Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
cadena
Economia
Conjunt d’establiments, sucursals o agències que formen part d’un negoci (cadena d’hotels, cadena de supermercats, etc).
En un sentit més específic, organització comercial de distintes empreses constituïdes en cooperativa de compres a l’engrós
lliura
Economia
Unitat monetària principal de Síria (£ Syr), des del 1920.
És dividida en 100 piastres És equivalent a 2,55187 g d’or fi, i manté dos tipus de canvi, un dels quals és específic de les operacions de les companyies petrolieres
duopoli
Economia
Situació d’un mercat en la qual fan l’oferta només dos venedors, davant una demanda clàssica.
És el cas específic més simplificat d’oligopoli, estudiat i introduït per Antoine A Cournot El duopoli pot ésser també de demanda, quan dos únics compradors s’afronten a una oferta competitiva
aranzel
Economia
Dret fiscal
Impost que paguen els béns importats a un estat i, en alguns casos, certs béns exportats.
Els primers aranzels tenien la finalitat de recaptar fons per al fisc Amb l’adveniment de la industrialització, l’aplicació de l’aranzel respon més pròpiament al desig de protegir la producció nacional de la competència estrangera que a l’obtenció de recursos fiscals L’aranzel pot ésser específic si és calculat prenent com a base una propietat física del producte pes, volum, etc ad valorem, si és calculat sobre el preu, i mixt , si hom fa intervenir elements ad valorem i específics L’aranzel específic té l’avantatge de la simplicitat en la seva aplicació, però té l’…
saber fer
Economia
Conjunt de coneixements tecnològics necessaris per a una àrea específica (producte; procés de producció, de distribució o de serveis; sector; innovació).
Mitjà necessari de l’activitat productiva i eina de perfeccionament, el know-how , a diferència del progrés tècnic més general i dinàmic, és més específic i estàtic És objecte de compra i venda, com ho són, per exemple, l’assessorament, les llicències i el franchising
societat de consum
Economia
Sociologia
Expressió amb què hom designa l’estat i l’etapa actuals del desenvolupament capitalista de la societat, basats en la creació de necessitats fictícies per superar la saturació de la producció.
Bé que alguns economistes la consideren com un pas cap a la civilització, hom sol considerar la societat de consum com a contradictòria i inhumana Però les crítiques que li són fetes parteixen del fet que una tal societat de consum —que avui actua com a estímul en tot el món— és en el fons una societat de producció específica i que els qui són interessats a produir-hi fan consumir el que els aporta més guanys, sense importar-los el benestar de la societat el consumisme és una internacionalització psicològica de costums i modes necessaris a aquest sistema específic de producció
mercaderia
Economia
Producte del treball humà, útil per a satisfer les necessitats humanes i destinat a l’intercanvi en el mercat.
Històricament, en la transformació d’una societat primitiva en una societat mercantil, els productes del treball es converteixen en mercaderies a mesura que palesen més clarament —al costat de llur valor d’ús a causa de llurs qualitats específiques i que poden haver donat lloc a un intercanvi no mercantil— llur valor de canvi en el mercat Aquest procés va particularment lligat amb la intensificació de la divisió social del treball entre productors independents, l’extensió del mercat, l’orientació de la producció vers ell i el desenvolupament de la circulació monetària El mode de producció…
qualificació
Economia
Nivell de coneixements i aptituds que hom reconeix a un individu determinat per a l’acompliment de cada treball específic.
La qualificació de la mà d’obra és un element decisiu per a al selecció i classificació del personal tant a l’hora d’ésser contractat com, em la seva promoció i el seu manteniment en el treball La catagoria de personal no qualificat es refereix generalment al peonatge
massa salarial
Economia
Suma dels components retributius dels treballadors d’una empresa o d’un sector determinat durant un període de temps específic.
accident històric
Economia
Per als historicistes, fet, sovint fortuït, que té uns efectes acumulatius, els quals condicionen fortament els medis cap a un itinerari específic d’evolució.