Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Ramon Cartanyà
Història
Literatura
Economia
Dirigent obrer i escriptor.
Militant del partit demòcrata, fou un dels signants del manifest A los demócratas españoles , redactat per la fracció socialista barcelonina 10 de juny de 1864, i collaborà en el periòdic El Obrero Amic de Josep Lluís Pellicer, participà amb ell i amb Giuseppe Fanelli en la fundació de la secció barcelonina de l’Associació Internacional de Treballadors 1869 Publicà Tres años de revolución en España 1869, Dios y el Diablo 1871 i Dios, el Mundo y el Hombre 1885
Francesc Durand
Economia
Història
Política
Comerciant i polític.
Durant la guerra Gran lluità a favor de la República Francesa i formà part de l’estat major del general Dugommier 1794 Vers el 1796 fundà la casa comercial Durand, que s’expandí aviat i establí sucursals a Narbona 1802, Barcelona 1805, París, etc, alhora que creava una xarxa d’agents comercials que arribava fins a Odessa Durant la guerra del Francès assolí beneficis immensos amb el proveïment de queviures a les tropes franceses de Barcelona El 1816 fou elegit representant dels Pirineus Orientals a la cambra de diputats de París, on formà part de la fracció reialista…
reproducció
Economia
Procés que permet, donades unes determinades condicions econòmiques, socials i tècniques, la producció específica i el manteniment del mode de producció en què aquestes tenen lloc.
Aquest concepte, introduït per l’anàlisi marxista, parteix de la consideració de les condicions materials que fan possible l’autososteniment d’un determinat mode de producció, és a dir, el procés que consisteix a convertir constantment una part dels productes creats en nous mitjans de producció D’aquesta manera, qualsevol procés de producció és alhora un procés de reproducció, atès que cap societat no pot mantenir la producció sense anar convertint una part dels seus productes en nous mitjans de producció El procés de reproducció presenta diverses formes segons la importància que assoleixi el…
préstec
Economia
Contracte segons el qual una persona o entitat social rep d’una altra una quantitat determinada de diners, amb la condició de retornar-los en uns terminis i unes condicions preestablerts.
Dintre aquestes condicions, la més habitual és aquella en què el receptor dels diners prestatari ha de pagar uns interessos proporcionals a l’import i a la durada del préstec El prestador exigeix l’establiment de certes garanties, basades en l’existència de béns immobles préstecs hipotecaris o per la solvència que el prestatari o els seus avaladors poden demostrar préstec personal Les formes corrents pactades per a la devolució del nominal del préstec i el pagament dels interessos per part del prestatari són dues En la primera, el nominal es retorna tot d’una vegada al final del terme…
autofinançament
Economia
Inversió interna realitzada per una empresa mitjançant l’operació de deduir una part dels guanys a repartir i destinar-la a l’esmentada inversió.
En tècnica comptable és la dotació d’un fons de reserva i previsió a càrrec de determinats guanys obtinguts anteriorment La finalitat bàsica de l’autofinançament és de poder realitzar les inversions sense necessitat de recórrer a mitjans exteriors i evitar el cost financer corresponent És particularment interessant per a les petites empreses, les quals tenen un accés limitat o àdhuc impossible a d’altres fonts de finançament, i és igualment una de les formes financeres més emprades per les grans unitats econòmiques dels països desenvolupats L’expressió concreta de l’autofinançament dins l’…
moneda divisionària
Economia
Moneda que representa una fracció de la unitat monetària i té un valor convencional superior a l’efectiu.
política econòmica
Economia
Acció pública exercida sobre l’economia per, servint-se de determinats mitjans, assolir uns objectius que poden ésser de molt diversa mena; l’agent o subjecte actiu són ens públics per més que darrerament hom insisteix en la importància, per a la política econòmica, de les decisions preses per grans unitats i holdings privats.
D’altra banda, hom entén pels mateixos mots —política econòmica— la branca de la ciència econòmica que s’adreça a racionalitzar, amb l’estudi i l’anàlisi, aquella acció real dels poders públics sobre l’evolució i la realitat econòmiques Hom pot, fer una tipologia i classificació suficient del contingut i orientació de les diverses polítiques econòmiques possibles En un primer terme, hom pot trobar les filosofies o ideologies econòmiques com a condicionants de l’acció des d’aquest punt de vista hom parlarà de liberalisme, keynesianisme, intervencionisme, socialisme, etc Un altre criteri per a…
monopoli
Economia
Forma de mercat en què l’oferta és concentrada a les mans d’un sol oferent i la demanda és atomitzada.
Les diferents configuracions possibles de les condicions de l’oferta donen peu a altres formes de mercat assimilades sovint a una definició en sentit ampli de monopoli, com, per exemple, el duopoli , quan els oferents d’una mercaderia només són dos, i l' oligopoli , quan els oferents són un nombre restringit De la mateixa manera, quan el mercat es caracteritza per l’existència d’un demandant i molts oferents, hom l’anomena monopoli de demanda o monopsoni També es pot distingir entre monopoli natural , quan es parla de recursos naturals d’un caire especial, monopoli econòmic , quan es tracta…
amortització financera
Economia
Liquidació de l’actiu fix, o sigui, conversió periòdica d’aquest en disponibilitats que proporcionen a l’empresa recursos líquids per a realitzar nous finançaments, inversions o repartiments als accionistes.
Aquest sistema d’amortització és especialment aplicable en el cas que els elements patrimonials hagin estat finançats mitjançant préstecs a llarg termini o emprèstits en aquest cas les quotes d’amortització han d’atendre no solament el reintegre del capital prestat sinó a més a més les càrregues financeres inherents Per aquest motiu, l’amortització de préstecs i emprèstits és la segona accepció important del terme amortització financera El fonament d’aquest tipus d’amortització és la concepció del bé patrimonial com un capital fructífer que necessita destinar part de la utilitat que produeix…