Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
rendiment
Economia
Retribució que hom percep per un capital invertit.
Concretament, el rendiment és mesurat com a percentatge sobre el valor de la inversió i és un indicador de la seva eficiència El rendiment d’un valor borsari sol ésser expressat amb aquesta fórmula valor nominal × dividend en % preu del mercat Una mesura més acurada per a les inversions que hom fa en diverses etapes i que alhora proporcionen també rendiments escalonats és la taxa de rendiment intern Aquesta és l’equivalent del percentatge que fa iguals els valors actuals descomptats dels fluxos de costs i d’ingressos que es deriven d’una inversió
metal·lisme
Economia
Teoria monetària que explica l’acceptació del diner en funció del valor del metall de què són fetes les monedes.
Dóna, doncs, prioritat a la funció del diner com a reserva de valor Considera que el valor només pot ésser mesurat per comparació amb un altre valor i que, per tant, no és possible d’emprar com a mitjà de canvi més que béns dotats d’algun valor material, relativament elevat respecte a les transaccions normals En aquest sentit constitueix una variant de la teoria nominalista del diner El metallisme tingué importància en la configuració de la doctrina mercantilista, concretat en el corrent bullionista, en refutar la idea que aquest era un mitjà creat particularment pels prínceps i…
índex de desenvolupament humà
Economia
Indicador sintètic que elabora el Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD) des del 1990.
Fou creat seguint les idees d’Amartya Sen desenvolupades per l’economista pakistanès Mahbub ul Haz Es tractava de mesurar d’una forma més completa i precisa el nivell de desenvolupament dels diferents estats del món Fins aquell moment, el nivell de desenvolupament dels països s’havia calculat amb un únic criteri, normalment ecònomic, com el nivell de renda o el PIB dels països L’IDH, en canvi, s’obté a partir del càlcul ponderat des tres variables l’esperança de vida en néixer, el nivell d’instrucció i educació —mesurat a partir de la taxa d’alfabetització d’adults i del nivell d…
desfasament tecnològic
Economia
Diferencial de nivells tecnològics entre dos espais econòmics, l’un endarrerit respecte de l’altre, que és mesurat per les despeses efectuades en recerca i desenvolupament en cadascun d’ells.
Pot ésser compensat per la transferència de tecnologia L’espai endarrerit depèn dels avançats per al subministrament de tecnologia i know-how situació típica dels països subdesenvolupats D’acord amb la teoria del desfasament tecnològic , els estats avançats s’aprofiten del comerç internacional de nous productes sofisticats, fins que els altres hi poden concórrer l’increment del comerç és, doncs, una funció del desfasament tecnològic
absentisme
Economia
Sociologia
Absència del treball en els establiments productius, mesurat en forma de temps laborable perdut per causes considerades naturals (com la malaltia), excloent-ne habitualment el temps perdut per vacances, vagues, locauts o interrupcions inferiors a una o dues hores.
Normalment, l’absentisme laboral és calculat com a percentatge d’hores perdudes respecte al total de dies o hores de treball d’un any, o bé del nombre de dies per any respecte al nombre total de dies feiners de l’any Cal distingir, però, entre l’absentisme produït per accidents de treball, maternitat o llarga malaltia, que resta més o menys estable, amb l’absència del treball atribuïda a malalties curtes, que és el que, en els països occidentals industrialitzats, ha experimentat un increment progressiu i continuat d’ençà que va acabar la Segona Guerra Mundial Els sociòlegs que han estudiat el…
teoria de l’explotació
Economia
Anàlisi del procés en què la classe dominant s’apropia, en cada etapa històrica de la societat, la diferència existent entre el valor dels béns en el mercat i el valor mesurat per treball incorporat en la seva producció.
L’existència d’aquesta diferència entre els valors esmentats és la base per a l’obtenció d’un excedent L’aportació de Marx és la demostració del fet que aquest excedent no es distribueixi entre la força de treball que la genera L’existència d’un excedent és comuna a totes les societats amb producció ampliada de mercaderies el que la diferencia és la forma en què hom fa efectiva l’explotació Marx distingeix la jornada de treball en dues parts treball necessari i treball excedent la seva diferència proporcional és la que dóna la magnitud de la taxa d’explotació En el sistema capitalista l’…