Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
clúster
Economia
Conjunt d’empreses d’un mateix sector o de sectors afins que aprofiten la proximitat geogràfica per a crear sinergies i increme ntar, així, la seva competitivitat.
Tot i que el concepte té arrels en els economistes clàssics, fou l’economista nord-americà Michael E Porter el que el desenvolupà i encunyà el concepte competitive clusters per a designar pols econòmics geogràficament localitzats i en certa manera especialitzats L’exemple per antonomàsia de clúster és Silicon Valley Califòrnia, centre mundial del sector informàtic La formació de clústers es produeix moltes vegades de manera espontània, com fou el cas, a Catalunya, de sectors tradicionals com el tèxtil o l’editorial, però la intervenció del poder polític tendeix cada cop més a…
estructura econòmica
Economia
Branca de l’economia que analitza les relacions entre les magnituds econòmiques en un lloc i un moment determinats, sense induir-ne, però, cap llei econòmica general, la qual cosa correspon a l’anàlisi econòmica.
La seva inclusió dins la ciència econòmica contemporània —els primers tractats estructurals són els d’EWagemann 1932 i FPerroux 1936 es desprèn de la necessitat d’una descripció sistemàtica i global per afrontar el problema del desenvolupament i l’estudi del capitalisme L’anàlisi estructural suposa la revisió de la teoria econòmica clàssica sobre la tendència espontània al creixement equilibrat i el tractament abstracte dels fets econòmics Les relacions econòmiques estructurals depenen de la infraestructura econòmica , que constitueix la base física invariable de la realitat…
poder compensador
Economia
Reacció espontània que les empreses no oligopolístiques o diversos grups, com ara consumidors o sindicats, fan per contrarestar els efectes de l’actuació d’aquells grups o empreses que controlen el mercat.
Amb el poder compensador sorgeix una relació d’interdependència, car els oligopolis preveuen la reacció d’aquest poder compensador El terme fou introduït per l’economista nord-americà JK Galbraith, en analitzar les situacions de mercat oligopolístic
Arcadi Oliveres i Boadella

Arcadi Oliveres i Boadella
Economia
Cristianisme
Economista i activista en favor de la justícia social i la pau.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona 1986, es doctorà l’any 1993 Durant els seus anys d’estudiant s’implicà molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona i participà, per exemple, en la Caputxinada del 1966 A partir del 1971 milità en l’organització Cristians pel Socialisme en l’organització internacional catòlica Pax Christi 1974-90, i, des del 1981, en l’associació Justícia i Pau de Barcelona, que presidí 2001-14 L’any 1997 també participà en la creació de l’Associació Catalana de…
cafè
Grans de cafè, verd i torrat
© Fototeca.cat
Alimentació
Economia
Gra del cafè.
El seu ús és testimoniat des del segle VIII, de primer com a aliment, després com a base d’una beguda fermentada i com a medicina, i finalment en infusió Actualment el cafè sol ésser objecte d’una preparació abans del consum després de treure’n la polpa, a fi d’eliminar l’exocarp del fruit, i d’una fermentació espontània, tolerada a fi de fluïdificar el mesocarpi, hom procedeix a un rentatge, que deixa el gra lliure, i a un assecatge ulterior Els grans, aspres i amargants, rarament són consumits així cafè verd , bé que han estat emprats com a febrífug i antireumàtic generalment hom els…
mà invisible
Economia
Concepte introduït per Adam Smith i adoptat per l’escola clàssica per designar la regulació espontània (ordre natural) que s’assoleix en el funcionament de l’economia i de la societat en general si no hi interfereix cap intervenció estatal i si hom deixa que els individus actuïn d’acord amb el prinicipi de l’obtenció del màxim benefici individual..
col·lectivització
Economia
Història
Política
Acte pel qual la propietat dels béns de producció (terres, indústries, mines, etc.) és transferida a la col·lectivitat.
És el mètode propugnat pel socialisme per tal d’eliminar les diferències entre les classes socials la propietat collectiva suprimeix la competència i permet d’orientar la producció cap a les autèntiques necessitats collectives Hom manté l’existència del mercat d’intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l’oferta i la demanda Això ha comportat, però, la intervenció de l’estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme collectivització hagi estat impròpiament utilitzat hom l’ha mantingut, tanmateix, per les seves connotacions…