Resultats de la cerca

Graduat a la Universitat d’Essex 1971 i doctorat per la London School of Economics el 1973, on ha desenvolupat la seva carrera docent i de recerca S'ha centrat en l’estudi del mercat laboral i de les seves interaccions amb el marc macroeconòmic i, per a explicar-les, ha formulat la teoria de l’ajustament, un model matemàtic per a la sistematització de relacions mútuament beneficioses entre actors econòmics, emprat, entre d’altres, per a l’anàlisi de l' atur friccional  Per aquesta aportació rebé els premis IZA 2005, compartit amb D Mortensen i Nobel d’economia 2010, …

Graduat per la Universitat de l'Estat de Utah en matemàtiques i ciència política 1974 i doctorat en economia per la Universitat de Minnesota 1978, des del 1981 és professor a la Universitat de Chicago La seva aportació més destacada és la tècnica economètrica del mètode de generalització de moments generalized method of moments , GMM, per a l’estimació de paràmetres en els contextos en què el mètode estadístic de la màxima versemblança és d’aplicació problemàtica Ha estudiat també les relacions entre l’economia real i els mercats financers Membre de l’Econometric Society 1985, l’Acadèmia…

Graduat 1985 i doctorat 1992 per la Universitat de Harvard, els anys 1985-86 fou professor en una escola d’ensenyament secundari a Kenya El 1986 fundà la ONG WorldTeach, dedicada al reclutament de docents voluntaris titulats per als països en vies de desenvolupament, entitat de la qual fou director executiu 1986-89 i president 1990-2017 Professor al Massachusetts Institute of Technology 1993-99 i a la Universitat de Harvard des del 1999, on des del 2003 ocupa la càtedra Gates de societats en desenvolupament Ocupa també càrrecs en organitzacions dedicades al desenvolupament, entre d’altres la…

Graduat per la Universitat de Harvard 1959, obtingué el màster 1961 i el doctorat 1963 per l’escola de negocis d’aquesta universitat Fou professor a la Universitat de Stanford 1964-2004, on ha desenvolupat la carrera acadèmica i actualment és professor emèrit Els seus temes de recerca són l’anàlisi de presa de decisions, els mètodes iteratius i la programació no lineal i la teoria dels jocs, que ha aplicat a polítiques industrials, especialment en l’assignació no lineal de preus en mercats com ara l’elèctric i en subhastes Els seus treballs de més impacte són l’article The Theory of the…

Graduat l’any 1961 a la Willamette University de Salem, Oregon, i doctorat a la Carnegie Mellon University de Pennsilvània 1967,desenvolupà la carrera acadèmica principalment a la Northwestern University d’Illinois des del 1965, i fou professor visitant en diverses institucions docents, entre les quals destaca la Universitat d’Aarhus El seu camp de recerca se centra en les distorsions en el mercat de treball provocades per l’atur, del qual n'ha analitzat les variables per a aprofundir en el concepte d' atur friccional Autor de nombrosos llibres i articles sobre aquest tema, ha rebut el premi…

Estudià matemàtiques a les universitats d’Edimburg 1957 i de Cambridge on es doctorà el 1963 Fou professor a Oxford 1969-95 i després a Cambridge 1995, on el 2003 fou nomenat professor emèrit President de la Royal Economic Society 1989-92 Decidit defensor dels impostos progressius, que graven amb intensitat creixent les rendes elevades, fou assessor econòmic del Partit Laborista durant les dècades de 1960 i 1970 Tanmateix, els seus estudis sobre taxació de les rendes altes en funció dels incentius el portaren a aconsellar un màxim d’imposició molt inferior als que estaven en vigor aquests…

Fill de pare jueu, el 1945 anà a Àustria amb la seva família Posteriorment tornà a Alemanya i cursà estudis a la Goethe-Universität de Frankfurt del Main, on obtingué el doctorat el 1961 Desenvolupà l'activitat acadèmica a les universitats de Frankfurt, Berkeley, Berlín i, des del 1984 fins a la jubilació, a la Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universität de Bonn Les seves aportacions principals s’inscriuen en la teoria dels jocs, en el marc dels quals s’analitzen situacions en què un o més agents econòmics prenen decisions interdependents que afecten conjuntament el seu benestar Selten se…

Graduat en estadística 1978 i doctorat en administració d’empreses 1979 per la Universitat de Stanford, el 1982 obtingué un màster amb honors per la Universitat de Yale Professor assistent a la Northwestern University 1973-79, en 1983-87 fou docent a Yale Des del 1987 exerceix a la Universitat de Stanford, on fins el 1993 fou professor d’economia, i des d’aquest any ocupa la càtedra Shirley R and Leonard W Ely Jr d’humanitats i ciències Especialitzat en sistemes de subhastes complexos, com els que s’apliquen a la concessió de llicències de freqüències per a ràdio i televisió, ha publicat un…

Graduat en romàniques per la Universitat de Tufts 1960, posteriorment estudià economia a la  de Chicago, on es doctorà l’any 1964 amb una tesi sobre el comportament de les accions en borsa, punt de partida de les seves recerques posteriors Ha desenvolupat la seva carrera acadèmica en aquesta universitat, llevat d’estades com a professor invitat a les universitats de Lovaina 1974 i la del Sud de Califòrnia 1982-95 És autor de la hipòtesi d’eficiència dels mercats financers, segons la qual el preu de les accions incorpora instantàniament la informació dels mercats financers a través de les…

El 1951 es doctorà a la Universitat de Harvard En 1948-53 treballà en el pla Marshall Fou professor de les universitats de Yale 1953-58 i a la John F Kennedy School of Government de la Universitat de Harvard 1958-1990 Fou membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències i el 1991 fou president de l’American Economic Association El 2005 rebé el premi Nobel d’economia, compartit amb Robert Aumann, per la seva contribució a la teoria dels jocs, especialment a partir de la publicació de The Strategy of Conflict 1960, en la qual mostra com, en un conflicte, la capacitat de represàlia i la…