Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
necessitat
Economia
Concepte que expressa tant l’estat psicològic de desig de satisfer una necessitat com els béns i els serveis que satisfan i que estimulen aquests desigs.
El concepte de necessitat , relacionat amb el d’escassetat, és el centre de l’economia anomenada subjectiva, que defineix l’objecte d’aquesta ciència com a estudi del comportament humà que relaciona les necessitats i l’ús alternatiu dels mitjans escassos Hom obté la racionalitat científica quan es maximitza les satisfaccions d’aquestes necessitats a través d’una optimació en l’assignació dels recursos escassos
clearing
Economia
Sistema de pagament internacional, basat en un procediment de compensació que elimina la necessitat de l’ús de divises estrangeres..
Hom estableix una taxa de canvi fixa entre les dues monedes i crea una caixa de compensació a cada estat, on les quantitats dipositades pels importadors serveixen per a pagar els exportadors sense necessitat de disposar de divises A la fi del període establert hom pot liquidar el saldo existent amb or o divises, o bé acumular-lo en forma de crèdit per al període següent El sistema és utilitzat en situacions de recessió mundial, quan un estat sofreix penúria en reserves o quan no existeix la convertibilitat externa
moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels…
racionar
Economia
Política
Sotmetre (els articles de primera necessitat), en cas d’escassesa, a una distribució establerta per l’autoritat.
reforma fiscal
Economia
Política
Modificació profunda del sistema impositiu estatal, o local, és a dir, del marc i el contingut, més o menys total, de les lleis tributàries.
Els objectius que orienten aquesta acció són els generals o bàsics de la política fiscal política econòmica És quan hom no creu que les millores desitjables puguin ésser assolides dins el mateix sistema fiscal que es presenta la necessitat de la seva reforma Amb això es pretén de pujar el nivell de suficiència tributària, és a dir, de recaptació millorar la distribució de la càrrega impositiva per fer-la més justa, des d’un determinat patró d’ètica social assolir efectes econòmics positius, per exemple, millorar la competència avançar en claredat, simplicitat i economia de…
acumulació
Economia
Procés de transformació d’una part de la plusvàlua en capital, que constitueix la força motriu del desenvolupament capitalista.
La competència entre les empreses en el mercat capitalista fa absolutament necessari el progrés tècnic o les innovacions , com diu Joseph A Schumpeter Per tant, la tècnica del procés de producció està sotmesa a constants transformacions Aquesta demanda d’innovacions que constitueix una veritable necessitat social, exigeix l’acumulació de capitals Tot capitalista es troba sotmès a una pressió envers l’acumulació L’origen de l’acumulació rau en la producció de plusvàlua beneficis, interessos, rendes, etc Una part —generalment la major— de la plus vàlua esdevé capital addicional, i…
reposició de capital
Economia
Inversió de capital vinculada a l’amortització de les despeses degudes al desgast dels elements patrimonials.
En els moments de crisi econòmica, la necessitat d’efectuar reposicions de capital és un element important per a la recuperació de la demanda d’inversions i rellançament de l’economia
Edward Prescott
Economia
Economista nord-americà.
Es doctorà a la Carnegie Mellon University 1967 Fou professor de la Universitat de Pennsilvània 1966-71, del Carnegie Mellon 1971-80, de la Universitat de Minnesota 1980-2003 i de l’Arizona State University des del 2003, i investigador del Bank of Minneapolis, del sistema de la Reserva Federal, des del 1981 La seva aportació se centrà, d’una banda, en els efectes de les expectatives sobre les polítiques econòmiques futures i la necessitat que els governants es comprometin a unes regles abans de prendre decisions per tal que aquestes siguin creïbles Aquestes tesis influïren les…
aritmètica política
Economia
Denominació del corrent del pensament econòmic, que pot ésser considerat precursor de la moderna estadística, iniciat a Anglaterra per William Petty, autor de l’obra Political Arithmetic
(1860).
En la seva obra, Petty, partidari decidit del mètode empíric, es pronunciava per la necessitat de tenir dades quantificables que expliquessin científicament els resultats estadístics D’altres autors han seguit la mateixa tendència, entre ells, Charles d’Avenant i Arthur Young
economat
Economia
Dret del treball
Establiment d’articles de primera necessitat on els consumidors poden adquirir-los amb més economia que a les botigues.
Generalment és de caràcter laboral, organitzat per l’empresari per assortir els treballadors als quals dona feina, però també pot ésser creat per una administració pública per als seus funcionaris Creat en els primers temps de l’era industrial, adoptà sovint forma de sobreexplotació, motiu pel qual hom acabà per regular-los o prohibir-los
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina