Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
bé de luxe
Economia
Denominació donada pels economistes marginalistes a aquells béns l’adquisició dels quals només es fa efectiva a partir de determinats nivells de renda.
En contraposició als béns de primera necessitat, observen que, per als de luxe, l’elasticitat de llur demanda respecte al preu és superior a la unitat, és a dir, varia més que proporcionalment a la modificació del preu El concepte de generalització del comportament dels consumidors, respecte als béns de luxe, concepte essencialment subjectiu, resta limitat pel concepte de sobirania del consumidor i per la imperfecció del mercat, així com del seu coneixement
sumptuari | sumptuària
Economia
Dret fiscal
Dit de les lleis, disposicions, mesures, etc, encaminades a reduir les despeses dels particulars en afers de luxe o d’ostentació, o posar-hi taxes.
Una forma vigent en l’actualitat és l’impost de luxe
Comissió Reguladora de Preus
Economia
Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya de 14 de setembre de 1937 amb la finalitat de dirigir el consum.
Tractà de restringir el de luxe i fer assequibles els productes indispensables, però la multiplicitat de departaments que entenien en transaccions dificultà una política de preus eficaç Per decret de la República de 6 de gener de 1938, que establia que el proveïment de Catalunya era competència del govern central, n'assumí les funcions el Comité Regulador de Precios, ampliat amb un delegat de la Generalitat
Daimler-Benz AG

El Benz Patent Motorwagen (1886), considerat el primer automòbil del món
Crèdits: Daimler
Economia
Empresa automobilística alemanya fundada a Stuttgart el 1926, de resultes de la fusió de dues empreses pioneres: la Daimler Motoren Gesellschaft (1890) i la Benz and Company (1885).
Coneguda per la seva producció dels automòbils de luxe “Mercedes”, desenvolupà també una àmplia activitat en la fabricació de vehicles industrials, maquinària agrícola i motors dièsel Fora d’Alemanya posseïa fàbriques en més de deu estats, la més important de les quals, al Brasil A l’Estat espanyol tenia el control de Mercedes-Benz España SA nova denominació de l’antiga Mevosa, que produeix furgonetes i motors dièsel a Barcelona Sant Andreu, Vitòria i Madrid El 1990 constava de quatre seccions vehicle utilitari Mercedes Benz AG, aeronàutic Deutsche Aerospace AG, electrònica AEG…
Jaume Mascaró i Pons

Jaume Mascaró i Pons
© Mascaró & Pretty Ballerinas
Economia
Empresari.
Començà a treballar al taller de calçat familiar a Ferreries, fundat el 1918, que fabricava sabatilles de ballet per a nenes Expandí i modernitzà el negoci, diversificant els articles i difonent-los al mercat peninsular El 1980 se separà del seu cosí Joan Mascaró i Florit Ferreries, 1945 i creà l’empresa Jaume Mascaró, que internacionalitzà amb prop d’un centenar de botigues arreu del món Aconseguí situar els seus productes en el sector del calçat de luxe amb les marques Úrsula Mascaró, Jaume Mascaró, Pretty Ballerinas i Loafers Al final de la dècada de 1990 incorporà al negoci…
Francesc Roà i Rossell
Economia
Dret
Jurista i economista.
Fou advocat de pobres de l’Audiència de Catalunya 1751 i dels gremis barcelonins, i membre fundador de la Conferència Físicomatemàtica Experimental 1764, origen de l’Acadèmia de Ciències i Arts El 1768 fou traslladat a la chancillería de Valladolid El 1776, fou nomenat regent de l’Audiència de Mèxic, càrrec de nova creació, el més important després del virrei, i exercí també de virrei interí i intendent al Yucatán i conseller d’Índies 1782 Deixà escrits de tema econòmic on defensà l’augment de la població, l’ús del luxe com a estímul del consum, la necessitat d’una reforma…
Jeroni Merelo i Sayró
Economia
Economista i funcionari de duanes.
Fill d’un industrial seder, fou educat pel seu oncle matern, Esteve Sayró Participà en la revolució del 1820, fet pel qual fou expulsat de la Universitat de València Estudià economia política a Madrid i hi publicà una Memoria sobre la decadencia de las fábricas de seda 1832, premiada el 1827 per la Societat Econòmica valenciana Ingressà en el cos de duanes i fou destinat a Tarragona 1831-34 i a València 1834-41 Escriví obres com Refutación a las famosas proposiciones del ex-fraile Febrer, emigrado en Inglaterra 1838 i Prontuario del régimen de las…
Francesc Romà i Rossell
Economia
Història del dret
Jurista i economista.
Advocat de pobres de l’audiència de Catalunya des del 1751 i dels gremis barcelonins fins que el 1768 fou traslladat a la chancillería de Valladolid el 1776 fou nomenat regent de la de Mèxic Probablement la seva anada a Valladolid estigué lligada al seu Proyecto del abogado general del pueblo 1766, que intentava el nomenament d’un català com a coordinador, objectiu sostingut per Campomanes i Aranda, i al qual l’audiència de Catalunya s’oposà radicalment Publicà també Disertación histórico-político-legal por los colegios y gremios de la ciudad de Barcelona 1766 i Las señales de la felicidad en…
La Hispano Suïssa
Economia
Fàbrica d’automòbils creada el 1899 pel capità d’artilleria Emilio La Cuadra, en unió amb el tècnic suís Marc Birkigt.
En fallir La Cuadra el 1901, un dels principals creditors, J Castro, continuà el negoci amb el nom de J Castro, Societat en Comandita, Fàbrica Hispano Suïssa d’Automòbils, amb la participació de Marc Birkigt com a soci industrial La societat fallí el 1904 i sorgí La Hispano Suïssa, Fàbrica d’Automòbils, de la qual fou principal accionista i president Damià Mateu i Bisa, que es dedicà a la fabricació de vehicles de gran luxe i participà en l’establiment de companyies de transport de viatgers de sis línies el 1909, el 1910 arribà a trenta, servides per 64 cotxes òmnibus Creà la…