Resultats de la cerca

Les corbes isoquantes tenen forma còncava respecte a l’origen de coordenades El punt de tangència amb una línia d’isocost coincideix amb la combinació òptima de factors per a l’empresari

Professà a les universitats de Rotterdam 1936-38 i de Yale des del 1955 Investigà la problemàtica de l’eficiència i l’assignació òptima dels recursos i la formació dels preus Fou guardonat amb el premi Nobel d’economia el 1975, juntament amb LVKantorovič

Membre de l’acadèmia de Ciències de l’URSS, collaborà en la teoria soviètica de l’aplicació de la programació lineal al càlcul de la planificació econòmica Fou guardonat amb el premi Nobel d’economia l’any 1975, conjuntament amb l’economista americà Tjalling Koopmans , per llurs aportacions a la teoria de l’assignació òptima dels recursos econòmics i per la formulació de la teoria econòmica moderna

Professor de la Universitat de Chicago, estudià l’estructura econòmica de l’empresa Elaborà, amb FModigliani, el teorema Modigliani-Miller sobre el cost de capital i l’estructura òptima del capital de l’empresa El 1990 rebé el premi Nobel d’economia, juntament amb Markowitz i Sharpe Entre els seus darrers llibres hi ha The Theory of Finance, Macroeconomics A Neoclassical Introduction 1986, Financial Innovations and Market Volatility 1991, Merton Miller on Derivatives 1997, Preliminary Study of the Pueblo of Taos New Mexico 1998 i Corporate Hedging In Theory And Practice Lessons from…

És la diferència entre el producte social planejat i el volum de consum elegit Tant el producte social com el consum òptim són el resultat d’una decisió autoritària i prèvia del pla La finalitat de l’acumulació socialista és l’augment de la producció, combinat amb l’augment de les despeses socials Els factors d’increment de l’acumulació socialista són els mateixos que augmenten l’excedent econòmic planificat el progrés tècnic, l’augment de la població activa, l’increment de la rendibilitat de les empreses, etc L’acumulació socialista és realitzada mitjançant les inversions bàsiques decidides…

Estudià matemàtiques a les universitats d’Edimburg 1957 i de Cambridge on es doctorà el 1963 Fou professor a Oxford 1969-95 i després a Cambridge 1995, on el 2003 fou nomenat professor emèrit President de la Royal Economic Society 1989-92 Decidit defensor dels impostos progressius, que graven amb intensitat creixent les rendes elevades, fou assessor econòmic del Partit Laborista durant les dècades de 1960 i 1970 Tanmateix, els seus estudis sobre taxació de les rendes altes en funció dels incentius el portaren a aconsellar un màxim d’imposició molt inferior als que estaven en vigor aquests…

Estudià a la Universitat de Harvard, on es graduà en matemàtiques aplicades i doctorà en economia 1976 Ha treballat a la Universitat de Cambridge i, des del 2007, és professor d’economia de la informació i de teoria de preus a la Universitat de Chicago És membre de l’Econometric Society i de l’American Academy of Arts and Sciences La seva aportació ha estat important per al perfeccionament de la teoria dels mecanismes, iniciada a la dècada de 1960 per l’economista Leonid Hurwicz i treballada també per Eric S Maskin Aquesta teoria permet discernir quan els mercats funcionen bé i quan no, i és…

Tradicionalment les categories considerades com a factors han estat els recursos naturals, el treball i els béns de capital analitzats des d’una perspectiva tècnica i social, bé que modernament alguns autors neoclàssics hi afegeixen l’empresa o l’organització com a quart factor o factor residual La consideració teòrica dels diferents elements planteja dues qüestions fonamentals la del caràcter de productiu en cadascun dels factors i la de la justificació dels ingressos percebuts pels propietaris dels factors salaris, guanys, interessos, etc referent a això hi ha un desacord notable entre els…

Aquest marc inclou fonamentalment tres aspectes l’estudi de les restriccions tècniques i econòmiques fonamentals de l’activitat de la unitat de producció la determinació d’un procediment que permeti de conèixer el resultat i la valoració de l’activitat productiva, i la formulació d’un model matemàtic que inclogui els dos primers aspectes Les restriccions tècniques fan referència a les possibilitats de transformació que dóna la tècnica productiva disponible per l’activitat que s’analitza, però un cop conegudes aquestes caldrà considerar el cost dels inputs emprats restriccions econòmiques, que…

Si no són deformades per l’actuació humana, aquestes lleis conduiran a la situació més avantatjosa per a tota la societat, és a dir, a l’ordre natural