Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Antonio García Birlan
Història
Comunicació
Economia
Publicista anarquista.
Popularitzà el pseudònim de Dionysios Des de vers el 1915 visqué a Barcelona Afiliat a la FAI —però no a la CNT—, fou conseller de sanitat pública i d’assistència social de la Generalitat setembre-desembre del 1936 Ocupà la vocalia de la FAI dins el Consell d’Economia 1936 i 1938 A la postguerra, s’establí a l’Argentina, i posteriorment tornà a Barcelona
Corporación Bancaria de España
Economia
Societat de naturalesa mercantil però sense ànim de lucre constituïda el 1978 amb un 50% de capital propi provinent de bancs privats, els quals hi participaven de manera proporcional al seu volum de dipòsits.
L’objectiu era intervenir els bancs en crisi per al seu redreçament i posterior venda a tercers Actuà sobre els bancs de Navarra, Cantàbric, Meridional, Valladolid, Granada i el seu filial Banco de Crédito Comercial La corporació donà pas l’any 1980 al Fons de Garantia de Dipòsits per a Establiments Bancaris, les facultats del qual havien estat ampliades per resoldre les crisis
Caixa d’Estalvis del Penedès
Economia
Entitat financera fundada el 1913 a Vilafranca del Penedès.
Des dels anys vuitanta tingué una forta expansió Al juliol de 2010 signà un acord d’integració mitjançant un Sistema Institucional de Protecció SIP amb Caja Murcia, Caja Granada i la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Balears sa Nostra, amb seu a Madrid, entitat bancària que rebé el nom de Banco Mare Nostrum SA Al desembre del 2012 aquesta entitat arribà a un acord per a traspassar la xarxa d’oficines i el negoci de Caixa Penedès al Banc Sabadell , el qual l'absorbí totalment l'octubre del 2013
Francesc Alguer
Economia
Tractadista econòmic.
De notable formació matemàtica i humanística, ingressà el 1821 a la Societat Econòmica d’Amics del País de València És autor de diversos treballs sobre matemàtiques comercials, enginyeria industrial i agronomia, que són conservats manuscrits a l’arxiu de l’esmentada institució La crisi de la indústria sedera valenciana dels anys 1826-29 fou el motiu immediat de la seva obra principal Memorias sobre los medios más fáciles y realizables de emplear y mantener a un tiempo a los individuos del arte de la seda en Valencia 1826 Escriví, a més, la comèdia La criada fiel y la esposa prudente, o la…
Josep Jané i Solà
Economia
Economista.
Graduat i doctorat per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Fabià Estapé Catedràtic de política econòmica a les universitats de Granada 1969 i Barcelona 1970, fins a la jubilació 2004 Fou assessor dels ministres d’Economia franquistes Barrera de Irimo i Cabello de Alba durant la crisi del petroli a la primera meitat de la dècada de 1970, i posteriorment, durant la Transició, del president del govern espanyol Adolfo Suárez President de la Societat Catalana d’Economia , filial de l’IEC 1994-2000, de les seves aportacions acadèmiques destaquen els estudis sobre turisme,…
Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Balears
Economia
Entitat financera domiciliada a Palma, Mallorca, i fundada el 1882, coneguda per ‘Sa Nostra‘.
L’any 1897 obrí la primera sucursal Hi destaquen els comptes d’estalvi i els dipòsits a termini, superiors a la mitjana del total de caixes Pel que fa a l’actiu, cal esmentar la forta inversió creditícia L’any 2008 disposava d’una xarxa d’unes 230 oficines, la majoria a les Illes Balears i amb presència també al País Valencià, Catalunya, Madrid, les Canàries i Castella la Manxa, i la plantilla era d’uns 1500 treballadors En el balanç d’aquest any, els recursos propis eren de d’ 11000 milions d’euros i els beneficis després d’impostos consolidats superaven els 68 milions d’euros L’any 2007…
Banco Mare Nostrum SA
Economia
Entitat bancària constituïda el desembre del 2010 i operativa des del gener del 2011.
És el resultat de la integració mitjançant un SIP Sistema Institucional de Protecció de quatre caixes d’estalvi d’àmbit estatal espanyol liderades per Caja Múrcia, la qual, en entrar en vigor la nova entitat, hi tenia un pes del 41% dels actius Les altres entitats eren Caixa d’Estalvis del Penedès 28%, Caja Granada 18%, i Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Balears 13% La seu és a Madrid i el seu primer president és Carlos Egea En el moment d’entrar en vigor els seus actius eren de 73055 milions d’euros Tot i que la integració es feu mitjançant un SIP, rebé una injecció de…
Damm
Economia
Alimentació
Primera empresa fabricant de cervesa catalana.
Fundada pels alsacians August Kuentzmann Damm i el seu cosí Joseph Damm, inicià l’activitat el 1876 Després de la mort de Kuentzmann 1977, Joseph Damm adquirí la companyia 1897 El 1905 s’inaugurà l’antiga fàbrica de cerveses La Bohemia, al carrer del Rosselló de Barcelona reconvertida en espai expositiu el 2006 i seu del grup, i el 1910 es constituí en societat anònima L’any 1954 creà el Club de Futbol Damm Té fàbriques al Prat de Llobregat ampliació 1993-2010, València, Múrcia, Granada, Ceuta i Palma Entre els seus productes destaquen les cerveses Bock Damm 1888, Estrella…
mercat
El mercat del dijous a la Porxada de Granollers, un dels més importants que encara es fan al Vallès Oriental
© Fototeca.cat
Economia
Història
Reunió de mercaders en un lloc públic per tal d’efectuar l’intercanvi comercial.
Des dels temps més antics, la progressiva divisió social del treball donà lloc a la celebració de reunions de mercaders amb una certa periodicitat, normalment setmanal, per tal d’oferir llurs productes Des de l’imperi Romà el desenvolupament dels mercats obligà a la intervenció de l’estat o d’altres organismes públics per tal de controlar els intercanvis i d’evitar els abusos en els pesos i les mesures emprats Amb la decadència de l’imperi Romà i el procés de feudalització que experimentà l’Europa occidental des de les invasions fins al segle XI els intercanvis experimentaren un retrocés que…
caixa d’estalvis
Economia
Institució financera de caràcter inicialment no lucratiu destinada a l’administració de dipòsits d’estalvis de primer grau a profit dels imposants (pagant-los més interessos que la banca) i de la comunitat.
A diferència de la resta d’intermediaris financers, els beneficis o excedents són destinats a obres benèfiques, culturals, sanitàries i socials en general els directius han d’ésser representatius dels imposants i de les institucions locals i fer la gestió gratuïtament, i s’han de vincular als projectes privats i públics, tant socials com financers, de la localitat, la comarca, la regió o l’estat on són Llur funció econòmica bàsica és de fomentar l’estalvi i canalitzar-lo cap a la inversió, evitant la tesaurització Les inversions, fetes sempre amb les màximes garanties de seguretat, són…