Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Mercat de Futurs Financers de Barcelona
Economia
Organisme financer creat el 1990 a Barcelona.
Realitza contractacions de compravenda a termini de títols de deute de l’Estat i només és obert a les grans entitats financeres o industrials L’objecte és reduir el risc sobre les variacions del tipus d’interès d’aquests actius per part dels seus tenidors Darrerament s’ha ampliat a noves contractacions en dòlars EUA i marcs alemanys per cobrir els riscs de canvi
Joan Coma i Cros
Joan Coma i Cros
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Fabricant.
Continuà el negoci de compravenda de manufactura de cotó iniciat pel seu pare Joan Coma i Xipell a partir del 1910 se'n féu càrrec totalment i n'amplià les activitats installà una filatura a Rosselló Segrià i una fàbrica de teixits a Salt Gironès, per al servei de la qual féu construir una central hidroelèctrica a Bescanó Fou un dels principals compradors de Barcelona de cotó nord-americà Fou conseller de nombrosos bancs i formà part de la junta del Gran Teatre del Liceu El 1936 es refugià a París, on morí L’empresa perdura en la mateixa família sota el nom de Successora de J…
especulació
Economia
Operació efectuada en previsió d’una modificació en l’estructura de preus, per tal d’obtenir uns guanys extraordinaris.
Aquest tipus d’operació, que sempre comporta un risc, és efectuat en el procés de distribució i es distingeix de les operacions ordinàries de compravenda perquè no respon a la satisfacció de cap necessitat concreta del subjecte L’especulació ha estat justificada com a element de regulació automàtica de les fluctuacions temporals dels preus, especialment en el cas dels productes agrícoles, malgrat que en molts casos accentua encara més aquestes distorsions i constitueix una maniobra que falseja el joc de l’oferta i la demanda A la borsa, les operacions especulatives són factors…
bescanvi
Economia
Compravenda de mercaderies en la qual no intervé el diner.
En el comerç internacional el concepte presideix certs acords bilaterals i de contingent
diner
Economia
Contrapartida, generalment acceptada, en la compravenda de béns i de serveis.
A més d’ésser un mitjà de pagament —si no ho fos, l’intercanvi s’hauria de limitar a la permuta—, el diner serveix com a unitat de compte i com a reserva de valor Com a unitat de compte permet de mesurar homogèniament el preu de tots els béns, de manera que es puguin comparar els uns amb els altres Com a reserva de valor, permet de separar considerablement en el temps les dues parts de la transacció que en la permuta tenen lloc simultàniament El qui rep diner en canvi del lliurament d’un bé o servei pot utilitzar en qualsevol moment el poder de compra que la seva acceptació general li…
negoci
Economia
Operació de compravenda de béns mobles de la qual hom obté guanys.
negociable
Economia
Dit de l’efecte, el valor mobiliari o el títol, susceptible de compravenda.
Segons el termini a què són subjectes, els correspon, en el registre comptable, un lloc determinat l’actiu si és creditor o el passiu si és un crèdit
dobla
Economia
Contracte de compravenda de valors característic dels mercats que accepten la liquidació a terme.
Consisteix en la venda al comptat d’uns valors, al canvi del dia, i la compra simultània de la mateixa quantitat de valors o a la inversa, a liquidar el dia de la liquidació de les operacions a terme, a un preu determinat, fixat en funció del canvi de l’operació al comptat i de la taxa d’interès del diner La dobla de fi de mes, al mercat de valors de Barcelona borsa havia constituït realment una operació de préstec de títols o de diners que possibilitava la liquidació de les operacions o la pròrroga de les posicions a l’alça o a la baixa, per part de compradors o venedors, d’una part, i l’…
José Manuel Lara Hernández
Economia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Empresari editorial.
Fill d’un metge, a disset anys anà a Madrid i treballà en feines diverses En esclatar la Guerra Civil Espanyola s’allistà a l’exèrcit franquista i entrà a Barcelona amb la Legió Installat en aquesta ciutat, es casà amb Maria Teresa Bosch i Carbonell, que tingué una gran influència en la seva trajectòria empresarial, iniciada com a impulsor d’acadèmies per a preparar oposicions Posteriorment es dedicà a la compravenda de llibres i el 1944 adquirí l’editorial Tartessos, embrió d’ Editorial Planeta Fundada el 1949, a l’inici publicà preferentment obres d’autors espanyols, i rebé un gran impuls…