Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
ràtio
Economia
Mot anglès, pres del llatí, utilitzat per a significar l’índex que relaciona, per quocient, dos elements o magnituds, referents a una mateixa empresa o a unitats econòmiques distintes per a llur comparació.
Les ràtios emprades més sovint es refereixen a l’estructura financera de l’empresa, a l’eficiència d’utilització de capitals, a l’apreciació de la situació del fons de maniobra i a la comparació de les tendències del benefici per a un període donat
càlcul econòmic
Economia
Quantificació, comparació i regulació de dades econòmiques a fi de calcular una òptima assignació de recursos productius, atenent al valor del cost dels recursos i al valor creat per aquests.
El càlcul econòmic tracta de quantificar com més acuradament millor el valor creat per un recurs i el valor de cost d’aquest recurs D’altra banda, la realització del càlcul econòmic en el conjunt d’un sistema econòmic recorda d’una manera isomorfa la regulació automàtica, en tant que té en compte l’acoblament d’elements relacionats pel vincle causa-efecte Oscar Lange els sistemes econòmics posen les condicions perquè la realització d’un cert càlcul sigui una conseqüència inevitable de les premisses collocades L’estudi del problema del càlcul econòmic depèn d’una anàlisi prèvia del valor, puix…
anàlisi economicofinancera
Economia
Estudi sistemàtic de les dades i les informacions d’una empresa, un sector, un organisme, etc, a fi de formular-ne la diagnosi de la situació i de les perspectives.
L’anàlisi fonamental examina els comptes anuals, la posició en el mercat i les previsions en el context econòmic L’estudi dels comptes pressuposa la verificació de llur validesa i llur reclassificació, d’acord amb la finalitat de l’analisi El càlcul d’indicadors dinàmics i llur comparació amb els d’altres entitats similars permet de complementar l’anàlisi interna
base
Economia
Preu usat com a unitat o terme de comparació per a calcular altres preus.
metal·lisme
Economia
Teoria monetària que explica l’acceptació del diner en funció del valor del metall de què són fetes les monedes.
Dóna, doncs, prioritat a la funció del diner com a reserva de valor Considera que el valor només pot ésser mesurat per comparació amb un altre valor i que, per tant, no és possible d’emprar com a mitjà de canvi més que béns dotats d’algun valor material, relativament elevat respecte a les transaccions normals En aquest sentit constitueix una variant de la teoria nominalista del diner El metallisme tingué importància en la configuració de la doctrina mercantilista, concretat en el corrent bullionista, en refutar la idea que aquest era un mitjà creat particularment pels prínceps i…
passiu
Economia
Suma de tots els deutes que en un moment determinat té pendents una empresa.
La diferència entre el valor de l’actiu i el del passiu dóna lloc al concepte de capital net o simplement net, que quantifica la situació patrimonial o valor net d’una empresa actiu menys passiu , igual a net Aquesta comparació es formalitza comptablement en el balanç de situació, bé que sota la forma actiu , igual a passiu més net Aquesta pràctica fa que en determinades ocasions hom empri el terme passiu en un sentit més ampli, referit a la suma del passiu pròpiament dit més el net ambigüitat que no es dóna quan, en lloc de passiu , hom empra el terme exigible , que li és…
reforma fiscal
Economia
Política
Modificació profunda del sistema impositiu estatal, o local, és a dir, del marc i el contingut, més o menys total, de les lleis tributàries.
Els objectius que orienten aquesta acció són els generals o bàsics de la política fiscal política econòmica És quan hom no creu que les millores desitjables puguin ésser assolides dins el mateix sistema fiscal que es presenta la necessitat de la seva reforma Amb això es pretén de pujar el nivell de suficiència tributària, és a dir, de recaptació millorar la distribució de la càrrega impositiva per fer-la més justa, des d’un determinat patró d’ètica social assolir efectes econòmics positius, per exemple, millorar la competència avançar en claredat, simplicitat i economia de recaptació…
Altadis
Economia
Companyia tabaquera.
El 17 de desembre de 1999 les accions del nou grup Altadis començaren a cotitzar en les borses de Madrid i de París Aquest fet tancà un procés de fusió que començà a l’octubre d’aquell mateix any entre l’espanyola Tabacalera, antic monopoli de tabacs, i la francesa SEITA La integració de totes dues companyies donà com a resultat el primer grup mundial en producció de cigars, amb la quarta part de la quota de mercat, i el tercer a l’Europa occidental en el mercat de cigarrets, amb el 47,5% del mercat a Espanya i el 34,8% a França A més, aportaren conjuntament més de 140 000 punts de venda,…
atur estructural
Economia
Sociologia
El motivat per una escassetat de capital per comparació a unes grans disponibilitats de treball; és característic dels països subdesenvolupats.
També el provocat per canvis en la demanda de productes, canvis que alteren l’estructura productiva d’un país
renda ‘per capita’
Economia
Relació per quocient entre la renda nacional i el contingent de població, índex generalment utilitzat per a la comparació de diverses economies, així com la determinació del nivell de desenvolupament.