Resultats de la cerca

Dividida en 100 cèntims, fou adoptada el 1868 pel govern provisional a iniciativa del ministre d’hisenda Laureà Figuerola , i establerta pel decret del 19 d’octubre Tenia un mòdul de 23 millímetres i un pes de 5 grams L’argent era de 835 millèsimes S’encunyà amb poques variacions des del 1868 fins al 1934, l’última emissió de la pesseta d’argent, durant la Segona República L’any 1937 s’encunyaren les pessetes de coure i alumini als tallers de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, installats a València amb motiu de la Guerra Civil Convertida des d’aleshores en paper moneda, tant pels bancs d…

Aquest compte és una de les contribucions keynesianes més importants JMKeynes, keynesianisme, i ha provocat nombroses discussions teòriques i treballs empírics Segons Keynes, hi ha demanda de diner per tres motius fonamentals la transacció dependent del volum de producció i, per tant, de la renda, la precaució per a contingències no precisables, com malalties o accidents i l’especulació o desig de retenir diner en espera de les oscillacions del tipus d’interès i, per tant, del preu dels actius financers Segons ell, els dos primers motius no van lligats a les variacions del tipus d’interès, a…

Rep aquest nom pel seu caràcter sovint explosiu que precipita l’economia cap a la depressió En un sentit més restrictiu, el terme és emprat per a designar els períodes culminants d’activitat del mercat de valors

A partir dels anys setanta, aquest terme s’ha introduït en el vocabulari financer català, per designar els intermediaris en les operacions creditícies entre entitats de crèdit i d’estalvi, que es realitzen en el mercat interbancari

Una tendència és alcista o baixista observant un gràfic de sèries cronològiques i traçant una línia a través de la sèrie que minimitzi les distàncies entre la línia tendencial i les dades, i observant si puja o baixa en el temps Hom parla de tendència secular per designar el curs ascendent o descendent del desenvolupament sostingut que es presenta en qualsevol activitat durant èpoques relativament llargues

Les més freqüents són l’accionariat obrer, la cogestió, la generalització de les assegurances socials, els convenis collectius, etc, les quals mesures sovint van acompanyades per un control del dret de vaga El concepte, d’escassa coherència interna, ha estat forjat en la darrera postguerra, de manera especial als països desenvolupats de l’Europa occidental i de l’Amèrica del Nord, per a designar les mesures preses pels grups de pressió per a modificar la relació de forces dins el capitalisme sense alterar de manera essencial ni la propietat privada dels mitjans de producció i,…

Tot i que el concepte té arrels en els economistes clàssics, fou l’economista nord-americà Michael E Porter el que el desenvolupà i encunyà el concepte competitive clusters per a designar pols econòmics geogràficament localitzats i en certa manera especialitzats L’exemple per antonomàsia de clúster és Silicon Valley Califòrnia, centre mundial del sector informàtic La formació de clústers es produeix moltes vegades de manera espontània, com fou el cas, a Catalunya, de sectors tradicionals com el tèxtil o l’editorial, però la intervenció del poder polític tendeix cada cop més a…

Nascut amb el desenvolupament de la indústria tèxtil, el fenomen de concentració és condició indispensable i el tret més destacat de l’actual organització industrial, puix que amb la revolució tecnològica s’encareix el cos d’adquisició de l’equip industrial, hom utilitza maquinària de grans dimensions i la indústria requereix una gran massa de capital en actiu, un augment de mà d’obra i una producció a gran escala Amb la concentració industrial s’alteren els trets més destacats del sistema capitalista és incomplerta la llei de la lliure competència, desapareix la indústria de tipus familiar,…

Són el saldo creditor del compte de pèrdues i guanys

Al s XIX, alguns autors l’aplicaren en el sentit de ciència de la riquesa, i darrerament ha esta emprat com a sinònim d’economia política