Resultats de la cerca

Poden ésser de caràcter econòmic costos i ingressos de les empreses, externalitats i extraeconòmic factors socials i polítics, inèrcia espacial, percepcions personals, qualitat ambiental

El pendent de la recta resultant depèn d’quests preus, i la seva superposició sobre un mapa de corbes d’indiferència permet de determinar quina és la millor elecció per al consumidor

Normalment hom l’empra com a criteri de collocació d’estalvi en forma d’actius alternatius Juntament amb la liquiditat, la seguretat i la protecció contra la depreciació monetària, la rendibilitat condiciona l’elecció de les diferents possibilitats d’adquisició d’actius

S'aconsegueix una conducta racional quan es maximitzen les satisfaccions d’aquestes necessitats per mitjà d’una optimització dels recursos emprats, i aleshores esdevé una ciència de l’elecció entre mitjans recursos i finalitats necessitats, independentment del context social i històric economia

Professor d’economia de la Universitat de Califòrnia a Berkeley El 1990 realitzà un estudi sobre les conseqüències de la catàstrofe ecològica ocorreguda a les costes d’Alaska arran del vessament d’un petrolier L’any 2000 fou guardonat amb el premi Nobel d’economia, juntament amb James JHeckman, per les seves anàlisis microeconomètriques que han permès desenvolupar investigacions i teories sobre l’elecció, per part dels individus, del treball o el lloc de residència

Vinculat a la London School of Economics, on fou successivament alumne, professor i directiu Durant la Segona Guerra Mundial treballà a la secció econòmica del War Cabinet Office Estudià diferents camps, principalment la metodologia i el pensament econòmic La seva obra més famosa, An Essay on the Nature and Significance of Economic Science 1932, considera neutral la ciència econòmica respecte als fins el seu objecte consisteix en l’elecció i l’assignació de recursos escassos entre fins alternatius Antiintervencionista decidit, les teories de Keynes i Robertson li feren…

Hom parla de preferència temporal per fer referència a l’elecció d’uns béns determinats, independentment de llur preu Se suposa que el subjecte actua perquè hi ha —temporalment—factors que, per ell tenen més per que les variacions dels preus Són sempre factors subjectius inseguretat, previsió—fonamentada o no—d’augments de preus, o de necessitats futures, etc La prefeència revelada és el principi que explica el comportament de la demanda fonamentat-se en dos principis bàsics la racionalitat del consumidor individual i la possibilitat d’ordenar objectivament les seves preferències…

Aquest concepte, que té un paper central en la teoria econòmica neoclàssica, comporta, en el cas de la demanda, l’acceptació de la possibilitat que tot consumidor maximitzi el seu profit a partir d’un mercat on els béns són escassos La substituïbilitat de dos béns implica la identitat del seu valor de determinades quantitats de cadascun d’ells i dóna lloc al concepte d' elasticitat de substitució , que mesura la proporció en què dos béns determinats són intercanviables per a un consumidor també determinat L'efecte substitució intenta de mesurar les variacions en la quantitat de demanda d’un…

Hom anomena demanda efectiva la quantitat de productes que correspon al poder de compra dels demandants, i demanda potencial la corresponent al desig però no al poder, o a l’inrevés Entre els diferents tipus, hom pot distingir-ne tres la demanda composta , quantitat demanada d’un producte per a la seva utilització en diferents funcions la demanda de pell, per exemple, és composta per la demanda que hom en fa per a sabates, cinturons, bosses, etc, la demanda conjunta o complementària , quantitat demanada d’un producte juntament amb quantitats d’altres productes la demanda de raquetes i pilotes…

Graduat per la Universitat de Columbia, participà en la Comissió Cowles sobre econometria i teoria econòmica, i treballà uns quants anys a la RAND Corporation, que tingué una activitat capdavantera en el desenvolupament de la investigació operativa i la teoria dels jocs La seva trajectòria professional se centrà, però, a la Universitat de Stanford 1949-91, amb un parèntesi a la de Harvard 1968-1979 Fou també membre del consell d’economistes assessors de la presidència dels EUA 1962, president de l’American Economic Association 1972 i membre del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic…