Resultats de la cerca

El circulant es nodreix, principalment, de la moneda de curs legal, però també pot nodrir-se de numerari exterior, admès o no pel poder públic, però acceptat pel mercat

El canvi de moneda, com a cas particular del fenomen econòmic del canvi , respon principalment al fet de la coexistència d’un conjunt de sistemes monetaris diversos i a l’establiment d’una relació convencional de conversió entre les distintes monedes Els primers banquers o canviadors canviador eren simples custodis de numerari, car facilitaven al client les monedes que necessitava per barata d’unes altres de diferents canvi manual Amb l’aparició de l’activitat comercial a gran escala, la necessitat de facilitar les transferències de moneda entre distintes places canvi…

Llicenciat 1963 i doctor 1977 en dret per la Universitat de Barcelona, d’on fou professor no numerari a la càtedra d’economia política i hisenda pública de la Facultat de Dret 1963-69, l’any 1965 fou un dels setanta professors que foren expulsats d’aquesta universitat a causa de l’enfrontament amb el rector García-Valdecasas El 1984 n’obtingué la plaça en propietat, que ocupà fins l’any 2012 Membre de la família Ferrer, propietària de l’empresa productora de cava Freixenet , entrà en aquesta empresa l’any 1964 i en fou director comercial 1965, director general adjunt 1977, membre…

Estudià a les universitats de Barcelona, on es doctorà en filosofia i lletres, especialitat d'història l'any 1967, i Palma i a la Sorbona, de París Professor de geografia a Madrid 1957 i cap del servei d'estudis de la Cambra de Comerç de Mallorca 1957-76, el 1965 cofundà el centre d'estudis econòmics SEPTE, del qual fou director fins el 1971 Professor a la facultat de lletres de la Universitat de Palma 1971, de la qual esdevingué catedràtic el 1977, hi creà la revista Trabajos de Geografía posteriorment Treballs de Geografia L'any següent collaborà en la creació de la…

Es formà a la facultat de dret de la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1929 Entrà en contacte amb economistes com Vandellós, Tallada, Raventós, Vidal i Guardiola i Sánchez Sarto Amplià la seva formació a la London School of Economics i a la Universitat de Munic Començà a escriure sobre economia i política internacional el 1929 a L’Opinió Més tard formà part, juntament amb alguns dels seus mestres, de l’equip de redacció d’ Economia i Finances Entre el 1934 i el 1939 fou professor ajudant de ciències econòmiques de la Universitat Autònoma Resultat dels seus treballs a l’Institut d…

Llicenciat en ciències econòmiques 1978 i en dret 1979 per la Universitat de Barcelona , es doctorà en economia a la Universitat de York Gran Bretanya l’any 1984 Fins a l’any 1991 desenvolupà la seva carrera acadèmica i docent a la Universitat de Barcelona, d’on el 1987 fou nomenat professor titular Posteriorment, passà a la Universitat Pompeu Fabra , d’on és catedràtic des del 1992 i de la qual en el període 1994-97 fou vicerector i degà de la Facultat d’Economia i Relacions Internacionals Ha estat professor titular d’hisenda pública de la Universitat de Barcelona i visiting scholar a l’…