Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Alvin Harvey Hansen
Economia
Economista nord-americà.
Professor a Minnesota 1919-37 i a Harvard 1937-60, fou economista del departament d’estat 1934-35 i assessor del Federal Reserve System 1940-45 Divulgà la teoria keynesiana Guide to Keynes, 1953 i en reelaborà alguns punts insistí en la importància de la política fiscal per a mantenir estable la demanda, i la intervenció, en general, de l’estat en l’economia Altres obres importants Full Recovery or Stagnation 1938, Monetary Theory and Fiscal Policy 1949 i The Dollar and the International Monetary System 1965
William Henry Beveridge
Economia
Història
Política
Economista i polític britànic.
Es graduà en dret a Oxford l’any 1901 El seu primer treball econòmic, Unemployment A Problemt of Industry 1909, fou decisiu en la creació d’oficines governamentals de collocació Del 1919 al 1937 fou director de la London School of Economics and Political Science Del 1934 al 1944 fou president de l’Unemployment Insurance Statuory Committee, i del 1941 al 1944 ho fou del Departamental Comittee on Social Insurance and Allied Services en aquesta època presentà el seu famós informe sobre la seguretat social pla Beveridge El 1944 publicà Full Employment on a Free Society Membre del…
Texaco
Economia
Empresa pretroliera nord-americana amb seu a White Plains (Nova York).
La seva constitució remunta a la de la Texas Full Company, el 1901, per a l’explotació d’un pou de petroli L’any següent aquesta es transformà en la Texas Company i inicià una àmplia campanya de prospeccions que la portaren a la construcció de refineries pròpies i a la penetració en el mercat europeu a partir del 1905 Les dues guerres mundials potenciaren el paper de la Texaco, ja que es convertí en la principal subministradora de carburant als combatents En el període d’entreguerres penetrà en el mercat sud-americà, a l’Orient Mitjà i a Bahrain i Sumatra Convertida en una de les…
papereta d’empenyorament
Economia
Full o cèdula que acredita la propietat de l’objecte empenyorat, el termini i la quantitat d’aquest empenyorament.
atur
Economia
Sociologia
Situació en la qual hi ha persones que, si bé tenen les condicions necessàries per treballar i hi estan disposades, no troben treball en el nivell de salaris vigent. Una visió més àmplia és la subutilització dels factors productius, una situació en què l’oferta de treball (treballadors) supera la demanda (ocupadors).
L’atur pot ésser referit a la situació de la població que, volent treballar, no troba feina a la situació d’una empresa inactiva al percentatge d’empreses inactives d’un sector, o a tot un sector sense activitat Hom distingeix entre l' atur voluntari , quan l’obrer no accepta de treballar per un salari considerat baix o en un lloc o un ofici inacceptables socialment, i l' atur forçós , quan l’obrer accepta de treballar per un salari o per unes condicions inferiors i no hi ha feina Durant el s XIX hom no separava la noció d’indigència de la d’atur encara més, hom considerava —Malthus hi influí…