Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
càrrega impositiva
Economia
Quantitat total que ha de pagar una persona física o jurídica en forma d’impostos o tributs.
producte nacional brut
Economia
Valor de tots els béns finals i serveis finals produïts pels nacionals del país —independentment d’on es produeixin— durant un any (equival al PIB, deduïda la producció estrangera realitzada al mateix país i afegida la realitzada a l’exterior per productors nacionals).
Es mesura segons els preus de mercat, inclosos els impostos indirectes i deduïdes les subvencions
producte interior brut
Economia
Valor de tots els béns finals i serveis finals produïts en un país durant un any, independentment de la nacionalitat de l’empresari.
Es mesura segons els preus de mercat, inclosos els impostos indirectes i deduïdes les subvencions
impost ambiental
Economia
Gravamen que s’estableix per a incentivar els agents econòmics a reduir els impactes ambientals.
Aquests impostos poden gravar tant els béns que generen l’impacte per exemple, la benzina amb plom, com les emissions de l’agent contaminador CO 2 , SO 2 , etc
any fiscal
Economia
Període per al qual es preparen els pressupostos d’ingressos i despeses de l’administració i en què es meriten els impostos.
A l’Estat espanyol i en molts altres països coincideix amb l’any natural, encara que hi ha qui comença en dates diverses
frau
Economia
Dret fiscal
Acció de falsejar les declaracions al fisc o de dur a terme actes maliciosos en perjudici d’aquest, per tal d'incomplir les obligacions fiscals.
En principi, cal distingir el frau fiscal de l’ elusió fiscal , que és com es coneixen els procediments que aprofiten tots els recursos emparats per la legislació vigent amb l’objectiu de pagar l’import més baix possible en concepte d’impostos i taxes Atès que les lleis poden ésser objecte de modificacions i que sovint són susceptibles d’interpretació, els límits entre frau i elusió fiscals no són sempre clars ni permanents Les grans fortunes acostumen a fer ús dels paradisos fiscals per sostreure’s a la pressió fiscal, i moltes vegades incorren en frau fiscal Els grans mitjans…
quadre macroeconòmic
Economia
Taula estadística de síntesi en la qual figuren els agregats bàsics de la comptabilitat nacional i que són necessaris per a avaluar el producte interior brut calculat des de l’òptica de la demanda i l’oferta.
Contempla, per tant, les estimacions de les variables de la demanda interna consum i inversió i de la balança de béns i serveis amb l’exterior, així com el valor afegit brut aportat per cadascun dels grans sectors productius i els impostos de diferent tipus Les dades d’un quadre econòmic acostumen a aparèixer en termes reals descomptat l’efecte de la inflació i en forma de taxes de creixement S'utilitza com a resum de la situació econòmica d’un país
Jukos
Economia
Petroliera russa.
Fou fundada mitjançant un decret el 1993 El govern rus reestructurà un sector petrolier que estava dispers en un grup de companyies verticalment integrades L’acrònim amb què es coneix l’empresa deriva de dues firmes de l’etapa soviètica de les quals sorgí Juganskneftegas, un dels principals productors russos de petroli, i Kujbyshevnefteorgsintez, una antiga refineria i petroquímica L’any 2005 el seu principal directiu i accionista, Mikhaïl Khodorkovskij, fou empresonat per evasió d’impostos, en una acció d’un clar rerefons polític segons molts observadors
societat d’inversió de capital variable
Economia
Instrument d’inversió col·lectiva controlat pels accionistes.
Exigeix un capital mínim legal de 2,4 milions d’euros i un mínim de 100 socis Presents en diversos estats d’Europa França, Espanya, Irlanda, Luxemburg o Suïssa, el seu atractiu està en la baixa imposició 1% a l’Estat espanyol, que només tributa com les accions normals 21%-27% quan el capital és reintegrat al propietari Principal instrument d’administració de les grans fortunes, les SICAV són objecte de crítiques per la baixa imposició, que es considera una manera d’evitar el pagament d’impostos sota una figura legal
Carles Vidal i Dimas
Economia
Comerciant.
Emigrà a Amèrica i s’installà a Cuba, a Santiago Des de 1894 era soci gerent de la casa Vidal, Serra y Cía, propietària del negoci comercial La California Arran del projecte de l’implantació d’impostos duaners sobre les mercaderies estacionades al moll, el 1903 s’organitzà una comissió per a protestar per aquesta mesura, i ell en formà part i, conjuntament amb Josep Hill i Antoni BatIle, també originaris de Sitges, es desplaçà a l’Havana per presentar allegacions Home emprenedor, el 1914 era, amb el seu germà Sebastià, soci comanditari de l’empresa Vidal, Serra y Cía, la qual…