Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
World Trade Center

World Trade Center, amb les torres bessones abans de l’atemptat del 2001 que les enfonsà
© Xevi Varela
Economia
Complex urbanístic de Nova York destinat a centre comercial, de negocis i d’esbarjo, construït entre el 1966 i el 1973.
Gestionat per l’Autoritat Portuària de Nova York, que n'era també la propietària majoritària, era al Lower Manhattan, centrat per una plaça de 735 m 2 envoltada de diversos edificis de grans dimensions, entre els quals destacaven els gratacels anomenats Twin Towers ‘Torres Bessones’, de 412 metres d’alçada i 110 pisos, projectats per l’arquitecte MYamasaki i acabats el 1972 i el 1973 respectivament El 26 de febrer de 1993 una de les torres fou objecte d’un atemptat amb bomba que provocà sis morts L' 11 de setembre de 2001 tingué lloc un segon atemptat, dut a terme amb dos avions, els quals,…
Paul Demeny
Economia
Demografia
Economista i demògraf hongarès.
Es graduà a la Universitat de Budapest 1955 i es doctorà en economia a la Universitat de Princeton 1961, on fou docent També fou professor associat, professor d’economia i director associat del Population Studies Center de la Universitat de Michigan i professor visitant al departament de demografia de la Universitat de Califòrnia, Berkeley El 1971 fou nomenat professor d’economia a la Universitat de Hawaii Membre del Population Council de Nova York, és el principal editor del butlletí Population and Development Review La seva recerca s’ha centrat en les interrelacions…
Jerome Powell
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Princeton 1973 i en dret per la Universitat de Georgetown 1979, després d’una etapa al Tribunal d’Apellacions, en 1984-90 treballà al banc d’inversió Dillon, Read & Co Del 1990 al 1993 fou primer secretari assistent i després subsecretari del tresor durant la presidència de George H Bush Soci del grup inversor privat Carlyle del 1997 al 2005, entre altres càrrecs ha estat també visiting scholar del Bipartisan Policy Center de Washington DC 2010-12 El 2012 fou nomenat governador del consell d’administració de la Reserva…
Jordi Gual i Solé
Economia
Economista i banquer.
Doctor en economia per les universitats de Barcelona i Berkeley Professor a l’escola de negocis IESE i professor visitant a les universitats de Berkeley, lliure de Brusselles i a la Barcelona Graduate School of Economics, és membre investigador del Center for Economic Policy Research CEPR de Londres En 1994-96 fou assessor econòmic a la Direcció General per als Afers Econòmics i Financers de la Comissió Europea, i en 2002-05, del Grup Econòmic Assessor sobre Competència de la Comissió Europea El 2005 s’incorporà al grup "la Caixa" , del qual ha estat economista en cap i membre…
David Landes
Historiografia
Economia
Historiador de l’economia nord-americà.
Es doctorà a la Universitat de Harvard, d’on fou membre del Research Center in Entrepreneurial History 1948-58 i professor des del 1964, després d’haver-ho estat a les universitats de Columbia 1952-58, Stanford 1957-58 i Berkeley 1958-64 Editor de la revista Explorations in Entrepreneurial History posteriorment Explorations in Economic History , els seus treballs sobre història financera i empresarial en el procés de desenvolupament del capitalisme a l’Europa occidental també reflecteixen les actituds socials i culturals que acompanyaren els canvis que tingueren lloc al segle…
James Mc Gill Buchanan
Economia
Economista nord-americà.
Després de graduar-se a la Universitat de Tennessee 1941, fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, i el 1948 obtingué el doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Chicago, on formà part de l’escola d’economistes conservadors que hi sorgí Professor a la Universitat de Florida 1951-55, després d’una estada a Itàlia, el 1957 s’incorporà a la Universitat de Virgínia, on aquest any creà el Centre universitari d’estudis d’economia política i filosofia social Thomas Jefferson, que dirigí fins el 1969 Aquest any creà el Center of the Study of Public Choice, amb el…
crisi
Economia
Pertorbació de l’activitat econòmica per raons inherents al seu funcionament.
La situació de crisi prové generalment d’una insuficiència de demanda per a absorbir tota la producció L’escola clàssica, llevat de Malthus, negà sempre aquesta possibilitat, perquè contradeia una de les seves lleis fonamentals, la llei de Say, segons la qual l’oferta crea sempre la seva pròpia demanda Marx assenyalà que en un sistema mercantil simple aquesta tesi podia ésser vàlida, però que no es podia estendre al capitalisme, en què el diner no és solament un mitjà de canvi, sinó també una forma de valor L’interès a tresorejar aquest diner portaria, segons Marx, a crisis més i més greus…