Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
descans setmanal
Economia
Dret del treball
Dret del treballador a interrompre la seva prestació de serveis una vegada la setmana durant tota la jornada, però sense deixar de percebre la remuneració corresponent.
Reconegut en la majoria d’estats, hom ha fet coincidir, en general, el descans setmanal amb el diumenge, dia que resta prohibida l’activitat productiva i hom tanca les fàbriques i els establiments No obstant això, en els treballs que per llur natura no poden ésser interromputs, el descans setmanal no coincideix amb el diumenge El descans setmanal té actualment una durada mínima d’un dia i mig És acumulable per períodes de fins a catorze dies En general, aquesta interrupció del treball comprèn la tarda del dissabte —o, en el seu cas, el matí del dilluns— i el dia complet del diumenge La durada…
Miquel Simó Sánchez

Miquel Simó Sánchez
MUSEU DE LA MOTO – FONS FAMÍLIA SIMÓ
Economia
Motociclisme
Pilot de motociclisme i empresari.
S’inicià en la competició de proves de velocitat a catorze anys, pilotant una moto de fabricació pròpia 1921 Guanyà diverses curses a l’Autòdrom de Sitges, la Pujada a l’Arrabassada i el Tour de Catalunya al final dels anys vint Sota el nom de Motocicletes Simó fou el primer fabricant de motocicletes a l’Estat espanyol Inventà i dissenyà prototips de motocicletes, tricicles i fins i tot algun petit automòbil L’any 1934 debutà professionalment en competicions internacionals al Gran Premi de Montjuïc i guanyà els Campionats Motociclistes – Trofeu Francesc Macià Aconseguí el iii Gran Premi…
Josep Leopold Feu
Economia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Sociologia
Història del dret
Filosofia
Advocat, economista, sociòleg, filòsof, crític literari i historiador de la literatura.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona 1857, on es doctorà en dret civil i canònic 1865 Fou redactor del Diario de Barcelona 1863-69, en què publicà la notícia biogràfica i crítica de catorze personalitats catalanes, sota el títol genèric de “Galerías de escritores catalanes”, entre les quals hi havia les de Jaume Balmes i Urpià, Pau Piferrer i Fàbregas, Ramon Martí i d’Eixalà, Jaume Tió i Noè i Josep Sol i Padrís, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la Revista de Cataluña des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, La Defensa de la Sociedad i la Revista de…
, ,
Josep Lluís Núñez i Clemente

Josep Lluís Núñez i Clemente
© FC Barcelona
Construcció i obres públiques
Economia
Empresari i dirigent esportiu.
Fill d’un policia, la seva família es traslladà a Catalunya quan ell tenia poc menys d’un any, i el 1938 passà a residir a Barcelona Començà a treballar als catorze anys, i compaginà la feina amb els estudis de comptable Casat amb la filla d’un promotor immobiliari, Maria Lluïsa Navarro, fundà l’empresa immobiliària i constructora Núñez i Navarro, que aprofità la llei del govern de mitjan anys seixanta que liberalitzava les rendes immobiliàries, i creà una gran constructora fonamentada en l’edificació de blocs de pisos, que el convertí en una de les primeres fortunes de l’Estat espanyol, amb…
,
crisi
Economia
Pertorbació de l’activitat econòmica per raons inherents al seu funcionament.
La situació de crisi prové generalment d’una insuficiència de demanda per a absorbir tota la producció L’escola clàssica, llevat de Malthus, negà sempre aquesta possibilitat, perquè contradeia una de les seves lleis fonamentals, la llei de Say, segons la qual l’oferta crea sempre la seva pròpia demanda Marx assenyalà que en un sistema mercantil simple aquesta tesi podia ésser vàlida, però que no es podia estendre al capitalisme, en què el diner no és solament un mitjà de canvi, sinó també una forma de valor L’interès a tresorejar aquest diner portaria, segons Marx, a crisis més i més greus…
col·lectivització
Economia
Història
Política
Acte pel qual la propietat dels béns de producció (terres, indústries, mines, etc.) és transferida a la col·lectivitat.
És el mètode propugnat pel socialisme per tal d’eliminar les diferències entre les classes socials la propietat collectiva suprimeix la competència i permet d’orientar la producció cap a les autèntiques necessitats collectives Hom manté l’existència del mercat d’intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l’oferta i la demanda Això ha comportat, però, la intervenció de l’estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme collectivització hagi estat impròpiament utilitzat hom l’ha mantingut, tanmateix, per les seves connotacions…