Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
subvenció
Economia
Ajuda econòmica concedida a activitats o institucions determinades que, segons la procedència, poden ésser de caràcter públic o privat.
Entre les de caràcter públic —que són les més habituals—, hom pot distingir entre les dirigides a empreses mercantils en condicions determinades i a aquelles activitats econòmiques que l’administració vol fomentar, com, per exemple, les dirigides a l’exportació, i les que afavoreixen determinats serveis, com ara les subvencions estatals a favor d’escoles privades, a entitats gestores de la seguretat social, a certs mitjans de transport, etc Les ajudes econòmiques per a determinades entitats o activitats culturals són més freqüents com a subvencions públiques no estatals…
Fons de Compensació Interterritorial
Economia
Instrument de la política regional espanyola per a finançar inversions públiques i transferències de capital a comunitats autònomes endarrerides.
És dotat anualment pels pressuposts estatals amb el 30% de la inversió pública i aplicat a través de les administracions autonòmiques a infraestructures urbanes, regadius, medi ambient, etc Afecta 1992 a nou comunitats als Països Catalans, només al País Valencià i té un volum de 128 000 milions de pessetes
laissez faire, laissez passer
Economia
Expressió (‘deixeu fer, deixeu passar’) pròpia de l’escola fisiocràtica per a designar la doctrina que preconitza la no-intervenció de l’estat en la vida econòmica.
Fa referència a la noció que, si hom permet la lliure actuació dels individus en el terreny econòmic, cadascú, en perseguir el seu interès personal, actuarà seguint unes lleis immutables, en virtut de les quals s’establirà una harmonia econòmica natural Adam Smith aplicà aquest principi en el comerç internacional Inicialment, el concepte es concretà en l’oposició a tota mena de limitacions, monopolis i reglamentacions estatals Més endavant, ha estat interpretat en el sentit d’afavorir i protegir el lliure funcionament dels mecanismes econòmics
despesa militar
Economia
Militar
Conjunt de tota la despesa que fa un estat mitjançant els ministeris o departaments de defensa amb l’objectiu de garantir la defensa armada del territori d’un Estat.
Inclou tant les pensions i la seguretat social del personal com les de les organitzacions paramilitars estatals, així com les despeses sanitàries dels militars, els ajuts que rebin aquests per la seva condició de militars, el cost de funcionament i de capital dels programes militars, inclosos els espacials els ajuts per R+D i les inversions en armes, infraestructures i installacions militars l’ajut militar i la participació en organismes internacionals militars o missions militars a l’exterior, incloses les autodenominades d’ajut humanitari o de pau
Aliança Cooperativa Internacional
Economia
Organització internacional no governamental creada a Londres el 1895.
Intenta de propagar els principis i els mètodes cooperatius a tot el món i de protegir els intressos dels moviments cooperatius enfront dels governs i dels particulars A través del seu secretariat les organitzacions cooperatives estatals intercanvien experiències, fan estudis sobre problemes que interessen el moviment cooperatiu i tenen un programa d’assistència tècnica en favor de les organitzacions cooperatives dels països subdesenvolupats Té estatut consultiu a diverses organitzacions governamentals de la família de les Nacions Unides La seu és a Londres però celebra…
pressupost públic
Economia
Document que recull, amb més o menys detall, els ingressos i les despeses que tindrà una entitat pública (estat, ajuntament, etc) durant un període determinat, que generalment és anual o bianual.
Té caràcter normatiu limitatiu per a les despeses i orientatiu quant als ingressos Presenten superàvit quan la diferència entre els ingressos i les despeses sigui positiva si, al contrari, aquestes són superiors als ingressos, la situació és de dèficit pressupostari hom parla de pressupost equilibrat quan els ingressos són iguals a les despeses Els pressuposts de l’estat adopten bàsicament una forma institucional es componen de la reunió dels pressuposts dels diferents ministeris i d’altres organismes estatals aquests són alhora dividits per a cadascuna de les seves unitats…
Sistema Europeu de Bancs Centrals
Economia
Institució formada pel Banc Central Europeu i els bancs centrals dels estats membres de la Unió Europea, tant si formen part de l’euro com si no.
Vigent a partir de la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària , coexisteix amb l’Eurosistema, que comprèn el Banc Central Europeu i els bancs centrals que tenen l’euro com a moneda Fou establert l’1 de juny de 1998, i les seves funcions són les de definir i executar la política monetària europea, realitzar els canvis de divises, posseir i gestionar les reserves oficials, i promoure el funcionament fluïd del sistema de pagaments amb l’objectiu de promoure l’estabilitat dels preus Al llarg de la seva existència, el Banc Central Europeu ha tendit cada vegada més va a incorporar més…
George Joseph Stigler
Economia
Economista nord-americà.
Professor de la Universitat de Chicago i membre de l’escola homònima partidària de l’economia lliure, encara que el seu pensament evolucionà cap a una major comprensió del marxisme Fou també professor al Iowa State College i a la Universitat de Columbia El seu article The Cost of Subsistence 1945 és famós com a precursor de la programació lineal És autor, entre altres obres, de Production and Distribution Theories 1941, Theory of Prices 1952, The Intellectual and the Market Place and Other Essays 1963 i Essays in the History of Economics 1965 El 1982 li fou atorgat el premi Nobel d’economia…
Vernon L. Smith
Economia
Economista nord-americà.
Estudià enginyeria elèctrica a la Universitat Tècnica de Califòrnia i es doctorà en economia a la Universitat de Harvard 1955 Professor d’economia i dret a la Universitat George Mason de Virgínia, ha collaborat com a conseller en els processos de privatització elèctrica a Austràlia i Nova Zelanda Les seves contribucions han estat bàsiques per a reconèixer l’economia experimental com a instrument per a l’anàlisi econòmica empírica Una de les seves aportacions és l’estudi dels mecanismes alternatius de mercat que serveixen per a dissenyar processos de privatització de monopolis estatals…
Francesc Romà i Rossell
Economia
Història del dret
Jurista i economista.
Advocat de pobres de l’audiència de Catalunya des del 1751 i dels gremis barcelonins fins que el 1768 fou traslladat a la chancillería de Valladolid el 1776 fou nomenat regent de la de Mèxic Probablement la seva anada a Valladolid estigué lligada al seu Proyecto del abogado general del pueblo 1766, que intentava el nomenament d’un català com a coordinador, objectiu sostingut per Campomanes i Aranda, i al qual l’audiència de Catalunya s’oposà radicalment Publicà també Disertación histórico-político-legal por los colegios y gremios de la ciudad de Barcelona 1766 i Las señales de la felicidad en…