Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Fira de Sant Ermengol
Economia
Fira multisectorial celebrada anualment a la Seu d’Urgell.
Considerada com la fira més antiga de la península Ibèrica, data de la primera meitat del segle XI Conegué molts alts i baixos al llarg de la història i canvis de data per la Mare de Déu d’Agost, per Sant Miquel, al setembre, i, a partir del segle XIV, per Tots Sants d’aleshores ençà prengué el nom actual, nom que ha perviscut malgrat que a partir del 1993 s’acordà traslladar-la a l’octubre Se celebra cada tercer cap de setmana d’octubre i du el nom del patró de la ciutat Actualment inclou la Fira de Formatges Artesans del Pirineu, l’Auto Fira, el Boulevard del Comerç, la Fira d’Artesania…
Raymond Barre
Economia
Política
Polític i economista francès.
Estudià dret i econòmiques i d’ençà del 1963 fou catedràtic d’economia política de la facultat de dret de París Ocupà el càrrec de vicepresident de la comissió de les Comunitats Europees i fou primer ministre 1976-81 i ministre d’economia i finances 1976-78 Des d’aquests dos càrrecs desenvolupà la política econòmica d’austeritat del president V Giscard d’Estaing A l’oposició després de l’accés dels socialistes al poder 1981 i 1986, durant el període de “cohabitació” de 1986-88 es mantingué al marge de l’acord de govern pres pels dos grans partits conservadors RPR i UDF El 1988 fou candidat a…
lletra de canvi
Economia
Història
Dret mercantil
Document mercantil utilitzat com a instrument de crèdit o mitjà de pagament, en virtut del qual una persona (lliurador) mana de pagar a una altra (lliurat) una certa quantitat a l’ordre d’una tercera persona (prenedor), que pot ésser el mateix lliurador, en el lloc i el temps convinguts.
La lletra de canvi, que hom estén en paper imprès i timbrat, de la classe i la categoria que corresponguin, ha de complir i ha de fer constar uns requisits determinats ha de detallar la data i el lloc en què és lliurada, la data de pagament quan hi consta també el lloc hom parla de lletra domiciliada , així com la identificació de tots els subjectes implicats en la lletra i la signatura del lliurador Pot ésser nominativa o al portador, i el terme de venciment pot ésser variable, bé que breu por ésser girada a la vista, a un terme vista, a una data, a un terme data, etc El titular de la lletra…
absentisme
Economia
Sociologia
Absència del treball en els establiments productius, mesurat en forma de temps laborable perdut per causes considerades naturals (com la malaltia), excloent-ne habitualment el temps perdut per vacances, vagues, locauts o interrupcions inferiors a una o dues hores.
Normalment, l’absentisme laboral és calculat com a percentatge d’hores perdudes respecte al total de dies o hores de treball d’un any, o bé del nombre de dies per any respecte al nombre total de dies feiners de l’any Cal distingir, però, entre l’absentisme produït per accidents de treball, maternitat o llarga malaltia, que resta més o menys estable, amb l’absència del treball atribuïda a malalties curtes, que és el que, en els països occidentals industrialitzats, ha experimentat un increment progressiu i continuat d’ençà que va acabar la Segona Guerra Mundial Els sociòlegs que han estudiat el…
fava
© C.I.C - Moià
Alimentació
Economia
Llavor i fruit de la favera.
Les faves són molt apreciades culinàriament, especialment les tendres, en oposició a les velles o seques, i n'hi ha diversos plats característics faves ofegades amb llorer, alls, ceba, botifarra negra, etc, faves parades amb cols o altra verdura, faves escaldines amb oli i vinagre, etc El seu consum ha estat desaconsellat en altres èpoques Així els sacerdots i les classes altes de l’antic Egipte no en menjaven i els deixebles de Pitàgores en tenien prohibit el consum Aquests prejudicis podrien ésser relacionats amb un cert coneixement intuïtiu del favisme Els principals països productors són…
lliura esterlina
Economia
Unitat monetària principal del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (£) des del 1707.
El 1816 hom li adoptà el sistema del patró or, basat en el sobirà, moneda d’or amb un contingut de 7,988 g de metall, dividit en 20 xílings o 240 penics aquesta divisió fou mantinguda fins el 1971, que fou establerta la decimal, de 100 penics Des de la darreria del s XIX fins al 1914 la lliura esterlina ocupà un lloc de privilegi dins el sistema monetari internacional, en garantir el manteniment del patró or la majoria de les transaccions financeres internacionals eren fetes en lliures, considerades com a moneda de reserva forta En la Primera Guerra Mundial la lliura abandonà el patró or, i…
devaluació
Economia
Reducció, per part del govern, del valor d’una unitat monetària respecte a les dels altres estats.
Té per finalitat d’afavorir les exportacions abaratint el valor de les mercaderies nacionals a l’exterior i alhora de disminuir les importacions per l’encariment relatiu de les mercaderies estrangeres Es tracta d’una mesura de política econòmica que pot ésser aplicada en casos en què la balança comercial d’un estat és deficitària, sobretot per raó d’una reducció de la capacitat de competir en els mercats exteriors causada per nivells d’inflació superiors als dels altres estats En aquest sentit, es tracta d’una mesura conjuntural que pot anar acompanyada d’unes altres de tendents a actuar en…
accident de treball
Economia
Dret del treball
Tota lesió corporal que un treballador per compte d’altri sofreix en ocasió o per conseqüència de la feina que executa.
El fet que, normalment, l’accident de treball es presenti d’una manera brusca és el que, principalment, el diferencia de la malaltia professional Perquè un accident de treball quedi protegit per la seguretat social cal que entre el treballador i l’empresa hi hagi un veritable contracte de treball, i que hi hagi una relació de causa a efecte entre el treball que es realitza i l’accident sobrevingut Això no obstant, hom aplica aquest darrer requisit amb un criteri molt ampli així, són considerats accidents de treball tots els que s’esdevenen anant a la feina o tornant-ne in itinere , o durant…
salari
Economia
Dret del treball
Rendes rebudes pel treballador en contrapartida a la seva col·laboració al procés productiu.
Aquestes rendes poden referir-se a un cert període de temps salari per temps i s’anomenen jornal, setmanada o mesada segons el període a què faci referència poden referir-se a una feina feta salari a preu fet , i salari a la part , si hom paga un percentatge respecte al valor del producte obtingut Cal distingir també entre salari monetari , si indica un muntant d’unitats monetàries corrents, sense cap referència al poder adquisitiu que es deriva de la seva tinença, i salari monetari deflacionat , segons la variació dels preus La teoria econòmica, principalment de la revolució industrial…
planificació territorial
Economia
Procés de decisió pel qual hom determina les directrius i, de vegades, els detalls dels usos del sòl, els moviments de persones i de mercaderies, els equipaments col·lectius i l’ordenació de l’habitatge d’una àrea de dimensions variables i per a un cicle temporal també variable.
Als Països Catalans, té els precedents més remots en l’interès de les monarquies dels s XVII i XVIII per les fronteres, obstacles i accessos tant naturals com artificials en funció d’objectius politicomilitars, que es manifestaren en tres grans projectes Georgetown, a Maó, 1711 la Barceloneta, 1753 i Sant Carles de la Ràpita, a l’entrada dels Alfacs el 1788 Posteriorment, s’hi interessà indirectament el mercantilisme autòcton Romà i Rossell, Caresmar, Dou arran de l’interès per les transformacions del món agrari i l’impuls a la indústria També el putting-out d’Alcoi i especialment la…