Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
despesa pública
Economia
Volum de les despeses fetes per l’administració per satisfer necessitats col·lectives.
Fins al s XIX l’estat es limitava a finançar l’administració civil, les despeses de caire militar i una gamma força limitada de serveis públics Al s XX, sobretot a partir dels anys vint, el volum de les despeses públiques ha augmentat d’una manera molt notable La intervenció estatal en la vida econòmica s’ha anat incrementant i diversificant com a conseqüència del fet que el mateix desenvolupament econòmic exigia, d’una banda, una política més activa d’obres públiques i, de l’altra, una intervenció directa de l’estat en els sectors directament productius com és ara el de les empreses…
Institut Català del Sòl
Economia
Organisme adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques creat el 1980 amb personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa i econòmica i plena capacitat d’obrar.
Constituït el 1980 en virtut del traspàs a la Generalitat del patrimoni i les actuacions urbanístiques del Instituto Nacional de Urbanismo, té com a objectius portar a terme les tasques tècniques i econòmiques requerides per al desenvolupament de la gestió urbanística i patrimonial i el foment de l’edificació A més, atén necessitats collectives i remodelatges urbans, gestió d’espais naturals i zones lliures i dotació d’equipaments
Carta Social Comunitària
Economia
Declaració programàtica aprovada el 1989 per la Comunitat Europea (a excepció de la Gran Bretanya), que comprèn diversos apartats relatius als drets dels treballadors.
Aquests apartats són llibertat de circulació i d’accés condicions de vida i de treball seguretat social associació i negociació collectives formació professional igualtat d’home i dona informació, consulta i participació salut i seguretat al lloc de treball infants i adolescents vells i minusvàlids La carta es basa en el principi de subsidiaritat i té com a antecedent la Carta Social Europea aprovada pel Consell d’Europa el 1961
Eusebi Vidal i Jo
Pintura
Economia
Pintor i comerciant.
Cursà estudis d’art amb el seu oncle, el mestre Jaume Pahissa Molt jove, el 1910 emigrà, amb la seva família, a Amèrica i s’establí a l’Argentina Radicat a San Rafael província de Mendoza, s’hi establí per compte propi en el ram del comerç i destacà en activitats esportives Tanmateix, alhora s’interessà molt per les manifestacions culturals, sobretot les musicals, a més de la poesia, la prosa i el teatre Treballà també en la docència fou professor de dibuix i de pintura Prolífic pintor, féu nombroses exposicions individuals i collectives, amb molt d’èxit Els seus dos germans, Adalbert Vidal i…
Yves Hoffmann
Economia
Historiador.
Jurista, es doctorà en dret i fou alt funcionari de l’administració regional a la Catalunya del Nord Director dels serveis de la Cambra de Comerç i d’Indústria dels Pirineus Orientals i de la Région Départementale du Tourisme, de la qual fou secretari general en 1957-81 És autor de nombroses obres de divulgació històrica sobre el Rosselló Roussillon aux cent visages , 1951 Visages du Roussillon , 1956 Contribution à l’étude de l’aménagement de l’arrière pays du Languedoc-Roussillon , 1965 la guia Tout le Roussillon , 1980, amb Paul Goudin En Roussillon Chroniques et contes buissonniers ,…
Pere Maspons i Camarasa
Economia
Literatura
Comerciant i escriptor.
Germà de Jaume Cursà estudis de química i farmàcia De jove emigrà a Amèrica, on, el 1905, s’establí a Guayaquil, a l’Equador Hi Començà a treballar com a ajudant de farmàcia Més tard, el 1907, s’establí pel seu compte i fundà l’empresa Maspons y Cía, dedicada a la venda de queviures, especialitzada en vins El 1914 fundà La Casa Española, entitat que a més d’activitats socials es dedicà al comerç Aquesta fou la primera firma que inicià exportacions de cafè i d’altres productes a l’Estat espanyol el 1928 installà per primer cop màquines especials per a la selecció i qualificació del cafè, també…
Josep Lluís Sureda i Carrion
Economia
Economista.
Llicenciat en dret a Barcelona 1943 i doctor a Madrid 1948 L’any 1953 guanyà la càtedra d’economia política i finances públiques de la Universitat de Barcelona En aquesta universitat impulsà llavors l’establiment d’una facultat de ciències econòmiques i s’encarregà de la seva organització i posada en funcionament 1954-56 Advocat del financer mallorquí Joan March, formà part de l’equip legal que defensà els interessos de l’Estat espanyol en el cas de dret públic internacional sobre l’abús de drets de la Barcelona Traction, Light and Power Co Ltd del 1970 Cal esmentar entre els seus estudis…
sector públic
Economia
Àmbit de l’activitat econòmica que controla o en la qual participa l’estat, ja sia directament o mitjançant instàncies públiques sotaposades.
Dins un sistema de societat i economia mixtes el sector públic fa la política econòmica i actua directament com a agent econòmic Les principals instàncies que cal diferenciar dins del conjunt global del sector públic són l’administració central, que recull l’actuació econòmica de l’estat emmarcada pel pressupost els organismes autònoms de caire públic però amb certes autonomies dins aquests són especialment importants els que recullen les assegurances socials amb un volum comparable al pressupost estatal cas espanyol el sector públic local,…
Bartomeu Barceló i Pons
Economia
Geografia
Geògraf i economista.
Estudià a les universitats de Barcelona, on es doctorà en filosofia i lletres, especialitat d'història l'any 1967, i Palma i a la Sorbona, de París Professor de geografia a Madrid 1957 i cap del servei d'estudis de la Cambra de Comerç de Mallorca 1957-76, el 1965 cofundà el centre d'estudis econòmics SEPTE, del qual fou director fins el 1971 Professor a la facultat de lletres de la Universitat de Palma 1971, de la qual esdevingué catedràtic el 1977, hi creà la revista Trabajos de Geografía posteriorment Treballs de Geografia L'any següent collaborà en la creació de la Universitat de les…
dret mercantil
Economia
Dret
Dret mercantil
Conjunt de normes destinades a regular l’organització i actuació dels operadors del mercat així com el marc i incidències de llur activitat.
El dret civil li ha servit de fonament principal i, a mesura que l’estructura socioeconòmica capitalista s’anà imposant, adquirí una independència i un contingut jurídic propis i serví de vehicle necessari per a l’expansió de la nova societat en lluita contra els obstacles feudals En una primera fase, a la baixa edat mitjana, fou un dret vinculat a una classe determinada els comerciants Posteriorment, i a partir del model francès creat per la Revolució Francesa, hom tendeix tendeix a construir el dret mercantil sobre l’acte de comerç, tot fent abstracció que fos o no comerciant la persona que…