Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
mobilitat
Economia
Característica dels factors de producció (recursos naturals, capital i treball) que defineix llur facilitat per a ésser aplicats indistintament a processos de producció alternatius o per a ésser traslladats espacialment.
El grau de mobilitat dels factors depèn en part de llur pròpia natura la terra, per exemple, és susceptible de diverses utilitzacions, mentre que resta absolutament determinada pel que fa a l’espai Això no obstant, la mobilitat teòrica dels factors és molt condicionada per la rigidesa que imposa una determinada estructura productiva
antiguitat
Economia
  Dret del treball
Període de temps transcorregut des del dia que hom ha iniciat una relació juridicolaboral, en qualitat de treballador per compte d’altri o com a funcionari al servei de l’administració pública, o bé des que ha ocupat una determinada categoria o escalafó en l’una o l’altra condició.
La seva durada afavoreix el treballador en qüestions d’acomiadaments, ascensos i altra mena de drets Per als empresaris, l’estabilitat dels qui treballen per a ells té interès per tal d’evitar l’augment dels costs derivats de la mobilitat i alhora és un factor que contribueix a la integració dels treballadors a l’empresa
atur friccional
Economia
  Sociologia
El que afecta els qui no treballen per causa d’un canvi d’empresa, de domicili, d’ofici, etc.
L’atur friccional és causat pel funcionament del sistema econòmic capitalista Keynes no l’inclogué en l’atur involuntari, car considerà que és el procés necessari per a la mobilitat del treball El pla Beveridge fixava l’índex d’atur friccional entre un 2% i un 3% de la població activa Per a Marx les mateixes necessitats de la producció capitalista creen l’exèrcit industrial de reserva
guany
Economia
Part de l’excedent econòmic que, com a conseqüència de les relacions socials de producció, és apropiada pels propietaris dels mitjans de producció.
Per a l’escola clàssica el guany, categoria específica del mode de producció capitalista, és una renda derivada de la propietat, mentre que el salari representa l’única renda justificada a partir d’una aportació productiva La tradició classicomarxista considera el guany com una magnitud residual constituïda per la part de treball no pagat, atès que el salari és fixat a un nivell social i històric de subsistència L’escola neoclàssica no establí cap distinció entre els tipus de renda i, en conseqüència, mentre el salari correspondria a l’aportació productiva del treball, el guany seria la…
economia regional
Economia
Especialitat de l’anàlisi econòmica que apareix a la primeria del decenni dels cinquanta, com a teorització de l’aplicació pràctica de mesures de política conjuntural a àmbits territorials específics.
Hom parteix de la consideració d’un conjunt de regions dins un determinat àmbit estatal Cada regió és tractada com una unitat espacial oberta i homogènia i és definida pel nivell de renda, pels sectors exportadors, per l’estructura sectorial o per una determinada disponibilitat de factors productius Hom ha aplicat a l’anàlisi regional models keynesians d’impacte a curt termini en els primers casos partint del supòsit de l’existència d’una especialització regional i de diferències en els preus dels productes, la qual cosa dóna peu a un comerç interregional que equilibra de nou preus i…
Fons Social Europeu
Economia
Fons estructural de la Comunitat Europea creat el 1960, destinat a millorar les facilitats d’ocupació (formació professional, contractació, revalorització) i la mobilitat geogràfica i professional dels treballadors.
Els seves contribucions financeres complementen les dels estats en un 50% El seu àmbit territorial és el de tota la Comunitat
globalització
Economia
  Política
Nom que hom dona a determinats trets del capitalisme a partir de les dues darreres dècades del segle XX.
Designa sobretot la intensificació de la mobilitat de les persones i dels intercanvis de béns i serveis i la interdependència econòmica a escala mundial Les bases de la globalització són l’eliminació progressiva de les barreres duaneres i l’establiment d’àmplies àrees de lliure comerç, com ara la UE, el NAFTA, Mercosur, etc, i els avenços tecnològics en les telecomunicacions, que fan gairebé instantani l’intercanvi d’informació Aquests factors han afavorit l’expansió de les multinacionals, que al seu torn han exigit també un canvi d’orientació de moltes empreses petites i…
internacionalització
Economia
Procés que comporta un increment important i accelerat en els fluxos de comerç internacional, la mobilitat de persones físiques i jurídiques, la transferència de tecnologia, els coneixements en general i els moviments de capital.
Aquest procés, anomenat també transnacionalització, significa una creixent independència, tant en l’aspecte d’intercanvis comercials com en el de serveis, inversió forània i empreses multinacionals Com a procés continu, en l’actualitat és intensificat per la unificació europea, la irrupció comercial dels nous països industrialitzats, la immigració i la tecnologia, i també per la mateixa dinàmica de vasos comunicants que comporta i que fa que els desequilibris, les recessions i les èpoques de prosperitat es transmetin fàcilment d’un país a l’altre
Ficosa Internacional
Economia
Grup multinacional dedicat al desenvolupament, la fabricació i la comercialització de components per a l’automoció.
Té la seu a Barcelona, on fou fundada el 1949 per Josep Maria Pujol i Josep Maria Tarragó en un taller per a la fabricació de cables mecànics per al mercat de recanvis, amb el nom de Pujol i Tarragó, que el 1972 canvià pel de Ficosa i el 1987 canvià per l’actual Entre els anys cinquanta i setanta, anys de vigència d’un fort proteccionisme, esdevingué proveïdora de les grans marques de turismes per al mercat estatal Als anys setanta féu un primer pas vers la internacionalització amb l’establiment d’una delegació a Portugal Amb l’ingrés de l’Estat espanyol a les Comunitats Europees 1986 i la…
competència
Economia
Rivalitat entre dos o més productors o comerciants, amb vista a controlar el mercat més ampli possible.
En sentit tècnic, la competència organitza i regula sistemàticament la participació dels subjectes de la vida econòmica en l’obtenció de productes adequats a les exigències del mercat, tant des del punt de vista de preus com de qualitats Bé que el concepte era ja utilitzat amb anterioritat als economistes clàssics, fou aquesta escola  escola clàssica la primera a formular una teoria completa sobre la formació dels preus basada en el model de competència perfecta o lliure competència , desenvolupada més endavant pels economistes neoclàssics El model de competència perfecta es basa en una sèrie…