perquè la disponibilitat de béns de capital pressuposa el sacrifici de no haver consumit totes les disponibilitats en un moment determinat Publicà Three Lectures on the Value of Money 1829 i Outline of the Science of Political Economy 1836

D’idees reformistes, divulgà el socialisme i Marx en particular A l’obra La Hacienda Pública y los Impuestos 1917 féu una de les primeres estimacions de la renda global espanyola, i a Fomento de las exportaciones 1920 es manifestà com un proteccionista moderat El 1922 acceptà el càrrec de secretari del Consejo Superior Bancario, i renuncià la seva càtedra d’economia de Salamanca que tenia des del 1906 El 1923, a Consecuencias económicas de la guerra, analitzà la incidència econòmica de la Primera Guerra Mundial a l’Estat espanyol

Encomanades a agències de publicitat i caps de premsa o a artistes, polítics i agents que cerquin espais publicitaris en els mitjans de comunicació, les relacions públiques trobaren llur primera sistematització als EUA, al començament del s XX el 1923 hom n'establí a la Universitat de Nova York la primera càtedra que hi ha hagut al món Íntimament relacionades amb la publicitat, les relacions públiques cerquen uns resultats més permanents i d’una rendibilitat més apreciable que no els pretesos per aquesta De l’especialista en relacions públiques, hom en diu sovint un public…

Iniciat en el camp de les matemàtiques, fou un dels configuradors de l’ econometria Fou membre fundador de l’ Econometric Society 1930 i director de la revista Econometrica  1933-35 Des del 1931 fins al 1965 es dedicà intensament a la seva càtedra de la Universitat d’Oslo i a la direcció del servei d’estudis econòmics d’aquella mateixa universitat Membre de diversos organismes científics internacionals, li fou concedit 1969 el primer premi Nobel d’economia, que compartí amb J Tinbergen Publicà, entre altres obres, New Methods at Measuring Marginal Utility 1932 i Lois techniques…

Estudià dret a Viena i economia política a Heidelberg, Jena i Leipzig Membre de la cambra alta austrohongaresa i ministre de comerç, formà part de la vella escola austríaca Deixeble de Menger, el substituí en la seva càtedra de Viena Considerà que la utilitat total és la resultant de multiplicar la utilitat marginal pel nombre d’unitats físiques, diferint del seu condeixeble E von Böhm-Bawerk Formulà una teoria del valor d’un bé, on el cost era la seva mesura, resultant aquest l’expressió de l’alternativa rebutjada per a produir aquell bé Publicà, entre altres obres, Über den…

Catedràtic d’economia política a les universitats de Santiago de Compostella i de Madrid, fou membre de l’Academia de Ciencias Morales y Políticas de Madrid, participà en el congrés jurídic espanyol del 1886, i collaborà a La Administración Contribuí a introduir a l’Estat espanyol l’escola històrica d’economia, tant la vella escola Wilhelm Roscher com la nova Gustav Schmoller Fou influït pel positivisme Preconitzà l’intervencionisme d’estat, d’acord amb el socialisme de càtedra El seu Tratado elemental de estadística Madrid, 1882 és un intent seriós, dins la línia historicista…