Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
interès
Economia
Guany que dóna a algú un capital que ha prestat o que hom li deu.
L’interès és la part de l’excedent susceptible d’ésser apropiat a través de la circulació financera dels posseïdors de fons de capital monetari Atesa l’ambigüitat del terme capital , a vegades és díficil de distingir l’interès d’altres tipus d’ingressos
reinversió
Economia
Acció i efecte de reinvertir.
Cal distingir entre les reinversions normals i les reinversions de tresoreria Les primeres constitueixen la raó d’ésser dels bancs les segones resulten de la reinversió del saldo diari de tresoreria de les agències i els serveis dels bancs per la necessitat de no mantenir capitals improductius, i conserven únicament un saldo creditor mínim
cost suplementari
Economia
En sentit ampli, despeses generals d’una empresa que no produeix, però que es manté en el negoci.
En són exemples els arbitris, el preu dels préstecs, les amortitzacions, etc És d’una gran importància econòmica distingir entre cost suplementari inevitable i cost primari evitable, puix que per a qualsevol empresa és rendible de continuar la producció mentre cobreixi una mica més de costs primaris, perquè, tot i que la producció minvi fins a zero, no hi ha cap possiblitat d’evitar els costs suplementaris
moviments internacionals de capital
Economia
Transaccions de capital efectuades entre països o organitzacions internacionals, la forma de les quals depèn de l’objecte pel qual hom les duu a terme.
Hom pot distingir entre moviments de capital a curt termini, que constitueixen entrades o sortides de reserves per equilibrar la balança de pagaments o com a conseqüència d’operacions especulatives, a llarg termini, quan les transaccions prenen la forma de crèdits a terme o d’inversions directes privades o públiques i transferències, quan el lliurament de capital s’efectua sense contrapartida fonamentalment són les remeses d’emigrants i les ajudes o donacions
Amasa Walker
Economia
Economista nord-americà.
Professor a l’Oberlin College 1842-48 i a Amherst 1859-69, se centrà en qüestions monetàries i fou dels primers a distingir entre empresari i capitalista Publicà el tractat Science of Wealth 1866 El seu fill, Francis Amasa Walker Boston 1840 — 1897, també economista, professor a Yale 1873-81, president del Massachusetts Institute of Technology del 1981 fins a la mort i primer president de l’American Economic Association 1883-97, es dedicà, com el seu pare, a qüestions monetàries i investigà l’origen dels salaris Dels seus escrits destaquen The Wages Question 1876, Money 1878 i…
subvenció
Economia
Ajuda econòmica concedida a activitats o institucions determinades que, segons la procedència, poden ésser de caràcter públic o privat.
Entre les de caràcter públic —que són les més habituals—, hom pot distingir entre les dirigides a empreses mercantils en condicions determinades i a aquelles activitats econòmiques que l’administració vol fomentar, com, per exemple, les dirigides a l’exportació, i les que afavoreixen determinats serveis, com ara les subvencions estatals a favor d’escoles privades, a entitats gestores de la seguretat social, a certs mitjans de transport, etc Les ajudes econòmiques per a determinades entitats o activitats culturals són més freqüents com a subvencions públiques no estatals Les…
subocupació
Economia
Situació creada en un sistema productiu en no assolir la plena ocupació de recursos disponibles.
És tractada usualment com a conseqüència d’un procés de reconversió productiva o d’un estadi de crisi econòmica generalitzada a les àrees industrialitzades, com històricament es produí en les economies nord-americana i europea dels anys trenta, i reproduïda, amb diferents característiques i intensitat, en el moment actual a partir de l’anomenada crisi del petroli del 1973 Hi ha també una subocupació crònica a les zones menys desenvolupades del món, a causa del nivell baix de productivitat i de les activitats agrícoles, que mantenen una subocupació encoberta Hom pot distingir tres…
absentisme
Economia
Sociologia
Absència del treball en els establiments productius, mesurat en forma de temps laborable perdut per causes considerades naturals (com la malaltia), excloent-ne habitualment el temps perdut per vacances, vagues, locauts o interrupcions inferiors a una o dues hores.
Normalment, l’absentisme laboral és calculat com a percentatge d’hores perdudes respecte al total de dies o hores de treball d’un any, o bé del nombre de dies per any respecte al nombre total de dies feiners de l’any Cal distingir, però, entre l’absentisme produït per accidents de treball, maternitat o llarga malaltia, que resta més o menys estable, amb l’absència del treball atribuïda a malalties curtes, que és el que, en els països occidentals industrialitzats, ha experimentat un increment progressiu i continuat d’ençà que va acabar la Segona Guerra Mundial Els sociòlegs que han estudiat el…
frau
Economia
Dret fiscal
Acció de falsejar les declaracions al fisc o de dur a terme actes maliciosos en perjudici d’aquest, per tal d'incomplir les obligacions fiscals.
En principi, cal distingir el frau fiscal de l’ elusió fiscal , que és com es coneixen els procediments que aprofiten tots els recursos emparats per la legislació vigent amb l’objectiu de pagar l’import més baix possible en concepte d’impostos i taxes Atès que les lleis poden ésser objecte de modificacions i que sovint són susceptibles d’interpretació, els límits entre frau i elusió fiscals no són sempre clars ni permanents Les grans fortunes acostumen a fer ús dels paradisos fiscals per sostreure’s a la pressió fiscal, i moltes vegades incorren en frau fiscal Els grans mitjans…
explotació
© Fototeca.cat
Economia
Conjunt d’instal·lacions i activitats aplicades al funcionament d’una empresa agrícola o, per extensió, industrial, al llarg de tot el procés de producció i comercialització.
Segons la destinació dels productes obtinguts, les explotacions poden ésser autàrquiques , si produeixen exclusivament per permetre la vida dels propietaris i treballadors d’una manera directa, o comercials , si són destinades al mercat i a l’obtenció de beneficis Un cas particular d’aquestes explotacions són les denominades de plantació , pròpies dels països nous, en relació, generalment, amb grans companyies Segons la classe de productes obtinguts les explotacions poden ésser complexes , en el cas que aquests productes siguin molt variats com, per exemple, les tradicionals, que eren alhora…