Resultats de la cerca

Es llicencià en dret per la Universitat de Madrid i posteriorment obtingué un màster en ciències econòmiques per la Universitat de Londres Fou director econòmic de The Economist 1967-69, alt funcionari del Fons Monetari Internacional 1969-73 i assessor financer de grans empreses espanyoles Incorporat a Centristes de Catalunya-UCD , fou conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya provisional 1980, diputat al Parlament de Catalunya i ministre per a les Relacions amb la CEE 1980-81 Desvinculat de CC-UCD, es presentà com a independent a les llistes de Convergència i Unió , per…

Llicenciat en farmàcia, ciències químiques i físiques i exactes per la Universitat de Barcelona Membre del CSIC, el 1968 s’integrà a la comissió de Selenologia de la NASA i el 1972 a l’Associació Astronàutica Espanyola com a vicepresident Collaborà amb Televisión Española en diversos programes de divulgació científica, amb films com Las galaxias i Misterios al descubierto Fou delegat de relacions públiques de l’Ajuntament de Barcelona, director general de promoció del turisme, director general de la cadena hotelera HUSA i adjunt a la presidència i director del departament de…

Professor d’economia política a la Universitat de Viena i membre destacat de la segona generació de l’escola marginalista austríaca, fou un dels deixebles més importants de FWieser Autor d’importants estudis sobre teoria dels preus, la seva obra principal és Der Erkenntniswert der funktionellen Preistheorie ‘Valor científic de la teoria funcional del preu’, 1928

Senior defineix l’abstinència com el comportament de la persona que s’absté de l’ús improductiu d’allò que posseeix o que prefereix la producció de resultats llunyans a la de resultats immediats Segons aquesta teoria, per a esperar un augment del consum futur, cal un determinat sacrifici del consum present Senior propugnà la substitució del terme capital pel terme abstinència El desenvolupament de la teoria de l'acumulació de capital demostrà el caràcter escassament científic d’aquesta involució terminològica

El concepte d’invenció és més restringit que el d’innovació, ja que aquesta va més enllà, i acaba amb la posada al mercat de la invenció Estrictament, l’origen de la tecnologia és precisament en l’invent, i no en els coneixements científics Només es pot descobrir el que ja existeix en canvi, només es pot inventar el que no existeix, com, per exemple, una màquina nova La invenció pot ser primària nou concepte científic, secundària utilització pràctica d’un nou producte o procés o terciària millora, situada sempre en l’ordre tècnic, exogen a l’espai econòmic, mentre que la…

Professor d’economia a Breslau 1890 i Berlín 1917 Interessat, en una primera època, per l’estudi del socialisme científic, aviat decantà els seus estudis cap a una reinterpretació personal de l’evolució i configuració del capitalisme En la seva obra fonamental, Der moderne Kapitalismus ‘El capitalisme modern’, 1902-08, diferencia l’evolució de la societat en diverses fases o etapes, el motor de les quals eren segons ell l’esperit i les actituds psicològiques Influït per Schmoller, Wagner i altres integrants de la nova escola històrica , suposà, pel que fa a l’enfocament…

Procedent d’una família d’industrials del tèxtil que tenia el centre de producció a l’Ametlla de Merola Bages, es llicencià 1954 i es doctorà en econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid 1960 Despres de tres anys a la Universitat de Barcelona com a professor adjunt 1957-60, passà a la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou un dels fundadors, catedràtic d’economia de l’empresa des del 1973 fins a la jubilació l’any 2004, director de l’ Institut de Ciències de l’Educació 1976-78 i rector de 1980 a 1986 Fou també secretari de la Facultat de Ciències Econòmiques de la…

Membre de l’Acadèmia Txecoslovaca de Ciències, fou director del seu Institut d’Economia 1963-68 i també president del seu Collegi Científic d’Economia 1963-69 Participà activament en l’anomenada " primavera de Praga ", i fou primer ministre adjunt en el gabinet polític Svoboda-Dubček Amb motiu de la invasió soviètica del 21 d’agost de 1968, s’exilià a Suïssa, on en ser privat de la nacionalitat txecoslovaca, es naturalitzà suís el 1983 Des del 1970 fins a la jubilació 1990 fou professor d’economia i sociologia a la Universitat de Sankt Gallen La seva concepció econòmica se centra…

Graduat en enginyeria a l’Escola Politècnica de París 1978, es doctorà en matemàtiques a la Universitat Paris-Dauphine 1978 i en economia al Massachusetts Institute of Technology MIT dels EUA el 1981 Posteriorment féu recerca a École Nationale des Ponts et Chaussées  1981-84, i fou professor al MIT 1984-1991 Professor a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, és president de la Fondation Jean-Jacques Laffont – Toulouse School of Economics TSE, director científic de l’Institut d'Economia Industrial IDEI a Tolosa i membre fundador de l'Institute for Advanced Study in Toulouse IAST…

Amb l’aparició de l’empresa capitalista, l’empresari ocupa el lloc d’agent visible de l’activitat econòmica i coincideix generalment amb el propietari dels béns de capital La tasca de gestió de l’empresa és la coordinació de fluxos de recursos per a produir i vendre, i és afectada per les decisions, estranyes a ella, de l’estalvi, de la política de preus, de les relacions laborals, de la situació del mercat, etc Schumpeter introduí la imatge de l' empresari innovador , com a factor impulsor del progrés, individu que, gràcies a la introducció d’innovacions, mantenia l’expansió del capitalisme…