Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
National Bureau of Economic Research
Economia
Organisme nord-americà d’investigació econòmica de caràcter independent creat per iniciativa de W.C.Mitchell el 1920.
Els seus estudis, fonamentalment empírics, constitueixen el material de base per a la investigació teòrica Entre altres, cal destacar-hi la participació de WWKontief, SKuznets, GHMoore i JRMeyer
administració de recursos d’informació
Economia
Enfocament administratiu que parteix del concepte que la informació és un recurs de l’organització, de manera que la feina de l’executiu del sistema d’informació és administrar aquest recurs, definit molt àmpliament.
Aquest concepte tendeix a destacar l’efectivitat del sistema d’informació en l’organització, en lloc de l’artifici tècnic o de l’eficiència de l’equip i del software
Karl Eugen Dühring
Economia
Filosofia
Filòsof i economista alemany.
Intentà de conciliar el positivisme de Comte amb el materialisme de Feuerbach Fou atacat pel partit socialista, i en especial per Engels Entre les seves obres cal destacar Natürliche Dialektik ‘Dialèctica natural’, 1865 i Wirklichkeitsphilosophie ‘Filosofia de la realitat’, 1895
George Douglas Howard Cole
Economia
Economista anglès, vinculat al partit laborista.
Fundador del Guild Socialism en acabar la Primera Guerra Mundial, fou president de la Societat Fabiana 1952 La més important de les seves obres és A History of Socialist Thought 5 volums, 1953-1960, enciclopèdia històrica del moviment socialista internacional Cal destacar-ne també A Short History of the British Working-class Movement 1789-1947 1948
Richard Theodore Ely
Economia
Economista nord-americà.
Deixeble de Karl Knies, seguí la tendència historicista i cooperativista Fou professor a les universitats Johns Hopkins 1881-92, de Wisconsin 1892-1925 i de Northwestern 1922-23 Participà en la fundació de l' American Economic Association , i en fou secretari 1886-92 i president 1900 Entre les seves obres cal destacar Outlines of Economics 1893, en collaboració amb Ralph MHess Després del 1914 es manifestà el seu conservadorisme, en acceptar la teoria marginalista
William Petty
Economia
Economista anglès.
Fou precursor del pensament econòmic clàssic d’ASmith i DRicardo, per tal com intentà basar l’anàlisi econòmica en la teoria del valor treball i excedent Per això fou considerat per Marx com el fundador de l’economia política Introduí també l’estadística i la matemàtica en l’anàlisi econòmica Entre les seves obres cal destacar A Treatise of Taxes and Contributions 1662, Verbum Sapienti 1664, Political Arithmetic 1690, Political Anathomy of Ireland 1691 i Quantulumcunque Concerning Money 1695
Ragnar Nurske
Economia
Economista nord-americà d’origen estonià.
Estudià a les universitats d’Edimburg i de Viena 1932-34, on es relacionà amb els representants de l’escola austríaca Analitzà els moviments internacionals de capital, que relacionà amb els problemes monetaris i amb la teoria del desenvolupament, dintre la qual inclogué les recomanacions keynesianes Des del 1945 s’establí als EUA, a la Universitat de Colúmbia De les seves obres cal destacar Problems of Capital Formation in Underdeveloped Countries 1953 i Equilibrium and Growth in the World Economy 1961
Franco Modigliani
Economia
Economista nord-americà d’origen italià.
Especialista en teoria monetària i fiscal Seguint les idees de Keynes, intentà de destacar el paper de l’estalvi en la vida econòmica, que permet la inversió i la formació de capital i, en conseqüència, promou el creixement i el benestar Publicà, entre altres obres, National Income and International Trade , amb HNeisser 1953 i Role of Anticipations and Plans in Economic Behaviour , amb KJCohe 1961 Fou premi Nobel d’economia l’any 1985 pels seus estudis sobre l’estalvi i els mercats financers
Raúl Prebisch
Economia
Economista argentí.
Professor a la Universitat de Buenos Aires, secretari de la CEPAL i de la UNCTAD i director general de l’Instituto Latinoamericano de Planificación Económica y Social En les seves obres econòmiques fa principalment una anàlisi sobre l’imperialisme de les societats industrials avançades en relació amb els països subdesenvolupats Cal destacar-ne Hacia una dinámica del desarrollo latinoamericano 1963, Nueva política comercial para el desarrollo 1964, Los obstáculos del Mercado Común Latinoamericano 1967, Transformación y desarrollo La tarea de América latina 1970 i Introducción a…
José Prados Arrarte
Economia
Economista.
Catedràtic de la facultat de dret de Madrid, treballà també al servei d’estudis del Banco Central Fou oficial de l’exèrcit republicà i hagué d’exiliar-se fins el 1954 Durant aquest període treballà com a economista al CEPAL De les seves obres cal destacar Inflación y desarrollo económico 1957, El sistema bancario español 1958, El plan de desarrollo de España 1964-67 1965 El 1971 es publicaren un gran nombre d’estudis seus amb el títol general de Tratado de economía política El 1981 ingressà a l’Academia Española